La gran confusi¨®

L¡¯empenta de la segona onada ha minat la confian?a amb els qui prenen decisions i ha augmentat els recels cap als altres. La frase ¡°si tothom actu¨¦s amb responsabilitat estar¨ªem millor¡± es repeteix, tot i que sovint ¨¦s a la sortida d¡¯una trobada en qu¨¨ era evident que no es complien els requisits exigibles. Hi ha fatiga, hi ha por, hi ha malestar, fins quan ser¨¤ possible mantenir la calma? Fa massa temps que estem hostigats per les fantasies d¡¯un progr¨¦s tecnol¨°gic sense l¨ªmits en qu¨¨ se¡¯ns ha venut la mercaderia que pod¨ªem emancipar-nos de la nostra condici¨® natural i fins i tot s¡¯han generat irresponsables il¡¤lusions sobre l¡¯allargament de la nostra vida.

Probablement, la ciutadania exigeix als cient¨ªfics el que no li poden oferir: seguretat

De cop i volta resulta que les totpoderoses armes del progr¨¦s t¨¨cnic i cient¨ªfic no han pogut evitar que les nostres vides es veiessin amena?ades per un virus que s¡¯escampa sense control ni tampoc que les ombres caiguin sobre un futur que ja fa temps que no mirem a la cara atrapats en un angoixant present continu. Torna el control disciplinari (Michel Foucault) de la poblaci¨®. A la primavera els Estats van tornar al m¨¦s elemental exercici de la sobirania: tancar-nos a casa per limitar-nos drets b¨¤sics. Sense que aquesta decisi¨® tan agressiva ¨Cque es va assumir amb la resignaci¨® del p¨¤nic¨C hagi servit ni tan sols per sortir del desconcert. Cada dia que passa augmenta la sensaci¨® que es va d'improvisaci¨® en improvisaci¨®. L¡¯espectacle de les ¨²ltimes setmanes en qu¨¨ ens despertem sense saber el que ens prohibiran al migdia ¨¦s desolador. I no beneficia ning¨²: ni la ci¨¨ncia, ni la pol¨ªtica, ni la ciutadania.

Hem de fer de la necessitat virtut. Hem recuperat la consci¨¨ncia de vulnerabilitat, de la qual ens hav¨ªem oblidat enmig d¡¯un deliri de prepot¨¨ncia que es propagava pel m¨®n. I hem constatat que vivim en la incertesa: cap saber ens garanteix qu¨¨ passar¨¤ dem¨¤. Amb nosaltres hem confinat el futur, v¨ªctima de fantasies que la literatura ja ens havia advertit que nom¨¦s podien portar a la distopia. Per¨° per desconfinar-lo hem de partir del reconeixement dels l¨ªmits, que ¨¦s el que s¡¯ha estat negant en els delirants anys nihilistes que hem viscut a partir dels noranta.

El f¨ªsic i fil¨°sof ?tienne Klein ha expressat la seva decepci¨® perqu¨¨ els cient¨ªfics ¡°han desaprofitat l¡¯oportunitat d¡¯explicar al p¨²blic en temps real la metodologia cient¨ªfica¡± i ¡°han preferit representar una interminable fira de baralles d¡¯egos que sovint han arribat a la sobredimensi¨®¡±, i s¡¯han deixat arrossegar sovint per lobbies i partidismes pol¨ªtics que els han estat assetjant. Per¨° els pol¨ªtics els han anat al darrere utilitzant-los com a coartada i actuant sempre amb la vista posada en les pugnes pel poder, cosa que els ha fet caure en rid¨ªcules contradiccions a l¡¯hora de prendre les decisions, massa motivades per demostrar qui ¨¦s el m¨¦s gallet. Com diu Klein, no s¡¯ha de tenir por de debatre, que vol dir precisament argumentar per no barallar-se (batre¡¯s). I aquesta actitud ha brillat per la seva abs¨¨ncia.

No es va preparar la ciutadania per a l¡¯espera, atrapats en el desig o exig¨¨ncia de tornar a la normalitat, ¨¦s a dir, on ¨¦rem abans, cosa que no passar¨¤

Probablement, la ciutadania exigeix als cient¨ªfics el que no li poden oferir: seguretat. La majoria hi dipositava la seva esperan?a per compensar la desconfian?a cap a uns pol¨ªtics que arrosseguen mala reputaci¨®. Per¨° no tenien la recepta m¨¤gica perqu¨¨ no n¡¯hi ha i a la gent, que veu la ci¨¨ncia amb un temor¨®s respecte, li costa d¡¯entendre. Klein destaca que no s¡¯ha sabut explicar la difer¨¨ncia entre la ci¨¨ncia ¨Cels resultats adquirits¨C i la recerca ¨Cque afronta aquelles preguntes per a les quals no es t¨¦ resposta i que requereixen temps. Com si es tract¨¦s d¡¯una fe, el p¨²blic i els seus predicadors volien respostes ja. I eren impossibles. No es va preparar la ciutadania per a l¡¯espera, atrapats en el desig o exig¨¨ncia de tornar a la normalitat, ¨¦s a dir, on ¨¦rem abans, cosa que no passar¨¤.

Per¨° potser la q¨¹esti¨® clau, com assenyala Klein, ¨¦s com delimitar la relaci¨® entre l¡¯expertesa (de qu¨¨ es parla), la discussi¨® general (estem en democr¨¤cia) i la responsabilitat del poder pol¨ªtic (la presa de decisions). Quan aquests tres espais es confonen tothom hi surt perdent. I aqu¨ª l¡¯univers medi¨¤tic hi juga un paper crucial, distorsionat pel rebombori digital. El resultat el tenim a la vista: Via lliure als demagogs, als aprofitats i als profetes de l¡¯autoritarisme i la ignor¨¤ncia. Mentre els dirigents de tradici¨® democr¨¤tica apareixen cada cop m¨¦s encongits.