?ltimes paraules

Vaig a una sala de cinema gaireb¨¦ buida ¡ªel p¨²blic als cinemes s'ha desplomat¡ª per mirar dins del que no se sol veure. En la cartellera del que em queda prop de casa s'ofereixen un parell de com¨¨dies, una pel¡¤l¨ªcula de ci¨¨ncia-ficci¨®, una altra de cat¨¤strofes¡­ I tamb¨¦ Eso que t¨² me das, l'¨²ltima entrevista de Pau Don¨¦s. Albert Camus va dir que la ficci¨® ¨¦s la mentida que utilitzem per explicar la veritat, per¨° en aquest documental s'utilitza la veritat per explicar el que de vegades sentim com una ficci¨®: la vida, oculta sovint en un bosc de mentides o, almenys, de mitges veritats.

La c¨¤mera avan?a per una carretera vista des de l'interior d'un cotxe. Seguim el tra?at de la via amb les veus en off de l'entrevistador i de l'onc¨°loga que va acompanyar Don¨¦s fins al final. El trajecte a la Vall d'Aran convida a oblidar qualsevol pressa. Si des de Barcelona la vall pirinenca sembla un rac¨® de m¨®n, una vegada all¨¤ se sent el contrari: ¨¦s la ciutat, tancada en si mateixa, la que ha quedat relegada a la perif¨¨ria. Amb serenitat, la doctora comenta que han fet tot el que han pogut, i aix¨°, no haver deixat cap opci¨® sense explorar, consola un malalt terminal.

Res prepara per entrar al m¨®n adult, ser pares, acomiadar-se dels altres per sempre. Tot s'apr¨¨n sobre la marxa, mentre ens travessa. Llavors intentem aferrar el volant amb for?a i seguir. En n¨¦ixer emprenem un viatge sense saber quant combustible portem al dip¨°sit. Un dia el motor deixar¨¤ de rugir, i prou. En ess¨¨ncia, totes les morts es redueixen al mateix, a un univers que s'extingeix, per¨° cadascuna ¨¦s diferent.

Al llarg del segle XV, quan la mort prematura per guerra, fam o pesta era omnipresent, es van escriure textos sobre l'art de ¡°morir b¨¦¡± (Ars moriendi). En l'¨²ltim sospir, hi havia molt en joc: una eternitat al cel o a l'infern. M¨¦s tard, es va comen?ar a donar un altre valor a les ¨²ltimes paraules ¡ª¨²niques i personals¡ª dels moribunds. Apunts in extremis de tot el que havien vist i apr¨¨s per als qui volguessin escoltar-ho. ¡°Explica la meva hist¨°ria¡±, li demana Hamlet a l'escena final a Horaci. A Leyendo a Ch¨¦jov, Janet Malcolm va recollir frases que amics, escriptors i bi¨°grafs van posar en boca de l'escriptor rus quan agonitzava a la Selva Negra. Va dir ¡°fa molt que no bec xampany¡± i despr¨¦s ¡°Ich sterbe¡±, encara que amb prou feines sab¨¦s alemany? O ¡°no posis gel sobre un cor buit¡±?

El viatger que s'aproxima a la seva ¨²ltima estaci¨® sembla que ens parla en un llenguatge diferent, sense replecs. Qu¨¨ perdem quan les paraules es malgasten? L'hi pregunta Anne Carson a Econom¨ªa de lo que no se pierde, assaig en el qual fa dialogar el poeta Paul Celan amb Sim¨°nides de Ceos, el creador d'epitafis m¨¦s prol¨ªfic i valorat de l'Antiguitat. Un de seu, molt conegut, diu: ¡°Tots som deutes contrets amb la mort¡±. Com a poeta lapidari, havia d'adaptar la seva inspiraci¨® als l¨ªmits d'una pedra. El documental Eso que t¨² me das cap en 65 minuts i, en aquests temps en qu¨¨ la malaltia ens envolta, aporta llum sobre all¨° que no se sol veure per la tend¨¨ncia a allunyar i externalitzar tot el que envolta la mort.

El Pau ¡ªtamb¨¦ pau¡ª va esperar l'equip de rodatge al seu parad¨ªs particular: casa, fam¨ªlia, muntanyes. Ja no contestava missatges ni seguia les xarxes. De manera natural, ja no se sentia en aquest m¨®n. El temps de descompte l'omplia amb petites-grans coses: qu¨¨ podia dinar aquell dia en companyia dels seus, comprar un formatge al ve¨ª, sortir una estona a la natura per prendre el sol o veure la seva filla nedar en un riu per sentir l'aigua freda a trav¨¦s seu. ¡°Soc tamb¨¦ aquest¡±, ens diu el Pau ¡ªel de la veu que es trenca, el de la sonda, el del cos fr¨¤gil¡ª, i en un moment determinat afegeix: ¡°I si en comptes d'anar-me'n el mes que ve me n'an¨¦s l'any que ve? El verd est¨¤ pujant, els cabirols comencen a baixar les muntanyes, despr¨¦s cauran les fulles, marrons i grogues¡­ Despr¨¦s nevar¨¤¡±. Paraules senzilles per expressar que viure ¨¦s una mena de trencaclosques embolicat en un enigma dins d'un misteri. T'adones que aix¨° s'escoltar¨¤ quan no hi siguis?, li pregunten. Les seves paraules, gravades, es coneixeran sense els equ¨ªvocs que van envoltar les de Tx¨¦khov. L'¨²ltim regal que ens ha fet el Pau ha estat un ser¨¨ epitafi, vitalista com els acords i les lletres de les seves can?ons. Ahir vaig llegir que aquest documental ha estat el m¨¦s vist de l'¨²ltima d¨¨cada a Espanya.

Marta Reb¨®n ¨¦s escriptora i traductora.