D¡¯estats majors i de democr¨¤cia

La setmana passada es van con¨¨ixer les detencions (i la posada en llibertat amb c¨¤rrecs) d¡¯una s¨¨rie de personatges rellevants del m¨®n independentista, especialment empresaris, en el marc d¡¯una investigaci¨® que compr¨¨n elements tan dispars com l¡¯origen i el funcionament de Tsunami Democr¨¤tic, el finan?ament de l¡¯estada de Puigdemont a B¨¨lgica i, de manera m¨¦s prosaica, desviacions de fons p¨²blics i tr¨¤fic d¡¯influ¨¨ncies.

D'entrada, remarcar un escrupol¨®s respecte de la presumpci¨® d¡¯innoc¨¨ncia, la sorpresa maj¨²scula pel cr¨¨dit que ha donat el jutge a les paraules d¡¯un dels encausats ¨CV¨ªctor Terradellas¨C i a les seves fantasioses teories sobre les possibles intervencions militars russes, i la condemna m¨¦s ferma per als qui des de les forces de seguretat de l¡¯Estat van flirtejar amb refer¨¨ncies nominals a batalles que la Divisi¨®n Azul va arribar a combatre al costat dels soldats de Hitler, i que nom¨¦s per aquesta ra¨® haurien de ser objecte d¡¯un expedient disciplinari.

Arran de les informacions de les quals es disposa avui, doncs, no ¨¦s possible saber si la part m¨¦s decisiva de la investigaci¨® (la desviaci¨® de les subvencions procedents de la Diputaci¨® de Barcelona, aix¨ª com un possible tr¨¤fic d¡¯influ¨¨ncies amb finalitats de lucre personal) que veu com a protagonistes destacats David Mad¨ª, Xavier Vendrell i Oriol Soler, sigui certa. Els qui delinqueixen acostumen a no deixar-ne rastre i el dret penal ¨¦s molt garantista.

No obstant aix¨°, i com a conseq¨¹¨¨ncia de les detencions per primera vegada en molt de temps han estat objecte de l¡¯atenci¨® dels mitjans de comunicaci¨® tres personatges clau del que s'ha conegut en l¡¯opini¨® p¨²blica com ¡°l¡¯estat major¡± del proc¨¦s, del qual se n¡¯ha parlat molt i se n¡¯ha sabut ben poc.

Els tres emprenedors han decidit no contestar a les preguntes dels investigadors. David Mad¨ª tampoc ha at¨¨s els mitjans de comunicaci¨®. En canvi, s¨ª que ho han fet, i de manera extensa ¨Ca trav¨¦s de les cadenes de r¨¤dio i de televisi¨® de la Generalitat¨C, tant Soler com Vendrell.

Tots dos han defensat el fet que la causa s¡¯inscriu en la repressi¨® judicial que pateix l¡¯independentisme, i tots dos han assegurat ¨Csense entrar en els detalls, com ¨¦s l¨°gic, atesa la seva posici¨® processal¨C que cap de les accions per les quals se¡¯ls imputa se situen fora de la legalitat.

No obstant aix¨°, i m¨¦s enll¨¤ de la possible rellev¨¤ncia penal, tant les converses intervingudes com les seves pr¨°pies manifestacions en els mitjans retornen una imatge sobre la qual valdria la pena reflexionar, en la mesura en qu¨¨ explica alguns dels mecanismes fonamentals de funcionament dels governs del proc¨¦s.

El que emergeix ¨¦s una influ¨¨ncia decididament rellevant d¡¯aquests actors sobre les decisions que han pres els diferents executius independentistes al llarg del temps. Es tracta de persones que no han tingut ni tenen cap legitimitat democr¨¤tica: no exercien cap c¨¤rrec p¨²blic ni per elecci¨® ni per designaci¨® en el moment en qu¨¨ decidien sobre aspectes clau de com havia d¡¯operar l¡¯Executiu en una conjuntura clau per a les institucions catalanes.

Ning¨² ¨¦s ingenu i totes coneixem la import¨¤ncia que han adquirit els anomenats ¡°assessors¡±, que atresoren un poder informal molt gran. El que en aquest cas sorpr¨¨n ¨¦s la defensa que ells mateixos han fet de la seva funci¨®: Soler s¡¯ha retratat a si mateix a la televisi¨® p¨²blica com un emprenedor d¡¯una pretesa estirp d¡¯empresaris-activistes, pel que sembla m¨¦s catalana que la sardana; mentre que Vendrell ho ha fet com un militant independentista al qual la seva llarga traject¨°ria li proporcionaria la legitimitat d¡¯operar i decidir en les deliberacions pol¨ªtiques. Tots dos han justificat el seu protagonisme en funci¨® del servei a la causa d¡¯un ¡°pa¨ªs¡± en qu¨¨ la iniciativa individual i col¡¤lectiva ¨Ci no les subvencions¨C s¨®n el que ho mou tot. Sobre aquest ¨²ltim punt nom¨¦s caldria mirar el cat¨¤leg d¡¯ajudes que concedeix la Generalitat: Catalunya ¨¦s, com en molts altres aspectes, un pa¨ªs normal.

La seva manera d¡¯explicar les coses traspua una certa convicci¨®. Volen decidir, perqu¨¨ se saben entregats i intel¡¤ligents. Una classe dirigent paral¡¤lela, que no passa per les urnes. Sincerament sembla creure que no ho necessita, perqu¨¨ la just¨ªcia de la seva causa permet ser poc escrupolosos amb els mecanismes democr¨¤tics. Aix¨° ha estat i ¨¦s certament un problema per al conjunt de la ciutadania catalana, en la mesura en qu¨¨ distorsiona el funcionament de les institucions. Per¨° vist de m¨¦s a prop, tamb¨¦ ¨¦s un problema per als mateixos dirigents dels partits independentistes, que van haver d¡¯esfor?ar-se per conquerir el consens de la gent. I, aix¨ª i tot, en m¨¦s d¡¯una ocasi¨® van descobrir que mai tindrien prou galons per formar part de cap estat major.