Excel¡¤lents sorpreses i alguna decepci¨® a l¡¯In-Edit m¨¦s singular

Dijous passat 29, a les 19.00, sense pompa ni parafern¨¤lia, es va desplegar la catifa vermella virtual que ens va permetre endinsar-nos, sense por de covids assetjant des d'algun rac¨®, en la immensa sala de cinema imagin¨¤ria proposada per In-Edit per a aquesta edici¨® pand¨¨mica. La pel¡¤l¨ªcula d'obertura es va poder comen?ar a veure i al cap de 60 minuts es va obrir la veda: durant 11 dies, fins diumenge, una cinquantena de documentals musicals a la disposici¨® de tothom que tingui una connexi¨® a internet.

Un In-Edit diferent que cal anar assaborint amb una mentalitat en qu¨¨ no t¨¦ cabuda el record d'edicions anteriors. All¨° de ¡°ens veiem a l'In-Edit¡± ja ¨¦s cosa del passat, com a m¨ªnim ara com ara. Ll¨¤stima, perqu¨¨ en aquest festival solia ser tan important l'abans i el despr¨¦s com, de vegades, la projecci¨® mateixa.

?s clar que gaudir de la pel¡¤l¨ªcula en l¨ªnia tamb¨¦ t¨¦ els seus avantatges. Pots accedir a qualsevol proposta en qualsevol moment, sense dependre dels horaris dels trens de Rodalies o de la dificultat d'aparcar al carrer Aribau. Probablement ¨¦s nom¨¦s una al¡¤lucinaci¨® provocada pel quasi confinament, per¨° mentre discorre el documental a la pantalla de l'ordinador (millor ordinador que no pas tel¨¨fon o tauleta, ¨¦s clar) saps que no est¨¤s sol, sents la pres¨¨ncia dels col¡¤legues que l'estan veient en aquest mateix moment. Al final, per¨°, no hi ha cervesa a la barra entre acalorats intercanvis d'opini¨®; es troba a faltar i Facebook no cobreix l'abs¨¨ncia.

Cinquanta pel¡¤l¨ªcules de tots els estils donen per passar-se llargues hores davant de l'ordinador. Seleccionar ¨¦s imprescindible.

Despr¨¦s de l'amarg regust de boca que fa uns anys em va deixar A la corda fluixa, estava intrigat per con¨¨ixer m¨¦s sobre la desagradable primera dona de Johnny Cash, que, entre altres coses, li va donar quatre filles (incloent-hi la Rosanne). My Darling Vivian presenta una visi¨® summament parcial i una mica maniquea perqu¨¨ se centra exclusivament en el relat de les quatre filles de Cash i Vivian Liberto, que veuen especialment desagradable June Carter, la segona esposa del seu pare. Aix¨ª i tot, vista amb perspectiva, ofereix una visi¨® realista d'una ¨¨poca i d'un fragment d'hist¨°ria poc difosa del gran cantant d'Arkansas.

Si fa uns anys In-Edit ens va presentar les aventures del grup eslov¨¨ Laibach a Corea del Nord, aquesta vegada ens porta la seva visita a un Sarajevo encara assetjat el 1995. Sarajevo: State in Time ¨¦s un apassionant document no tant sobre un grup d'est¨¨tica for?a discutible sin¨® sobre la situaci¨® de la capital bosniana en aquell moment i, sobretot, de la seva abundant activitat cultural malgrat la guerra, exemplificada en el col¡¤lectiu NSK (Nou Art Eslov¨¨), que reunia creadors de totes les proced¨¨ncies.

Apassionant ¨¦s tamb¨¦ Universe, en el qual el trompetista Wallace Roney recupera una partitura orquestral escrita per Wayne Shorter per a Miles Davis que mai es va arribar a gravar i s'havia extraviat. La m¨²sica, en realitat, queda en un segon pla per endinsar-nos en la personalitat de Roney i, de retruc, en la de Miles i tota l'ess¨¨ncia del jazz actual. Roney moriria a causa de la covid-19 poc despr¨¦s de portar l'obra als escenaris.

Un altre documental esperat era Revelando a Mario, sobretot per als qui vam tenir la sort de con¨¨ixer i compartir m¨²siques amb el recordat Mario Pacheco. Malgrat els mitjans emprats, el documental fracassa lamentablement per l'exc¨¦s de lloances, en realitat tot ell ¨¦s una lloan?a rere l'altra sense deixar temps per respirar. D'acord que es tracti d'una hagiografia, per¨° l'exc¨¦s mata les bones intencions. I aix¨° reconeixent que al Mario nom¨¦s se li deuen lloances.

A l'altre extrem, Agapito Marazuela, la estatua partida tamb¨¦ ¨¦s una hagiografia, per¨° en aquest cas les lloances per al gran folklorista segovi¨¤ expliquen al mateix temps tot l'ambient i la lluita per salvar la tradici¨® en ¨¨poques de Rep¨²blica, Guerra Civil, dictadura i Transici¨®. Mazaruela queda sovint en un segon pla (a ell li hauria agradat aix¨ª) davant de l'apassionant relat esquitxat de m¨²sica d'una part de la nostra hist¨°ria recent.

El cas Love Parade ¨¦s una altra petita decepci¨®, ja que es tracta d'una reconstrucci¨® llarga i tediosa del judici que es va seguir contra els responsables privats i municipals del festival Love Parade celebrat el 2010 a Duisburg i en el qual van morir 21 joves. L'excessiu i enrevessat entramat legal que va deixar el judici sense culpables eclipsa qualsevol desig de den¨²ncia o debat. Per cert, no hi ha ni una sola nota de m¨²sica al llarg dels seus 90 minuts.

I encara queden, com a m¨ªnim, tres documentals, tres, sobre els Rolling Stones.

Una recomanaci¨® final: no perdre's la sessi¨® de clausura amb el fascinant Sisters with transistors (nom¨¦s disponible de les 21.00 del 6 de novembre a les 23.45 del 8) i no nom¨¦s perqu¨¨ situa la dona en el lloc que li correspon en el naixement de la m¨²sica electr¨°nica, que tamb¨¦, sin¨® per la quantitat de descobertes sonores (i fins i tot visuals) que proposa arribades d'un passat proper i que, sovint, desconeixem malgrat tenir-los totalment assumits.

Ballant al carrer amb la Motown

I diumenge a la nit va arribar als nostres ordinadors Hitsville: The Making of Motown, que, per problemes de distribuci¨®, no estava disponible des de l'inici del festival. Estava tot dit sobre aquest irrepetible segell discogr¨¤fic? Probablement, per¨° l'entusiasme i el ritme utilitzats aqu¨ª s¨®n altament contagiosos. El film ja s'obre amb una confessi¨® aclaridora de Berry Gordy, el seu fundador: ¡°Sempre vaig ser un entabanador, intentava guanyar diners, intentava prosperar¡±. I aix¨ª va crear gaireb¨¦ del no-res la m¨¤gia de Detroit. Un home que va tenir un somni i va saber dur-lo a la pr¨¤ctica aplicant la cadena de muntatge de la f¨¤brica Ford, en la qual treballava, a la producci¨® discogr¨¤fica. I no va ser l'¨²nica idea que Gordy tenia clara (des de ¡°La compet¨¨ncia genera campions¡± a ¡°Hem de conquistar-los en els primers quatre compassos¡±) i que el van portar a marcar un abans i un despr¨¦s en la m¨²sica afro-nord-americana, que ¨¦s com dir tota la m¨²sica del segle XX. En poques paraules: un documental que s'ha de veure.