Beneeixo el riu de la narraci¨®

Conv¨¦ cridar l¡¯atenci¨® (d¡¯una manera clara, contundent i entusiasta) com m¨¦s aviat millor sobre Per Petterson (Oslo, 1952). ?s responsabilitat dels qui escrivim en els mitjans reconduir immediatament el lector despistat (entre els quals m¡¯hi comptava fa poc) a la lectura d¡¯un dels escriptors m¨¦s originals del nostre temps.

En primer lloc, situem el llibre que ara ens ocupa, Homes en la meva situaci¨®: encara que es pot llegir de manera independent (i ¨¦s una entrada molt recomanable a l¡¯autor), no ¨¦s pas una estrella solit¨¤ria, sin¨® que pertany a un univers de ficci¨® compartit amb la resta de les seves novel¡¤les. Homes en la meva situaci¨® i Maleeixo el riu del temps (2009) tenen el mateix narrador: Arvid Jansen, i el protagonista de Sortir a robar cavalls (2003) apareix breument en una situaci¨® que li ¨¦s familiar: l¡¯accident de cotxe. No es tracta d¡¯episodis a?llats i remenats, sin¨® d¡¯un joc de perspectives gr¨¤cies al qual observem (i escoltem) els mateixos personatges des d¡¯¨¨poques i perspectives (el fill ara ¨¦s pare i l¡¯amic, amant) diferents: els humans canviem de manera de pensar i de sentir al llarg del temps, per¨° tamb¨¦ depenent de qui ens mira i en quin moment de la seva evoluci¨® ens observa.

Homes... encaixa en un projecte m¨¦s ampli: narrar la hist¨°ria de diverses vides (Arvid, la mare, la dona...) capturant la mutabilitat de la pr¨°pia consci¨¨ncia i els diferents papers socials i familiars: la quantitat de persones que pot ser una persona.

Per tal d¡¯apreciar l¡¯originalitat de la novel¡¤la, conv¨¦ distanciar-la com m¨¦s aviat millor de les nostres in¨¨rcies criticopublicit¨¤ries: ni ¨¦s una mem¨°ria amb ingredients de ficci¨® ni ¨¦s un llibre representatiu d¡¯un grup social (els homes que es divorcien). La novel¡¤la transcendeix aquests dos extrems, on no cal fer servir gaire imaginaci¨® (amb conviccions i missatge ja ho tenim) per endinsar-se en un terreny superior: all¨¤ on la imaginaci¨® a penes s¡¯inspira en les situacions reals i on Arvid nom¨¦s es representa a si mateix, encara que la situaci¨® per la qual ell travessi sigui corrent. Aquest territori intermedi, on la ficci¨® respon al m¨®n sense copiar-lo, i on sentim i comprenem seguint les aventures d¡¯un personatge que no ens representa, ¨¦s el de la gran novel¡¤la, la m¨¦s dif¨ªcil d¡¯escriure.

L¡¯aventura de l¡¯Arvid ¨¦s una superposici¨® de desgr¨¤cies: els seus familiars van morir en l¡¯incendi d¡¯un vaixell, la dona decideix divorciar-se d¡¯ell i les filles renuncien a veure¡¯l. Encara que l¡¯Arvid ¨¦s escriptor (i un d¡¯¨¨xit: ¡°amb les butxaques carregades de diners¡±), no sembla disposar de millors eines intel¡¤lectuals que qualsevol de nosaltres per suportar l¡¯aven? de la vida; brusc, maldestre i entranyable, si el sentim tan pr¨°xim ¨¦s per l¡¯habilitat amb la qual Pettersen el situa: sempre el veiem immergit en els episodis, sense dist¨¤ncia cr¨ªtica, reaccionant en viu, sorpr¨¨s de les seves pr¨°pies epifanies.

La novel¡¤la tracta de com Arvid va adaptant-se als diferents impactes, com assumeix i despr¨¦s reviu el dolor, com es reconfiguren el record i les relacions amb els vius i els morts, i com es relaciona amb una societat que est¨¤ al corrent de les seves desgr¨¤cies i ben predisposada a reduir-lo (per economia psicol¨°gica) a l¡¯orfe, el divorciat, l¡¯home a qui abandonen les seves filles. Arvid no ¨¦s coherent ni progressa, les explicacions psicol¨°giques i les justificacions racionals cedeixen el protagonisme als estats fisiol¨°gics (fatigues, entresons, excitacions...); Arvid ¨¦s arrossegat pel temps, fet un garbuix... El vertigin¨®s tap¨ªs de reaccions davant l¡¯adversitat es torna precisament vertigin¨®s per la decisi¨® de Petterson de no narrar de manera lineal. Arvid viu en un temps per quallar, que avan?a i torna de manera imprevisible: el temps d¡¯una vida que es recorda (i s¡¯estructura en el record) a mesura que es recorre.

Per¨° l¡¯originalitat m¨¦s gran d¡¯Homes en la meva situaci¨®, de la qual es despr¨¨n la seva melangia i el seu desemparament, per¨° tamb¨¦ la seva tendresa, descansa en la decisi¨® de narrar la hist¨°ria d¡¯Arvid mitjan?ant una s¨¨rie de trobades fugaces, furtives, inesperades, sense continu?tat. Despr¨¦s dels vincles familiars i afectius, Arvid es despla?a per Olso com un electr¨® lliure, incapa? d¡¯arrelar, de situar-se, incapa? (com aquest temps que ens cont¨¦ a tots i a ning¨² dona treva) de quallar. No triguin a entrar en l¡¯univers Petterson.