Despr¨¦s del curset

Puigsech, poble imaginari on Ramon Mas (Sant Juli¨¤ de Vilatorta, 1982) situa la trama de les seves dues novel¡¤les anteriors, Afores (2017) i Estigmes (2019), i lloc d¡¯on ¨¦s Ernest Borginyac, el creador de videojocs que protagonitza L¡¯endem¨¤ de la ter¨¤pia, ¨¦s una altra filial de l¡¯infern a la terra. Puigsech no es diferencia gens dels pobles al voltant de la metr¨°poli: t¨¦ un centre hist¨°ric (el bar n¡¯¨¦s el centre), a la rodalia hi han proliferat urbanitzacions, hi ha cases a?llades, un nus de carreteres que travessen el paisatge, molts de camps i un bosc amb font, ermita i cova. A Afores i a Estigmes Ramon Mas ja precisava que es tractava d¡¯un lloc on era impossible somriure, i on el dest¨ª de cadasc¨² semblava ser anar-se¡¯n a dormir el m¨¤xim d¡¯infeli? possible amb la seguretat que el despertar seria pitjor: hi havia malentesos, secrets que tothom coneixia, ressentiments, una barberia oberta les vint-i-quatre hores del dia a pesar de no haver-hi mai cap client, i tres jubilats, asseguts en un banc de la carretera, que no es cansaven de mirar com transcorria el temps. Per¨° el que hi ha sobretot a Puigsech ¨¦s molta viol¨¨ncia: a Afores, Mas lligava les an¨¨cdotes i els personatges a trav¨¦s de l¡¯espera i la celebraci¨® de l¡¯enterrament d¡¯un noi que havia aconseguit fugir de Puigsech i que s¡¯acaba su?cidant a Barcelona. A Estigmes, es narra les perip¨¨cies d¡¯un esperit pertorbat (¡°Vinc d¡¯una estirp fantasmal¡±, diu a la sortida de la cl¨ªnica on ha estat ingressat despr¨¦s d¡¯intentar su?cidar-se), i el bosc fa de porta d¡¯entrada a la bogeria, a l¡¯inexplicable.

A L¡¯endem¨¤ de la ter¨¤pia la trag¨¨dia s¡¯accentua, per¨° no cal especificar els detalls d¡¯uns fets ¡°estranys i terribles¡± perqu¨¨ ¨¦s el lector qui ha de seguir la investigaci¨® que fa Mas sobre ¡°el t¨ªpic paio que mai no s¡¯acaba d¡¯avenir amb el lloc on est¨¤, com si en realitat prefer¨ªs estar a qualsevol altre lloc¡±: s¨®n les paraules del primer dels testimonis, referides als h¨¤bits i el car¨¤cter d¡¯Ernest Borginyac (homenatge a Borges?: potser s¨ª, perqu¨¨ l¡¯¨²ltim videojoc que dissenya t¨¦ concomit¨¤ncies amb El Aleph i tamb¨¦ amaga un microcosmos infinit a l¡¯interior, ¡°una versi¨® virtual del poble¡±), un artista de culte que decideix retirar-se sis dies en un pis de l¡¯Eixample per posar-se a les mans d¡¯un metge alternatiu i emprendre un ¡°ritual de desbloqueig¡±. I que ¨¦s la creure al lector que el parad¨ªs es troba en els carrers asfixiants de Puipart central de L¡¯endem¨¤ de la ter¨¤pia, novel¡¤la dintre de la novel¡¤la, titulada El llarg proc¨¦s i que va firmada per Roderic Mestres, l¡¯autor de Mentre el m¨®n explota, de 2015, i que va resultar ser un pseud¨°nim del mateix Mas. ?s un joc metaliterari que es podria titular com un dels fragments de la tercera part, que recull els tractaments period¨ªstics sobre la trag¨¨dia, la cr¨°nica que l¡¯escriptora Fina Recassens va oferir per als lectors de La veu de Puigsech, La porta al mur, par¨°dia g¨°tica del conte hom¨°nim de H. G. Wells: la construcci¨® de la felicitat que el metge alternatiu construeix als seus pacients a l¡¯Eixample pot fer creure al lector que el parad¨ªs es troba en els carrers asfixiants de Puigsech..

L¡¯ENDEM? DE LA TER?PIA

Ramon Mas
Edicions de 1984
176 p¨¤g. 17,50 euros

¡°Sempre he pensat que l¡¯autoajuda ¨¦s per a gent incapa? d¡¯assumir la part desagradable d¡¯estar viu. Nens mimats que no han sabut cr¨¦ixer, o pusil¡¤l¨¤nimes que no volen acceptar que la felicitat duradora ¨¦s un mite¡±, diu el cambrer del bar on Borginyac esmorza: a L¡¯endem¨¤ de la ter¨¤pia, ridiculitza les lli?ons i estrat¨¨gies dels gurus, els seus consells (¡°Si no t¡¯estires a terra, ning¨² et trepitjar¨¤¡±, ¡°Tu ets la persona m¨¦s important del teu m¨®n¡±, ¡°B¨¦, nano, ja saps el que has de fer¡±, diu el metge als pacients), per¨° un lector malvat tamb¨¦ podria detectar que la s¨¤tira va m¨¦s enll¨¤ de la medicina alternativa i que es dirigeix a les ¨¤nimes ing¨¨nues que creuen en els efectes beneficiosos d¡¯un curset d¡¯escriptura.