Pickwick i Don Quijote

El Quijote, que un servidor considera el llibre m¨¦s extraordinari, per ins¨°lit, que mai hagin donat les lletres de Ponent, va significar una tan gran revoluci¨® ¡ªparaula que, tradicionalment, nom¨¦s volia dir capgirell¡ª a la nostra hist¨°ria liter¨¤ria, que no ¨¦s estrany que don¨¦s, amb el temps, una collita molt f¨¨rtil. De fet, va donar fruits extraordinaris a les literatures anglesa, especialment, francesa i russa, entre d¡¯altres, per¨° pot dir-se, sense marge d¡¯error, que no hi ha hagut cap novel¡¤la escrita en posterioritat a aquell invent que no hagi estat deutora de l¡¯enginy i de l¡¯ast¨²cia narradora de Cervantes. Les Novel¡¤les exemplars s¨®n molt bones, per¨° en part hereves de Boccaccio; el Persiles no ¨¦s cap obra menor, per¨° no presenta ni de lluny el geni i l¡¯habilitat par¨°dica que palesa el Quijote; el teatre ¨¦s fluix; la poesia no ¨¦s de primera quan es compara amb els grans valors dels segles d¡¯or de la literatura en castell¨¤.

Aix¨° s¨ª: no van ser les lletres castellanes les que van recollir en primer lloc la lli?¨® cervantina. De fet, aquestes lletres no la van recollir fins a l¡¯aparici¨® de novel¡¤les com Nazar¨ªn, de P¨¦rez Gald¨®s, al final del XIX, o Niebla, d¡¯Unamuno, de 1907. Entre el Quijote (1605, 1615) i la novel¡¤l¨ªstica en castell¨¤ del vuit-cents, la literatura espanyola va restar sorda, potser de tan perplexa, a un llibre d¡¯extrema genialitat i de tanta pot¨¨ncia generadora. Pot haver estat culpa de la Inquisici¨® (que menystenia, si no menyspreava, la imaginaci¨® narrativa, fins i tot la que cont¨¦ la B¨ªblia), i podria ser a causa de la decad¨¨ncia espanyola a partir de Felip III, el qual, per a la seva sort, va poder llegir el Quijote al seu moment.

Per¨° els que m¨¦s d¡¯hora van recollir aquella lli?¨® van ser els anglesos. No s¡¯ha d¡¯oblidar que la primera traducci¨® del Quijote (de la primera part, llavors ¨²nica publicada) va ser la de Thomas Shelton, el 1612, a la qual va seguir, tamb¨¦ puntualment, la seva traducci¨® de la segona part, el 1620. No ¨¦s lloc per atabalar el lector amb la llista de totes les traduccions que van venir despr¨¦s, moltes tamb¨¦ precoces: la de John Phillips (1687), la de Peter Motteux, molt dolenta (1700), en part feta a partir de la versi¨® francesa de Filleau de Saint-Martin, o les magn¨ªfiques de Charles Jarvis (1742) i de Tobias Smollet (1755), novel¡¤lista ell mateix, encara llegida.

L¡¯important ¨¦s que Dickens, de qui es presenta en aquestes p¨¤gines una nova edici¨® de l¡¯immortal i agrad¨ªvol Pickwick (1837, en format de llibre), tenia al seu abast cap a mitja dotzena d¡¯edicions angleses del Quijote per aprendre¡¯n la lli?¨®. M¨¦s encara: tenia molt a la vora algunes obres mestres de la literatura que, al seu torn, ja havien deixat molt clar que les lletres del seu pa¨ªs havien ser el camp m¨¦s fruct¨ªfer per imitar o glosar els procediments narratius que es troben al Quijote: aix¨° encara ¨¦s visible en m¨¦s d¡¯una obra de Paul Auster. Per esmentar solament quatre peces d¡¯evident influ¨¨ncia cervantina, Dickens degu¨¦ con¨¨ixer els Viatges de Gulliver, de Jonathan Swift (1726), les dues grans novel¡¤les de Henry Fielding, Les aventures de Joseph Andrews, ¡°escrites a imitaci¨® de Don Quijote¡± ¡ªcom diu el t¨ªtol sencer del llibre¡ª (1742) i Tom Jones (1749), i Tristram Shandy, aquesta escrita i editada en diverses tongades entre 1759 i 1767, de Laurence Sterne.

Aquests autors, i aquests llibres, podrien haver tingut import¨¤ncia en la formaci¨® liter¨¤ria de Dickens; del que podem estar segurs, per¨°, ¨¦s de la import¨¤ncia que va tenir el Quijote. Per indicar el senyal m¨¦s clar d¡¯aquesta influ¨¨ncia nom¨¦s cal pensar en l¡¯aparici¨® del personatge de Sam Weller, el criat de Samuel Pickwick, a l¡¯entrega n¨²mero 10 del llibre, publicat originalment en forma de fascicles. Les aventures inicials del llibre ja tenen tota la gr¨¤cia del m¨®n ¡ªi la novel¡¤la ser¨¤ itinerant, un recorregut per diverses contrades no gaire lluny de Londres, igual com les aventures de Don Quijote, a la primera part, transcorren sobretot per terres provincials¡ª, per¨° Dickens degu¨¦ recordar un bon dia, interessat a donar un valor m¨¦s popular al seu llibre, que una de les claus de la grandesa del Quijote resideix en el contrast, de vegades matisat, entre Quijote i Sancho, i els dos universos que representen. All¨¤ on Sancho s¡¯expressa en refranys de veritable saviesa popular, Sam Weller acut a les dites i els proverbis, i ¡ªcom passa sovint amb el llenguatge de Sancho¡ª amb una verba d¡¯all¨° m¨¦s pintoresca, pr¨°piament en llengua cockney, que no pot ser tradu?da al castell¨¤.

Aquesta min¨²cia a banda, qualsevol lector de Pickwick i del Quijote s¡¯haur¨¤ adonat de quin senyal va deixar en Dickens la novel¡¤la de Cervantes, com en tot novel¡¤lista de les ¨¨poques moderna i contempor¨¤nia: la frontera entre all¨° que en diem realitat i all¨° que en diem ficci¨® ¨¦s enormement voluble. Ni la vida m¨¦s ancorada en la realitat pot deixar de ser entesa, al capdavall, com una fantasia. I a l¡¯inrev¨¦s: com va reblar amb contund¨¨ncia la literatura barroca, la vida ¨¦s alhora realitat, somni i ficci¨®.