Dels cromos dels ¡®beefeters¡¯ al millor ¡®Pickwick¡¯ rom¨¤nic

Charles Dickens va trigar uns 20 mesos a escriure Pickwick, la seva primera i gran novel¡¤la. Josep Carner, per traduir-la, el mateix. El resultat, la millor versi¨® de les lleng¨¹es rom¨¤niques, segons els experts, i la m¨¦s fastuosa de les lletres catalanes, amb l¡¯Odisseade Carles Riba, a parer del catedr¨¤tic Antoni Comas. Ara, a sobre, sota el segell Univers, potser ¨¦s l¡¯¨²nica al m¨®n que va amb la versi¨® original anglesa acarada i recull 44 il¡¤lustracions que van acompanyar els fascicles, entre altres ap¨¨ndixs descomunals, tasca com a editor del carneri¨¤ Jaume Coll, i de Joan Ferrer per al text angl¨¨s.

Carner va morir (4 de juny de 1970) gaireb¨¦ el mateix dia que Dickens (9 de juny de 1870), amb un segle de difer¨¨ncia. Potser el final d¡¯una predestinaci¨® d¡¯un nen que als sis anys s¡¯autoensuma l¡¯anglof¨ªlia tot just veure els beefeaters (alabarders de la Torre de Londres) que li sortien als cromets de les rajoles de xocolata que es menjava; o potser perqu¨¨ la mare no parava de llegir Walter Scott.

Cinc anys abans de submergir-se en el que va batejar com a ¡°plena atmosfera dickensiana¡± (el 1928 es va comprometre a fer tres dickens per a la col¡¤lecci¨® A Tot Vent de la flamant Proa: Pickwick, David Copperfield i Grans esperances, que es va posar a traduir alhora per amarar-se de l¡¯estil; al cap i a la fi, Dickens escrivia Oliver Twist mentre feia el Pickwick), deia que el seu angl¨¨s era ¡°udolat (...), de per riure (...) arrossega amb penes i treballs uns esclops formidables¡±.

L¡¯esfor?, mod¨¨stia a banda sobre el seu nivell d¡¯angl¨¨s, deuria ser tit¨¤nic; per una banda, perqu¨¨ sembla que primer tradu?a al dictat, a una mecan¨°grafa, i despr¨¦s corregia la cosa minuciosament per fer versions elevades i evitar el catal¨¤ pitarresc. El pare es veu que li feia de copista, segons desvela Coll a la sucosa i erudita introducci¨®. De l¡¯altra, perqu¨¨ Carner no tenia cap diccionari de catal¨¤ modern (el Diccionari general de la llengua catalana de Fabra no sortiria fins un any i mig despr¨¦s) i d¡¯angl¨¨s, nom¨¦s un Webster de finals del XIX. S¡¯hi dedicar¨¤ de desembre de 1928 a setembre de 1930. Posats a fer, tradueix amb rima aquells versos que ni en angl¨¨s en feien. Cobrar¨¤ per la feina unes 2.500 pessetes.

PICKWICK

Charles Dickens
Traducci¨® de Josep Carner
Edici¨® de Jaume Coll
Univers
1.499 p¨¤g. 49,50 eu.

Pickwick (Documents p¨°stums del Club d¡¯aquest nom), en tres volums, sortiria pocs dies abans de Sant Jordi de 1931 i pocs despr¨¦s de proclamada la Segona Rep¨²blica. I amb una obsessi¨® pel dring catal¨¤ i una riquesa de solucions l¨¨xiques davant l¡¯argot cockney (el llenguatge col¡¤loquial de la classe obrera anglesa) que va plantejar Dickens que fan dir a Coll que ¡°Pickwick ¨¦s la m¨¦s elevada materialitzaci¨® liter¨¤ria de l¡¯obra de Fabra. Si Fabra ¨¦s el seny ordenador, Carner ¨¦s el seu profeta¡±. Aix¨° es pot apreciar en el diccionari del vocabulari carneri¨¤ (un l¨¨xic ¡°nabini¨¤¡±, per la proximitat ja del proc¨¦s creatiu del gran poemari Nab¨ª, de 1938) que incorpora l¡¯edici¨® que commemora els 150 anys de la mort del autor angl¨¨s, amb 52 planes de paraules. Freguen el centenar (93, exactament) les omissions de la traducci¨® original que es restitueixen en aquest volum, generalment errors de tipografia i correcci¨® (salts d¡¯igual a igual) i algun nom o cognom conf¨®s.

Completen l¡¯edici¨® d¡¯aquest fastu¨®s Pickwick, a banda de diversos cap¨ªtols d¡¯aparell cr¨ªtic i notes, els pr¨°legs de Dickens a les diverses edicions (Carner no va fer servir la mateixa que tothom, la darrera de les cinc que va controlar l¡¯autor, de 1867, sin¨® la segona edici¨®, de 1847, l¡¯econ¨°mica), 19 aforismes del poeta sobre l¡¯art de traduir, el text autobiogr¨¤fic on recorda la seva anglof¨ªlia, un dramatis personae i mapes de les rutes dels protagonistes del llibre. ¡°?s la pura massa de llum que precedeix la creaci¨® del sol o de la lluna¡±, va escriure G. K. Chesterton d¡¯una obra que va comen?ar, per cert, sense gaire ¨¨xit popular (se¡¯n venien 400 fullets; a partir del quart fascicle s¡¯anim¨¤ una mica la cosa i al des¨¨ esclat¨¤ quan aparegu¨¦ Sam Weller, el Sancho Panza de Pickwick, per saltar als 40.000 exemplars cap a finals de 1837, generant fins i tot marxandatge: barrets, cigars, figuretes xineses, llibres d¡¯acudits...).

Aquest nou Pickwik de Carner i les seves 1.499 p¨¤gines, si no ¨¦s pura massa de llum, almenys s¨ª que ¨¦s una pe?a que honora una llengua en forma i fons, una veritable estructura d¡¯Estat cultural.