La vict¨°ria de 50 ve?ns contra una mina

A 1.700 metres d¡¯altitud, les rodes del jeep grinyolen sobre les pedres que sobresurten de la terra molla. Fa 30 minuts que la carretera d¡¯asfalt s¡¯ha convertit en un estret cam¨ª de pastors que serpenteja el port de Salau, una colossal frontera pirinenca que separa Espanya i Fran?a al Parc Natural d¡¯Alt Pirineu (Lleida). Despr¨¦s d¡¯esquivar diverses vaques que pasturen al prat, Jaume Comas baixa i est¨¦n un mapa sobre el cap¨® del seu totterreny. ¡°Veus?¡±, pregunta aquest ge¨°leg jubilat mentre assenyala un punt. ¡°Si la mina es fes aqu¨ª, tot aix¨° que veus quedaria arrasat¡±, diu. El presagi no es complir¨¤. Quatre anys despr¨¦s d¡¯iniciar els tr¨¤mits, la multinacional australiana Apollo Minerals ha renunciat al seu pla extractiu als Pirineus espanyols (projecte Aurenere).

Els escassos 50 ve?ns que viuen tot l¡¯any a l¡¯entitat municipal descentralitzada d¡¯Isil i Al¨°s, una pedania diminuta d¡¯origen medieval enclaustrada entre muntanyes al municipi d¡¯Alt ?neu (Pallars Sobir¨¤), van iniciar la seva revolta contra la mina el 2016, quan Apollo Minerals, a trav¨¦s de la seva filial Neometal Spania, va comen?ar a investigar en les seves terres comunals un jaciment de coure, or i tungst¨¨, un dels metalls m¨¦s resistents i considerats ¡°cr¨ªtics¡± per la Comissi¨® Europea per a l¡¯estabilitat econ¨°mica.

¡°?s una barbaritat. Nom¨¦s per construir la carretera d¡¯acc¨¦s asfaltarien part d¡¯una vall habitada per ossos bruns i arbres monumentals¡±, explicava Comas una setmana abans de con¨¨ixer la decisi¨® de l¡¯empresa. A la vall resplendeix el naixement del riu Noguera Pallaresa, una enorme llengua d¡¯aig¨¹es cristal¡¤lines de 154 quil¨°metres on salten truites i on l¡¯os bru (Ursus arctos) ha estat reintrodu?t amb ¨¨xit als seus voltants. Tots els grups amb representaci¨® al municipi, que viu de la ramaderia i del turisme de muntanya, des del principi es van mostrar contraris al pla. L¡¯oposici¨® a la mina l¡¯ha encap?alat Salvem Salau, una plataforma ve?nal que va n¨¦ixer per posar pals a les rodes al projecte i que el 2018 va anunciar ¡°mobilitzacions constants¡±. Sofia Isus ¨¦s la presidenta de la plataforma i explica que durant aquest temps s¡¯ha entrevistat amb alts c¨¤rrecs de la Generalitat per transmetre¡¯ls la seva inquietud amb el projecte.

Neometal Spania va presentar al Departament de Territori i Sostenibilitat la sol¡¤licitud per realitzar els primers sondejos: sis forats en una profunditat m¨¤xima de 150 metres en cotes d¡¯entre 1.780 i 1.850 metres d¡¯altitud. Despr¨¦s de rebre al¡¤legacions de Salvem Salau, del parc natural i d¡¯altres entitats, la Generalitat va demanar a la promotora minera el 2018 que en realitz¨¦s un estudi ambiental m¨¦s exhaustiu. El Govern va considerar que l¡¯empresa havia de donar resposta als possibles riscos mediambientals que, com a parts interessades, els ve?ns havien plantejat en la fase d¡¯al¡¤legacions.

El territori limita amb el riu Salat (Fran?a), on als estreps del municipi de Couflens (departament d¡¯Ari¨¨ge) hi ha les instal¡¤lacions d¡¯una mina tancada el 1986 per la caiguda dels preus del metall. Apollo Minerals va obtenir el 2016 el perm¨ªs per reactivar la mina de Couflens i la seva intenci¨® era ampliar-lo als Pirineus espanyols en una zona de 55 de quil¨°metres que despr¨¦s va rebaixar a 27.

A Fran?a, tanmateix, l¡¯empresa tamb¨¦ ha trobat grans obstacles: el 16 de juny, un tribunal d¡¯apel¡¤laci¨® de Bordeus va confirmar la sent¨¨ncia de juny del 2019 d¡¯un tribunal de Tolosa que va obligar a paralitzar la llic¨¨ncia d¡¯explotaci¨®. El jutge va considerar que quan es va firmar la concessi¨®, l¡¯empresa no comptava amb els fons necessaris per presentar el projecte. Un error de forma. ¡°La companyia continuar¨¤ defensant la seva posici¨® i est¨¤ considerant les opcions disponibles¡±, va ser la resposta de la companyia en un comunicat despr¨¦s de con¨¨ixer la sent¨¨ncia.

Despr¨¦s de la clatellada judicial a Fran?a (la companyia sempre va considerar el projecte espanyol com una extensi¨® del franc¨¨s) i les traves administratives de la Generalitat, la ren¨²ncia era un secret a crits a la vall. ¡°Fa tres estius que no veig ning¨² de l¡¯empresa rondant per aqu¨ª.... Ni vull veure¡¯ls¡±, explicava el cap de setmana passat el pastor Albert Castellarnau, de 53 anys, mentre baixava de la muntanya enmig d¡¯un centenar de vaques que t¨¦ pastant en les altures. ¡°I expliqueu que la mina no ens fa cap falta!¡±, cridava mentre corria avall perseguint els animals.

Fonts de Territori havien confirmat a comen?aments d¡¯octubre que Neometal Spania no havia presentat l¡¯estudi d¡¯impacte ambiental requerit. Fonts de la filial espanyola es van limitar a explicar a EL PA?S que ¡°no hi havia cap not¨ªcia nova des d¡¯abans del confinament¡±. La decisi¨® final de retirar el projecte, tanmateix, va ser ¡°presa i comunicada¡± a la filial el setembre passat, explica ara la multinacional matriu en una mem¨°ria trimestral publicada a la seva p¨¤gina web.

Una gran not¨ªcia

¡°Els ho hem posat molt dif¨ªcil¡±, explica el director del parc natural Alt Pirineu, Marc Garriga, que s¡¯ha assabentat de la ren¨²ncia a trav¨¦s d¡¯El PA?S. ¡°?s una not¨ªcia bon¨ªssima que encara no m¡¯he acabat de creure¡±, afegeix. Per poder operar durant aquests anys a Espanya, la filial havia registrat l¡¯any 2016 el seu domicili social en una petita gestoria en un entresol de l¡¯Eixample de Barcelona.

En espera dels passos que pogu¨¦s fer la multinacional, feia setmanes que l¡¯Ajuntament i la plataforma ve?nal elaboraven, en col¡¤laboraci¨® amb el director del parc natural, una altra estrat¨¨gia per posar-los m¨¦s obstacles. Com una revolta de baixos decibels, ara el municipi s¡¯havia encomanat al silenci per v¨¨ncer la seva batalla.

Al setembre, el poble va sol¡¤licitar a la Generalitat la declaraci¨® de la pedania i voltants com a ¡°zona d¡¯especial protecci¨® ac¨²stica¡±, una declaraci¨® administrativa que atorga el Govern als municipis que volen limitar l¡¯¨²s de vehicles sorollosos, com els quads. ¡°Per¨° tamb¨¦ activitats extractives¡±, explica Garriga, ide¨°leg de l¡¯estrat¨¨gia. Els ve?ns van prendre com a exemple el Papiol, un municipi de Barcelona que el 2015 ja va aconseguir frenar la sorollosa activitat d¡¯una pedrera despr¨¦s d¡¯obtenir aquesta declaraci¨®.

A la pla?a del poble, l¡¯Ajuntament va penjar a comen?aments d¡¯any una pancarta amb un missatge conc¨ªs: ¡°No a la mina¡±. Davant d¡¯ell, encara aliena a la not¨ªcia, la ve?na Ana Maria Senpau, de 80 anys, fa una setmana va tenir un presagi que ara s¡¯ha convertit en certesa: ¡°Apunta el que et dic: la mina ni la volem ni es far¨¤. Temps al temps¡±.