Rics, poderosos i clandestins

No hi ha putsch ni revoluci¨® sense un Estat Major. Normalment clandest¨ª. ?s el que garanteix la log¨ªstica del canvi de r¨¨gim. En alguns casos tamb¨¦ qui pren les decisions i nomena els qui han de donar la cara, amb independ¨¨ncia del paper que juguin els pol¨ªtics que es mouen en la legalitat del r¨¨gim que cal enderrocar.

El proc¨¦s independentista tamb¨¦ ha comptat amb el seu Estat Major. Sabem molt poc de les seves caracter¨ªstiques, la seva composici¨® exacta, el seu sistema de treball, la seva relaci¨® amb els partits i amb el govern catal¨¤. Ni tan sols sabem si encara segueix reunint-se i treballant per obtenir els seus objectius.

?s una aut¨¨ntica anomalia democr¨¤tica. Un cas d'ocultaci¨® als ciutadans d'una informaci¨® essencial. Especialment perqu¨¨ les condicions de llibertats p¨²bliques en qu¨¨ es va engegar el proc¨¦s independentista s¨®n dif¨ªcilment millorables. Des d'un govern legalment constitu?t. Amb una policia pr¨°pia. Amb pressupostos i mitjans de tota mena, especialment de comunicaci¨®. Amb una r¨¤dio i una televisi¨® directament governamentals i uns mitjans privats generosament subvencionats.

I malgrat tot, hi ha hagut una intensa i efica? direcci¨® clandestina, l'abast de la qual desconeixem. Catalunya no ¨¦s Xinjiang o Palestina, ni tan sols Hong Kong o Bielor¨²ssia. Conduir un proc¨¦s pol¨ªtic democr¨¤tic des de la clandestinitat en tals condicions, en un pa¨ªs occidental, perfectament reconegut i integrat en les institucions internacionals, nom¨¦s pot ser un disbarat sorgit de mentalitats arcaiques i vuitcentistes, potser bakuninistes o leninistes, mim¨¨tiques en tot cas pel que fa als ja desapareguts moviments d'alliberament nacional a ?frica o ?sia.

La realitat ¨¦s que la promesa d'emprendre un proc¨¦s escrupolosament democr¨¤tic per aconseguir la independ¨¨ncia de Catalunya nom¨¦s ha comprom¨¨s els qui l¡¯han cregut. Mai va ser democr¨¤tic, perqu¨¨ no va ser legal ni constitucional, tal com la Comissi¨® de Ven¨¨cia del Consell d'Europa s'ha encarregat de recordar. No va ser democr¨¤tic perqu¨¨ no es van respectar els drets de la minoria parlament¨¤ria, la que per m¨¦s vergonya representava la majoria social. I no va ser ni ¨¦s democr¨¤tic perqu¨¨ la presa de decisions pol¨ªtiques es va realitzar fora de les vies representatives i estatut¨¤ries, amb total opacitat, per part d'un grup de persones sense identificar que ni tan sols s'havien presentat a les eleccions.

En tot aix¨° hi ha una deslleialtat de dif¨ªcil discussi¨® per part dels qui han organitzat aquest Estat Major, i no tan sols en relaci¨® al conjunt de les institucions de l'Estat constitucional, sin¨® sobretot en relaci¨® als ciutadans catalans, obligats a sotmetre¡¯s, uns amb gust, com ¨¦s el cas dels que han votat aquests partits, i altres amb indifer¨¨ncia o disgust, com ¨¦s la resta de la ciutadania. Part de l'anomalia democr¨¤tica de l'Estat Major clandest¨ª pertany directament a les debilitats del periodisme, que no ho ha explicat.

Sense periodisme de qualitat que observi, investigui, pregunti i expliqui als ciutadans les q¨¹estions importants que els afecten no pot existir pr¨°piament vida pol¨ªtica democr¨¤tica, sin¨® merament manipulaci¨® i propaganda. Bona part del periodisme ha fallat estrepitosament. I quan ha fet la seva feina, ha estat amb freq¨¹¨¨ncia assenyalat i castigat, des del poder catal¨¤ i des del pesat aparell dels seus mitjans de propaganda.

L'¨²nic argument salv¨ªfic d'aquest Estat Major, en la l¨ªnia del somni del jutge Marchena o de la catxa, el farol de l'exconsellera Ponsat¨ª, ¨¦s que la seva exist¨¨ncia era tan fict¨ªcia ho va ser despr¨¦s la independ¨¨ncia i la rep¨²blica. Aquestes persones que van participar en reunions informals de govern al Palau de la Generalitat en els moments m¨¦s crucials se'ns presenten com a mers monitors d¡¯una mena de col¨°nies de vacances organitzades sota el r¨¨tol del proc¨¦s independentista. Segons aquesta visi¨®, era part de l'engany elevat al cub amb el qual es va arrossegar centenars de milers de persones darrere de la quimera independentista i es va intentar conv¨¨ncer tothom de la serietat del canvi de r¨¨gim que es proposava.

De les converses telef¨°niques entre els membres de l'Estat Major gravades per la Gu¨¤rdia Civil sorgeixen diversos motius de preocupaci¨®. Un d'ells va tenir una intensa activitat de contactes a R¨²ssia. A aquest individu pertany l'especulaci¨® sobre els morts que es necessiten perqu¨¨ el proc¨¦s triomfi: els xifra en un centenar. Tamb¨¦ coneixem els negocis, requalificacions i pressions informals exercides per uns i altres aprofitant l'autoritat de la seva pertinen?a a l'Estat Major. Si no convencen les indagacions de la policia i del jutge, potser seria interessant que fos el Parlament, o la diputaci¨® permanent quan es disolgui, qui s'ocup¨¦s de el cas.

Un cert optimisme period¨ªstic considera que la hist¨°ria no admet secrets i tot acabar¨¤ sabent-se. Una part ja la sabem, i no exactament gr¨¤cies al periodisme. I si es tracta de pol¨ªtica i negocis a Catalunya, com ¨¦s el cas, cal tornar a la dur¨ªssima frase d'Agust¨ª Calvet, Gaziel, en les seves imprescindibles Meditacions en el desert, referides a la Lliga de Camb¨®, tan adequades ara per al nostre cas : ¡°Tots, absolutament tots ¨Ccom si el dest¨ª els hagu¨¦s tallat amb un patr¨® ¨²nic¨C han acabat igual: pol¨ªticament no han deixat res; econ¨°micament, tots s'han fet rics¡±.