Dues estrat¨¨gies, un sol objectiu

Des de fa anys, molts anys, el partit que ara crec que es diu Junts (Puigdemont) i abans Converg¨¨ncia (Pujol i Mas), passant per altres denominacions, est¨¤ enfrontat a ERC. ?s normal en dos partits que es disputen un espai pol¨ªtic en bona part coincident. Aix¨° es pot comprovar en els successius resultats electorals des del 1999: els vots que perdia un els guanyava l'altre.

No obstant aix¨°, malgrat aquesta aparent rivalitat, sempre eren c¨°mplices perqu¨¨ tenien un mateix objectiu: la independ¨¨ncia. Qu¨¨ els diferenciava? Les estrat¨¨gies per aconseguir-la. No hi ha espai en aquest article per recordar aquesta llarga hist¨°ria d'amors i desamors. Ara mateix, estan en coalici¨® al Govern de la Generalitat, encara que es miren de re¨¹ll cont¨ªnuament, no es refien l'un de l'altre, es donen cops de peu, per¨° les coses mai van a m¨¦s. Per qu¨¨? Perqu¨¨ el seu objectiu ¨¦s el mateix i ¨¦s m¨¦s el que els uneix que no pas el que els separa.

Saben que S¨¢nchez t¨¦ com a principi b¨¤sic la conservaci¨® del poder i poden demanar-li el que sigui, per m¨¦s inversemblant que sembli, i seran complaguts

Quines s¨®n ara les seves difer¨¨ncies estrat¨¨giques? Junts busca la confrontaci¨® amb Espanya i ERC la seva desarticulaci¨®. Aix¨° ¨¦s aix¨ª, almenys, des de la moci¨® de censura del 2018, que va convertir Pedro S¨¢nchez en president del Govern. Confrontaci¨® i desarticulaci¨®, dos procediments per a un objectiu com¨². Vegem-ho.

Puigdemont est¨¤ encara en la l¨°gica del proc¨¦s tal com es va preparar despr¨¦s de l'11 de setembre del 2012 i es va culminar en el lent cop d'Estat desenvolupat durant els infaustos dies de setembre i octubre del 2017. Va escapar-se a B¨¨lgica despr¨¦s de no atrevir-se a fer el pas final i anar a la pres¨®, per¨° continua sent el l¨ªder indiscutible del seu moviment: ning¨² dels seus el desobeeix. Nom¨¦s s'assabenta del que passa a Catalunya pel que li expliquen els seus fidels, que van i venen, i continua entestat en el cam¨ª empr¨¨s llavors: pressi¨® als carrers, menyspreu a la Constituci¨® i les lleis, confian?a en el suport internacional, la independ¨¨ncia caur¨¤ com una fruita madura, com deia Franco de Gibraltar. Es tracta de seguir pressionant Espanya fins a esgotar-la, tant el Govern com els espanyols. En definitiva, suscitar entusiasme en els catalans perqu¨¨ insisteixin i no cedeixin: convertir la independ¨¨ncia en una q¨¹esti¨® d'honor, desafiar l'Estat sense defallir.

L'estrat¨¨gia d'ERC ¨¦s m¨¦s subtil, menys gloriosa i heroica perqu¨¨ sigui m¨¦s efica?. Consisteix a aprofitar la feblesa del Govern de Madrid, els seus incongruents suports parlamentaris i les contradiccions dins del mateix Executiu, per anar descomponent l'Estat a poc a poc, corroir-lo per dins, pe?a per pe?a, fins a destrossar-lo.

El punt fort d'aquesta estrat¨¨gia, el que ¨¦s realment decisiu, ¨¦s la col¡¤laboraci¨® que troba en Podem, situat al Consell de Ministres i que t¨¦ la mateixa finalitat: posar fi al que els agrada anomenar "R¨¨gim del 78", en realitat el nostre Estat social i democr¨¤tic de dret tal com est¨¤ configurat en la Constituci¨®. Saben que S¨¢nchez t¨¦ com a principi b¨¤sic la conservaci¨® del poder i, des d'aquesta seguretat, poden demanar-li el que sigui, per m¨¦s inversemblant que sembli, i seran complaguts. En les ¨²ltimes setmanes n'hi ha for?a exemples.

Els socialistes catalans callen, per¨° saben que per conservar el poder han de ser el col¡¤laborador necessari dels qui es volen carregar el nostre sistema constitucional

Les declaracions del diumenge passat a La Vanguardia de Jaume Assens, membre dels Comuns de Colau i portaveu al Congr¨¦s d'Unides Podem, s¨®n impressionants. Parla en nom del partit del vicepresident segon del Govern, de Pablo Iglesias, i sembla que ho faci des de l'oposici¨®. Per votar els Pressupostos, el seu propi projecte de Pressupostos, exigeix sense complexos modificar el delicte de sedici¨® i tramitar els indults perqu¨¨, d'una manera o altra, els dirigents condemnats puguin presentar-se a les eleccions del febrer, exigeix solucionar el "problema catal¨¤" mitjan?ant la taula de di¨¤leg o un refer¨¨ndum d'autodeterminaci¨® i est¨¤ conven?ut que el bloc de la moci¨® de censura ¨¦s el que ha de seguir governant a Espanya, i tamb¨¦ a Catalunya a partir del febrer. Tot ho expressa amb una seguretat sorprenent: sembla d'ERC per¨° ¨¦s de Podem, el m¨¦s sorprenent ¨¦s que qui parla ¨¦s el portaveu parlamentari d'un partit que forma part del Govern.

De les dues estrat¨¨gies, sembla m¨¦s intel¡¤ligent la d'ERC. Puigdemont s'hi sumar¨¤ quan li convingui. A S¨¢nchez el tracten com a un ninot. I amb aquest panorama, qu¨¨ diuen els socialistes catalans? Res, callen, per¨° estan amb ells, saben que per conservar el poder han de ser el col¡¤laborador necessari dels qui es volen carregar, sense dissimular, el nostre sistema constitucional.