Nom¨¦s un armari d¡¯Ikea

?ltimament els personatges que protagonitzen les p¨¤gines m¨¦s vigoroses de la literatura catalana ja no fugen de la vida real, no disposen de temps per a l¡¯egotisme o la catatonia: quan es parteix de l¡¯afirmaci¨® taxativa que el m¨®n exterior existeix, i que una crisi econ¨°mica transforma els ciutadans en v¨ªctimes, quan la complexitat dels matisos socials fa que els personatges s¡¯immergeixin irremeiablement en l¡¯entorn, els cicles propis de la vida i les casualitats que lliga l¡¯atzar no ofereixen gaires ocasions per al cultiu de l¡¯espai interior: a l¡¯hora de fixar l¡¯anatomia del present, les convencions del realisme potser no s¨®n m¨¦s reals que altres opcions liter¨¤ries, per¨° poden semblar m¨¦s s¨°lides.

Bona part de la vitalitat narrativa que es detecta prov¨¦ del fet que s¨®n molts els escriptors que compartirien el diagn¨°stic que tra?a Marta Rojals (1975) en un dels articles reunits a No ens calia estudiar tant, llibre directament vinculat amb la realitat inc¨°moda que planteja la seva narrativa, amb la impossibilitat d¡¯integrar-se al mercat laboral, amb ¡°l¡¯antiga classe mitjana que pot fer veure que encara ho ¨¦s, perqu¨¨ ha heretat les escorrialles d¡¯un Estat del benestar en ru?nes i un armari de l¡¯Ikea ple de roba de fa cinc anys¡±.

I tant pot ser l¡¯arquitecta de Primavera, estiu, etc¨¨tera, de la mateixa Rojals, la periodista de Tot all¨° que una tarda mor¨ª amb les bicicletes, de Llucia Ramis (1977), el llicenciat en Humanitats de L¡¯horitz¨® primer, de Joan Tod¨® (1977). Perduts en el laberint de la ciutat, a la vora de la intemp¨¨rie (tots parlen d¡¯una manera o altra de diners), sotmesos als fils d¡¯una realitat l¨ªquidaque els mou des de l¡¯ombra, habitats per una estranyesa que els cala a les zones m¨¦s ¨ªntimes de la seva privacitat, ja no tenen l¡¯opci¨® de comprovar la validesa del record de les experi¨¨ncies dels seus avantpassats, el somni d¡¯una seguretat material que ning¨² podr¨¤ tenir perqu¨¨ res sembla avalar que torni a existir. Tots tres han de marxar de Barcelona, refugiar-se a la llar familiar, i fer veure que encara s¨®n el que ja no poden ser.

La desolaci¨® del panorama de Barcelona la tra?a Jordi Nopca (1983) en un dels contes de Puja a casa, ¡®En F¨¨lix Palme i l¡¯?ngels Quintana tenen problemes¡¯: al passeig de Gr¨¤cia hi ha les botigues m¨¦s cares del m¨®n; el turisme ocupa Ciutat Vella; la preocupaci¨® dels ve?ns de Sarri¨¤, Sant Gervasi i les Corts ¨¦s conservar el patrimoni; a Pedralbes, hi ha escoles de negocis i cases amb jard¨ª vigilades per porters uniformats; els hotels de luxe i les empreses tecnol¨°giques han conquerit el Poblenou; la poblaci¨® de l¡¯Eixample ha envellit not¨°riament; i, al barri de Gr¨¤cia, els estudiants, artistes i dissenyadors que hi vivien han comen?at a perdre poder adquisitiu, a vegades la feina, i de seguida els lloguers s¨®n massa alts i han d¡¯anar a viure a Sants, a Nou Barris, a Sant Antoni, fins que els preus d¡¯aquestes zones esdevenen inassumibles i s¡¯han d¡¯instal¡¤lar en un apartament diminut de la Verneda, el Bon Pastor, Ciutat Meridiana. Els protagonistes del conte de Nopca han de deixar Hostafrancs, acostumar-se a la vida a l¡¯Hospitalet, i acceptar que ja no poden protagonitzar la gran novel¡¤la de Barcelona.

Poca corrupci¨®

El car¨¤cter dels protagonistes de Puja a casa s¡¯assembla molt al que diu Nopca de Jakob von Gunten, l¡¯antiheroi de la novel¡¤la hom¨°nima de Robert Walser: ¡°Pacient i subm¨ªs, un home petit que no vol deixar de ser-ho¡±. L¡¯altra opci¨® seria cremar els carrers, com el protagonista d¡¯un conte de Joan Jordi Miralles (1977) incl¨°s a La intimitat de les b¨¨sties, ¡®Erupci¨®¡¯, perqu¨¨ l¡¯ang¨²nia que li provoca l¡¯estat de cat¨¤strofe social que l¡¯envolta aconsegueix que qualsevol manifestaci¨® de la vida ordin¨¤ria es reveli com un niu de perills, com si res pogu¨¦s salvar-lo i no exist¨ªs cap plenitud en una quotidianitat obstru?da per la pornografia, el malestar i la viol¨¨ncia.

M¨¦s enll¨¤ de l¡¯activitat destructora de les lleis de la borsa immobili¨¤ria que aquests personatges pateixen directament, tamb¨¦ ¨¦s l¨ªcit suposar que s¨®n v¨ªctimes col¡¤laterals del vertigen del poder empresarial i pol¨ªtic, de les trames econ¨°miques i especulatives de l¡¯oligarquia, d¡¯uns grups socials que no acostumen a apar¨¨ixer gaire en les ficcions sobre Barcelona: hi ha la narrativa de Miquel de Palol, que li concedeix la categoria de met¨¤fora de la decad¨¨ncia d¡¯Occident, hi ha El desertor en el camp de batalla, de Juli¨¤ de J¨°dar, on Barcelona apareix com el s¨ªmbol del desordre, el caos i la injust¨ªcia de la globalitzaci¨® mundial; i hi ha les formes de corrupci¨® que Baltasar Porcel reporta a Lola i els peixos morts i a Ulisses a alta mar, o Valent¨ª Puig a La gran rutina i a El bar de l¡¯AVE. Per¨° sembla com si espant¨¦s escriure una literatura compromesa a no trair la veritat, encara que el material no es pugui publicar a cap diari per falta de proves i hagi d¡¯adoptar les caracter¨ªstiques d¡¯una novel¡¤la, com un acte de fe en la ficci¨® sustentada pels fets reals. ?s trist, per¨° ¨¦s aix¨ª: ning¨² ha elaborat un informe de la realitat barcelonina com el que Ferran Torrent ha fet sobre Val¨¨ncia.

Descon¨¨ixer qu¨¨ ha passat

El soci¨°leg Gabriel Kessler, a tomb de la nova pobresa a l¡¯Argentina, proposava la met¨¤fora de la caiguda per definir el nucli essencial de la situaci¨®: ¡°En los nuevos pobres provenientes de los sectores m¨¢s bajos se detecta, en el comienzo inadvertido de la ca¨ªda, inversiones en arreglos de la casa que quedaron a medio hacer, televisores, heladeras y otras cosas compradas a cuota que no llegaron a pagarse¡±. La caiguda, diu Klesser, adquiria formes diverses, per¨° la m¨¦s terrible de totes era ¡°el derrumbe¡± i la seva especial caracter¨ªstica, ¡°la imposibilidad de saber qu¨¦ es lo que les ha sucedido¡±.

Ja que la caiguda ¨¦s una realitat consumada, l¡¯obsessi¨® primordial de la literatura seria explicar justament qu¨¨ ha passat. No se sap si Rojals, Ramis i Tod¨®, Nopca i Miralles, De Palol, Porcel i Puig creuen en la possibilitat de transformar el m¨®n, per¨° els seus llibres almenys tenen la intenci¨® de procurar que no continu? empitjorant. Tamb¨¦ ensenyen que la literatura ¨¦s l¡¯¨²nica manera de poder dir que s¡¯est¨¤ a favor de la realitat i a la vegada en contra.?