La superviv¨¨ncia dels confinats

Llegir La casa de la vida, un at¨ªpic llibre autobiogr¨¤fic de Mario Praz (1896-1982), porta el record d¡¯una altra estranyesa, escrita per J. K. Huysmans el 1884, A rep¨¨l: Des Esseintes, el protagonista, es retira de la vida galant de l¡¯¨¨poca ¡ªno hi ha res que avorreixi tant com la diversi¨®¡ª i es reclou en una casa als afores de Par¨ªs per intentar aturar el temps i disfrutar-lo girant-se d¡¯esquenes al m¨®n. Col¡¤lecciona quadres i llibres selectes, objectes de sensibilitat et¨¨ria i refinada, s¡¯envolta de la bellesa m¨¦s exquisida, i s¡¯inventa un infinit de jocs in¨²tils. La major part de la novel¡¤la, en rigor, s¨®n llistes i m¨¦s llistes dif¨ªcils d¡¯oblidar pel que tenen de disseny d¡¯una estrat¨¨gia impossible, d¡¯una vida regida segons uns codis personals de bellesa.

Els estudis de Praz s¨®n una recerca obsessiva de l¡¯explicaci¨® d¡¯aquesta bellesa impl¨ªcita que contenen els objectes art¨ªstics, i a La casa de la vida practica una inversi¨® sistem¨¤tica del cam¨ª habitual a l¡¯escriptura memorial¨ªstica: en comptes de referir-se als familiars, als amics o als coneguts, el que guia la narraci¨® ¨¦s la hist¨°ria particular dels tresors que durant la seva vida de col¡¤leccionista ha anat acumulant. I, com si fos un neur¨°tic recalcitrant que un dia accedeix a ser l¡¯amfitri¨® perfecte, Praz es converteix aqu¨ª en guia del museu particular que era el lloc on vivia, el Palazzo Ricci, situat a la romana Via Giulia.

A La casa de la vida, passant d¡¯habitaci¨® en habitaci¨®, Praz relata la hist¨°ria de cada quadre i escultura o moble que posseeix, i fa que l¡¯atenci¨® del lector es fixi en aquelles menudeses ¡ªcom el detall m¨ªnim que distingeix dues roses en una exposici¨®¡ª que passarien desapercebudes a la mirada de qualsevol ne¨°fit, exhibint una erudici¨® hipn¨°tica per justificar que l¡¯ansa d¡¯alguna tassa estigui trencada i suscitar els ecos de l¡¯aventura insubstancial que no sol reflectir-se en els llibres d¡¯Hist¨°ria. Per a aquest passeig, Praz usa un sortilegi verbal d¡¯una alta precisi¨® po¨¨tica i d¡¯una enorme emoci¨® cient¨ªfica, i aconsegueix que es contemplin les coses tenint la mateixa impressi¨® que li ofereixen a ell les pintures que estima: una presentaci¨® tan exacta de la realitat que es pot pensar que no ¨¦s vista per un ull hum¨¤, sin¨® com si tingu¨¦s la capacitat d¡¯augment d¡¯un ull m¨¤gic. En una de les p¨¤gines de Museu d¡¯ombres, Joan Perucho es preguntava qu¨¨ s¡¯amagava rere les coses, i es responia que era una q¨¹esti¨® que nom¨¦s els poetes podien respondre. Com Praz: l¡¯instant aturat del temps i el record d¡¯una hist¨°ria ¨ªntima.

Sobre Praz es pot aplicar el que sobre les narracions hist¨°riques de Flaubert reflexiona el protagonista de la novel¡¤la d¡¯Huysmans: ¡°El fet ¨¦s que, quan un home de talent es veu condemnat a viure una ¨¨poca esmorte?da i est¨²pida, a l¡¯artista l¡¯obsessiona, fins i tot sense que se n¡¯adoni, la nost¨¤lgia d¡¯una altra ¨¨poca¡±.