L¡¯¨²ltim passad¨ªs secret de Carlos Ruiz Zaf¨®n

Meticul¨®s i cartesi¨¤ com pocs escriptors, Carlos Ruiz Zaf¨®n (Barcelona, 1964-Los Angeles, EUA, 2020) tenia al cap ben tramats tots els personatges i les accions que havien de conformar la seva reeixida tetralogia El cementiri dels llibres oblidats (uns 40 milions d'exemplars venuts a tot el m¨®n, dels quals uns 10 milions a Espanya i l'Am¨¨rica Llatina). Malgrat que l'autor mor¨ªs el 19 de juny a Los Angeles, encara ¨¦s possible descobrir algun passad¨ªs secret m¨¦s que uneix subterr¨¤niament aquells llibres o aspectes ignots d'alguns dels inesborrables protagonistes que els poblen gr¨¤cies a La ciutat del vapor (Planeta), un volum que recull 11 relats de l'escriptor barcelon¨ª, que completen el seu m¨®n imaginari i que aquest dimarts arriba a les llibreries (dimecres, en catal¨¤), i es converteix aix¨ª en un homenatge p¨°stum. Tres dels contes s¨®n rigorosament in¨¨dits, mentre que un quart ¨¦s el microrelat Apocalipsi en dos minuts, que va apar¨¨ixer en angl¨¨s en gots i bosses de Chipotle, popular cadena de restaurants mexicans dels EUA.

Els seguidors de Ruiz Zaf¨®n no se sentiran decebuts amb La ciudad del vapor, de la qual s'ha fet un tiratge inicial de 150.000 exemplars en castell¨¤ i ja s'ultimen traduccions a 14 idiomes. L'escriptor barcelon¨ª, que ja tenia previst recopilar en un sol volum la seva narrativa curta, en bona part dispersa, amaneix els seus relats amb personatges o ecos que reverberen de la seva famosa producci¨®, tot embolcallat principalment amb ¡°la capa fantasmal del vapor¡±, com escriu en un d'ells. L'ass¨ªdua pres¨¨ncia d'aquesta paraula gaireb¨¦ fetitxe en l'escriptor (que marca L'ombra del vent) i l'atmosfera de ¡°boira i murmuris¡± que comporta impregnen l'escenografia dels contes i justifiquen el t¨ªtol d'un volum format majorit¨¤riament per textos apareguts en premsa o b¨¦ publicats en edicions de llibres no venals entre el 2002 i el 2012.

El volum arrenca amb els tres relats in¨¨dits. El primer marca la forma i el fons de la resta d'hist¨°ries. Es tracta de Blanca i l'adeu, un dels primers records de la infantesa desgraciada d'un escriptor, David Mart¨ªn, que descobreix a una tendra edat, en paral¡¤lel, l'amor impossible i la seva vocaci¨® de narrador d'hist¨°ries malvivint als humits carrerons del barcelon¨ª barri de la Ribera de principis del segle XX. El lector avesat al m¨®n zafoni¨¤ hi descobrir¨¤ la g¨¨nesi espiritual del periodista i escriptor de fulletons dels anys vint que ven la seva ¨¤nima al mefistof¨¨lic editor Corelli i que protagonitza El joc de l'¨¤ngel, el segon lliurament de la tetralogia, tot i que tamb¨¦ apuntar¨¤ a El presoner del cel, la tercera.

A la porta d'una vella f¨¤brica de llibres del Poblenou, de perfil extravagant, fruit de la ment d'un ¡°arquitecte diab¨°lic¡±, truca la jove embarassada protagonista del segon relat, Sense nom. Situada prop del cementiri de l'Est, el cementiri civil m¨¦s antic de Barcelona i escenari de les trobades entre Mart¨ªn i Corelli a El joc de l'¨¤ngel, a la f¨¤brica la noia donar¨¤ a llum una criatura, totes dues figures al rerefons d'una altra estampa notable de la tetralogia. El gust de l'escriptor pels elements g¨°tics i rom¨¤ntics es donen cita en el tercer conte in¨¨dit, Una senyoreta de Barcelona, en el qual una noia, explotada pel seu pare (fot¨°graf fracassat i jugador), es dedica a encarnar joves difuntes fixant-se en ¨¤nimes incautes i torturades.

¡®Preq¨¹ela¡¯ de la saga i Gaud¨ª, als EUA

Algun bon coneixedor de la m¨¦s famosa producci¨® de Ruiz Zaf¨®n, tradu?da a 50 idiomes, pot fins i tot llegir en el relat Rosa de foc una mena de preq¨¹ela de la mateixa saga, ja que un impressor de cognom Sempere (sens dubte, ancestre del propietari de la llibreria de vell del carrer Santa Anna, capital a La ombra del vent) es veu obligat per la Inquisici¨® a traduir el diari secret d'Edmond de Luna, encarregat de projectar una laber¨ªntica biblioteca oculta per a l'emperador Constant¨ª, en el que tot apunta que semblen els or¨ªgens medievals d'El cementiri dels llibres oblidats. De la mateixa manera que, per saber m¨¦s de la psicologia de la dona ferida en els bombardejos de Barcelona el 1938 que apareix a l'¨²ltim lliurament, El laberint dels esperits, cal acudir a la narraci¨® Alicia, a l'alba per veure com va transc¨®rrer l'episodi aquells ¡°dies male?ts¡±.

La demostraci¨® que la desbordant imaginaci¨® de Ruiz Zaf¨®n anava m¨¦s enll¨¤ del m¨®n de la seva tetralogia, aix¨ª com de l'anomenada Trilogia de la Boira, pot trobar-se en el relat Gaud¨ª a Manhattan, on el genial arquitecte viatja als EUA a tancar el tracte de la construcci¨® d'un gratacel amb un enigm¨¤tic potentat. ¡°De vegades, per fer l'obra de D¨¦u ¨¦s necess¨¤ria la m¨¤ del dimoni¡±, diu Gaud¨ª en el relat, embrancat com estava llavors en la construcci¨® de la Sagrada Fam¨ªlia, prop de la qual va viure, de petit, Ruiz Zaf¨®n. Un escriptor que va jugar sempre gr¨¤ficament en el disseny dels seus llibres amb l'espiral que tracen les escales del temple i amb el drac de la porta de la Casa G¨¹ell que Gaud¨ª va construir a Pedralbes. Coses de genis.