¡®Xarxes fantasma¡¯: un fenomen lligat a la pobresa que dispara els rescats de tortuga a Balears

El mar no acostuma a donar una segona oportunitat i la tortuga Thunderbird, que ha tingut la sort de tenir-la, no l'ha desaprofitada. Travessar l'estret de Gibraltar per endinsar-se en la immensitat de l'oce¨¤ Atl¨¤ntic pot convertir-se en una cursa d'obstacles pl¨¤stics. ¡°En aquest sentit, la costa marroquina ¨¦s molt perillosa. Es podia haver tornat a quedar embullada¡±, respira ja tranquil Ricardo Sagarminaga, bi¨°leg de la fundaci¨® Save the Med. L'agost passat, aquest r¨¨ptil de 15 anys i 75 cent¨ªmetres de closca va ser retornat a l'aigua despr¨¦s que el rescaressin a Mallorca entre una pasterada de fils, ampolles i teles. ¡°La van trobar a temps i es va deslliurar d'amputacions. D'altres, per¨°, no han tingut tanta sort¡±, afegeix l'investigador mentre segueix el seu rastre satel¡¤litari des de l'ordinador.

Com la Thunderbird, 84 exemplars m¨¦s de tortuga babaua (Caretta caretta) han estat rescatades nom¨¦s aquest any a Balears de les anomenades xarxes fantasma (ghost fads, en angl¨¨s), un art de pesca utilitzat habitualment a les costes m¨¦s desfavorides del Magreb en un intent desesperat per capturar qualsevol cosa per menjar.

¡°No hav¨ªem tingut mai tants rescats. I encara no s'ha acabat l'any¡­ Nom¨¦s aquest cap de setmana en van entrar dues m¨¦s¡±, relata Debora Morrison, directora del Departament de Conservaci¨® del Palma Aquarium. La magnitud d'aquest problema ambiental amb rerefons de drama humanitari, explica Morrison, es resumeix en el munt de xarxes que dia rere dia s'acumulen al magatzem de la seva cl¨ªnica veterin¨¤ria: ¡°Les conservo com a proves¡±.

L'embolic de la tortuga marina amb aquesta al¡¤legoria de l'extrema pobresa va explotar el 2019. El preludi, recorda un any despr¨¦s Sagarminaga, va arribar amb una trucada de m¨°bil entretallada. A l'altra banda del tel¨¨fon, un col¡¤lega ecologista li explicava des de la seva llanxa la troballa d'una tortuga enredada entre desenes de fils que, lligats a ampolles de pl¨¤stic com a boies, la impedien submergir-se. El m¨¦s cridaner ¨¦s que entre els envasos hi havia el d'una coneguda marca d'aigua mineral algeriana.

Despr¨¦s de veure les imatges, aquest expert va lligar caps. ¡°Era el mateix que el 1990 havia vist utilitzar a pescadors molt precaris a les platges del golf de Hammamet, a Tun¨ªsia¡±, relata Sagarminaga, que acumula 30 anys d'investigaci¨® marina. En q¨¹esti¨® de setmanes, el degoteig de tortugues emmallades arribades al litoral balear es va convertir en un tsunami. ¡°Hem arribat a tenir 18 tortugues recuperant-se al mateix temps¡±, afegeix Morrinson. En paral¡¤lel, Save the Med va retirar 122 artefactes prop de l'illa de Cabrera, a 10 milles de Mallorca. ¡°Quan fins llavors el normal era retirar-ne com a m¨¤xim una dotzena¡±, diu Sagarminaga. ¡°L'any passat en van arribar molts a Eivissa. Ara, m¨¦s a Menorca¡±, explica la veterin¨¤ria.

La fundaci¨® va elaborar un informe sobre el nou fenomen i el va enviar a la FAO (les sigles en angl¨¨s de l'Organitzaci¨® per a l'Alimentaci¨® i l'Agricultura de l'ONU). ¡°La seva resposta ¨¦s que ho estan estudiant. Cal pressionar m¨¦s¡±. Mentrestant, l'organitzaci¨® ecologista ha creat Med Ghost Fads, un projecte per a una acci¨® concertada a tot el Mediterrani contra la pesca fantasma en el qual col¡¤laboren, entre d'altres, OceanCare, l'Institut de Creixement Verd Mundial (GGGI), SEO/BirdLife i el Sistema d'Observaci¨® Costaner de les Illes Balears (SOCIB).

El marcatge satel¡¤litari a Thunderbird i altres dues tortugues monitorat pel SOCIB est¨¤ permetent esbrinar actualment des de quins punts exactes provenen els artefactes de pesca. ¡°El nostre paper ¨¦s estudiar la relaci¨® entre la variabilitat dels corrents i la traject¨°ria de les tortugues¡±, resumeix Joaqu¨ªn Tintor¨¦, director del SOCIB. La f¨®rmula ¨¦s aparentment senzilla: si s'esbrina la manera en qu¨¨ els animals es deixen portar a la deriva, tamb¨¦ es podr¨¤ determinar d'on provenen els artefactes que les embullen fins a Balears.

Canviar els arts de pesca

Una vegada identificades les zones m¨¦s problem¨¤tiques, la fundaci¨® vol repetir l'experi¨¨ncia del 2008, quan va aconseguir introduir canvis en el sistema de palangre de la flota de tonyina, que fins llavors pescava accidentalment 20.000 tortugues l'any. Segons un estudi de l'Obra Social La Caixa i la Universitat de Barcelona, les morts van baixar a entre 3.000 i 6.000 despr¨¦s d'introduir-se aquells canvis.

Sagarminaga confia que el 2021, si la pand¨¨mia ho permet, puguin estar treballant amb pescadors locals de la costa d'Alhucemas, al nord-oest del Marroc, on ja s'ha detectat una gran activitat en aquest art de captura rudimentari. Un equip de la Universitat de Tetuan est¨¤ col¡¤laborant amb el projecte de cara a accions futures a la zona. ¡°I el 2022 confiem a poder comen?ar a treballar a Alg¨¨ria¡±, afegeix l'investigador, que avan?a a EL PA?S la col¡¤laboraci¨® de Metges sense Fronteres i Open Arms. ¡°?s un problema que t¨¦ el seu origen en la fam. A la costa de Malta tamb¨¦ s'ha detectat un augment d'aquests artefactes que creiem que poden venir de camps de refugiats. Si compartim informaci¨® podrem abastar un territori m¨¦s ampli d'estudi¡±, incideix.

Mentre Thunderbird inicia la seva llarga travessia atl¨¤ntica, que la portar¨¤ en unes setmanes fins a alguna platja de Florida, la seva companya Gloria fa dies que s'alimenta prop de la paradis¨ªaca Cabrera. En bones condicions, en aquestes aig¨¹es s'han albirat fins a una vintena d'exemplars en nom¨¦s un mat¨ª. ?s m¨¦s f¨¤cil observar-les els dies calorosos, quan suren al mar per deixar-se portar en una pausada deriva assolellada. Detesten els sorolls i els moviments bruscos. La seva tafaneria natural les porta a inspeccionar les embarcacions que s'apropen a vela. Aventureres i curioses, els agraden els reflexos blaus, menjar meduses i travessar oceans.