Quimi Portet: ¡°Els m¨²sics som un fusible de la societat¡±

Ara no es fan concerts en directe, per¨° tot i que els discos en directe no li acaben de fer el pes com a aficionat, Quimi Portet (Vic, 1957) edita dem¨¤ Si plou ho farem al pavell¨®, un disc en directe gravat amb el repertori de la seva darrera gira. Fet a l¡¯estudi durant el confinament primaveral, Portet presenta un treball que recopila la feina feta durant els 10 discos precedents.

Pregunta. El disc no t¨¦ l¡¯habitual so d¡¯un directe.

Resposta. B¨¦, ¨¦s que t¨¦ trampa (riu). He explorat les possibilitats que tenia un material m¨¦s cru i aspre del que habitualment tens quan fas un disc d¡¯estudi. En directe som un trio sense baix, aix¨ª que hi he afegit baixos, cors i algun teclat. No he tocat les bateries: ?ngel Celada ¨¦s un metr¨°nom.

P. El disc tampoc sona despentinat.

R. Toc¨¤vem amb molta concentraci¨®, som precisos, en directe no som freds, per¨° tampoc despentinats. Tirem m¨¦s cap al plantejament d¡¯un grup de jazz per¨° amb intensitat rockera, tenim m¨¦s rever¨¨ncia cap al material que cap a l¡¯acte social propi del rock en directe. En general, no m¡¯agraden els discos en directe.

P. Algunes can?ons sonen semblants a les gravades en estudi.

¡°Tot es va tor?ar entre 1968 i 1970: Kennedy, Luther King, els Beatles... Avui, fins i tot els cient¨ªfics viuen en la in¨°pia¡±

R. Discrepo: potser les m¨¦s recents, per¨° altres han evolucionat, com ara Francesc Pujols, que era gaireb¨¦ folk. Les he volgut gravar perqu¨¨ ara les entenc. Quan les vaig escriure no les entenia del tot, pensava que algun dia les entendria, i ara, gr¨¤cies al temps, al p¨²blic, als m¨²sics, les entenc, particularment les dels anys noranta i primers dos mil, can?ons com Paisatge amb anxova, Frases fetes...

P. La m¨²sica l¡¯ajuda a entendre el m¨®n?

R. Jo faig m¨²sica per saber qui soc, quan no faig m¨²sica estic una mica perdut. No m¡¯ajuda a viure, m¡¯ajuden a fer-ho la medicina i el moscatell, per¨° quan faig m¨²sica s¨¦ qui soc i qu¨¨ vull exactament. La m¨²sica no t¡¯a?lla del m¨®n, et porta al m¨®n, al de veritat, no al m¨®n administratiu, del qual treus les patates fregides: aquest ¨¦s un m¨®n fals. El m¨®n real ¨¦s aquest m¨®n inexplicable on hi ha sons, m¨²siques i emocions. Escric lletres, per¨° no arriben a transmetre ni el 50% del que transmet la m¨²sica, que ¨¦s el que m¡¯inspira les lletres.

P. No creu que el m¨®n en qu¨¨ vivim ara dona m¨¦s sentit a les seves lletres?

R. El que ha passat no deixa de ser una corroboraci¨® del que havien dit rient: la vida ¨¦s un absurd. Una infantesa desestructurada em va portar a l¡¯escepticisme cap a la humanitat i la seva manera d¡¯organitzar-se. Tant de bo el m¨®n fos una Arc¨¤dia, per¨° no ho ¨¦s. S¨ª, ara les meves can?ons s¡¯entenen m¨¦s. Es veia venir que l¡¯organitzaci¨® social de la humanitat ¨¦s molt estranya, les relacions de poder entre pa?sos i persones s¨®n dolentes, malvades. Tot penja d¡¯un fil, com s¡¯ha vist.

P. Avui ho sembla m¨¦s que mai.

R. El m¨®n no deixa de sorprendre¡¯m, miri Trump, Arm¨¨nia... Vinc del 1968-69 i vaig agafar una in¨¨rcia que ara s¡¯ha trencat. La meva teoria de butxaca ¨¦s que tot es va tor?ar el 1968-69 i 1970: John Kennedy, Martin Luther King, arribem a la lluna, es dissolen els Beatles. Ara no anem a la Lluna, i els astronautes d¡¯avui viatgen m¨¦s a prop que un tiet meu que se¡¯n va anar a Nova Zelanda. Als seixanta els astronautes anaven en cotxe per la lluna, ara no. Ara es toca la mateixa m¨²sica que els Beatles, per¨° una mica pitjor, i es busquen les mateixes guitarres i amplificadors de llavors. I hem vist ara que el cient¨ªfics, inq¨¹estionables per la seva saviesa, viuen tamb¨¦ en la in¨°pia, per¨° amb bates blanques.

P. Per¨° a Catalunya semblava que an¨¤vem a totes, hi havia una il¡¤lusi¨® que vost¨¨ va arribar a compartir.

R. S¨ª, per¨° resulta que fins i tot els nostres legisladors, dic legisladors, s¨®n a la pres¨®, fins i tot ells. Un pa¨ªs que arriba a infligir a un altre aquest tipus d¡¯humiliaci¨®, no s¨¦, gaireb¨¦ val m¨¦s que et bombardegin (riu). S¨ª, he arribat a estar molt il¡¤lusionat, per¨° els catalans fa 300 anys que estem en aquesta situaci¨®. Alguna generaci¨® ho aconseguir¨¤. Aquesta ho ha intentat.

P. El seu sentit de l¡¯humor li ha perm¨¨s dir coses bastant gruixudes.

¡°L¡¯escriptura avan?a uns mil¡¤l¨ªmetres les teves emocions, la mateixa escriptura et porta a llocs on no havies estat¡±

R. L¡¯humor m¡¯ajuda a arribar a llocs on, si no, no arribaria mai. Per exemple, em permet dir ¡°La Terra ¨¦s plana, ho sap tothom¡±, que sembla una ximpleria, per¨° diu molt de la humanitat: ¨¦s el que ara diuen Trump i Aznar. Jo no acabo d¡¯entendre res del m¨®n, per¨° s¨ª les meves lletres. L¡¯escriptura avan?a uns mil¡¤l¨ªmetres les teves emocions, la mateixa escriptura et porta a llocs on no havies estat.

P. Com porta el pas del temps, fer-se gran?

R. Ho vaig passar malament entre els 50 i 60. Ara he agafat una velocitat de creuer cap avall, per¨° b¨¦, ja est¨¤. Aix¨° s¨ª: el primer cop que veus que vas cap avall impressiona molt, hi ha un moment de p¨¤nic, per¨° quan veus que vas cap avall i en principi hi ha cam¨ª per rec¨®rrer, doncs ja est¨¤. Estic content.

P. Pel disc ha fet una nova versi¨® del clip La rambla on surten molts policies.

R. N¡¯hi havia m¨¦s, donant uns cops a la gent que feien ang¨²nia; li vaig dir a Joan Giralt, el realitzador, que els trai¨¦s. Recordo que quan vaig fer el clip original buscava el mal rotllo, d¨²iem mascaretes antig¨¤s; ara tenim mal rotllo sense que l¡¯hagis de recrear.

P. I com quedar¨¤ la m¨²sica?

R. De m¨²sica sempre n¡¯hi haur¨¤, per¨° els m¨²sics ho tenim malament, com sempre. Els m¨²sics som un fusible de la societat, quan passa alguna cosa, els primers, o dels primers a rebre, som nosaltres. Aix¨° no ha canviat, per¨° vaja, totes les professions estan rebent, menys les de militar, policia i jutge. S¨®n professions de futur: sempre serem susceptibles de ser pegats o jutjats.