Mayans, Olavide i Voltaire

La Il¡¤lustraci¨® espanyola no va ser un moviment comparable amb la francesa. Si aquesta va donar l¡¯Encyclop¨¦die des Sciences, des Arts et des M¨¦tiers, dirigida per Diderot i D¡¯Alembert, la nostra Il¡¤lustraci¨® nom¨¦s va donar el Diario de los Literatos de Espa?a (1737-1742; reedici¨® facs¨ªmil de Puvill Libros, 1987) o, a Catalunya, l¡¯Acad¨¨mia de Bones Lletres (1729), a banda, sens dubte, figures molt assenyalades per¨° sense gaire o cap ress¨° entre la ciutadania o el poder, com ara Feijoo, Diego de Torres Villarroel, Pablo de Olavide (nascut al Per¨²) o el valenci¨¤ Mayans y Siscar.

No van ser els Borbons els responsables d¡¯incorporar a la cultura espanyola, i catalana, aquesta nova atmosfera del pensament que, a la resta del continent, va significar, entre 1680 i 1720, el que Paul Hazard va anomenar ¡°la crisi de la consci¨¨ncia europea¡±, punt de parten?a del nou panorama de les idees, la cultura o la pol¨ªtica europees, comen?ant per Fran?a. Newton, Locke, Leibniz o Pierre Bayle, precursors, s¨®n autors d¡¯una obra escassament divulgada a la Pen¨ªnsula durant el XVIII, per¨° cabdal per entendre la Il¡¤lustraci¨® arreu.

Sigui com vulgui, ¨¦s cert que el Diccionario de Autoridades publicat per l¡¯Academia Espa?ola entre 1726 i 1739 va mostrar-se procliu a aquells aires nous, vagament ensumats (encara que aix¨° no fos visible ni en l¡¯administraci¨® de l¡¯Estat, ni en l¡¯educaci¨® p¨²blica, ni en els aven?os cient¨ªfics) i va incloure una definici¨® de la ra¨® que deia: ¡°La luz de la raz¨®n es el conocimiento de las cosas que provienen del discurso natural que distingue a los hombres de los brutos¡±, definici¨® que, avaluada a la llum de les intervencions parlament¨¤ries espanyoles dels ¨²ltims mesos, sembla no haver creat escola, encara.

Els responsables d¡¯aquest rebuig general de les idees il¡¤lustrades, a Espanya, van ser l¡¯Esgl¨¦sia, els ordes religiosos, per¨° tamb¨¦ la relativa indifer¨¨ncia i susceptibilitat dels primers Borbons, que estaven m¨¦s interessats a conservar els privilegis de la noblesa de la monarquia que a il¡¤luminar-se. Tamb¨¦ hi va tenir culpa la Santa Inquisici¨®, que va prohibir el 1756 la divulgaci¨® a Espanya del llibre de Montesquieu, De l¡¯esperit de les lleis, i va dificultar la difusi¨® de l¡¯Encyclop¨¦die (acabada el 1772) i tota l¡¯obra de Rousseau i de Voltaire, aquest un antijesu?ta de renom, tanmateix deista, com tamb¨¦ van ser-ho els nostres escassos il¡¤lustrats.

Una manera de saber fins a quin punt es va difondre l¡¯obra dels il¡¤lustrats espanyols i catalans ¨¦s consultar la fabulosa Correspond¨¨ncia, de Voltaire: no hi esmenta gaireb¨¦ ning¨², per¨° hi presenta dues excepcions molt honorables: cita Mayans, llavors bibliotecari de Felip V, i el lloa per haver estat el primer bi¨°graf de Cervantes (1738). L¡¯altre ¨¦s Pablo de Olavide, que una vegada havia passat vuit dies a Les D¨¦lices per retre visita a Voltaire. Aquest el t¨¦ present en una carta del 4 de gener de 1777 adre?ada a D¡¯Alembert. Hi diu (tradu?m de l¡¯edici¨® de La Pl¨¦iade, vol. XII): ¡°Hi ha a la meva petita col¨°nia un home que va passar vint anys a Espanya, i que m¡¯assegura que la cavalcada de la Santa Inquisici¨® ¨¦s una cerim¨°nia que es practica cada any per vendre a la gent la butlla de la croada, mitjan?ant la qual s¡¯obt¨¦ el dret a menjar gras els divendres i dissabtes de tot l¡¯any, i tres dies de la setmana de Quaresma. Aix¨° consola, per¨° si Olavid¨¦s[SIC] [sic], que ¨¦s un fil¨°sof molt instru?t i molt amable, es troba a les presons de la Inquisici¨®, amb l¡¯aquiesc¨¨ncia de Sa Majestat Cat¨°lica, ser¨¤ dif¨ªcil consolar-me¡±.

En efecte: Olavide (Lima, 1725-Baeza, 1803), que havia arribat a Espanya el 1752, va colonitzar Sierra Morena i altres llocs d¡¯Andalusia per enc¨¤rrec del comte d¡¯Aranda i de Carles III. Com que tenia tractes amb els il¡¤lustrats francesos i es prove?a de llibres prohibits, a m¨¦s de dictar la confiscaci¨® de terres dels jesu?tes, no va trigar a ser ¡°investigat¡± per la Inquisici¨® (amb el pl¨¤cet del mateix Carles III, que no volia que proliferessin idees heterodoxes), i aquesta el va jutjar el novembre de 1778, bo i declarant-lo ¡°convicte, heretge, infame i membre podrit de la religi¨®¡±. Va ser condemnat a desterrament perpetu, p¨¨rdua dels b¨¦ns i reclusi¨® en un monestir per ser-hi indoctrinat: primer a Almagro, despr¨¦s a Sahag¨²n, per fi al convent dels Caputxins de M¨²rcia. Es va escapar, va passar a Caldes de Malavella, on va prendre les aig¨¹es, i, reconfortat, va fugir a Fran?a, on es va fer amb la flor i nata dels il¡¤lustrats. Al cap dels anys va fer veure que s¡¯havia convertit en un cat¨°lic a ultran?a fent un llibre molt editat i llegit a l¡¯¨¨poca, per¨° avorrid¨ªssim: El Evangelio en triunfo (1797-98), que li va valer l¡¯aixecament de la pena.

?s autor d¡¯un espl¨¨ndid Plan de estudios para la Universidad de Sevilla, de 1768, que encara no s¡¯ha portat del tot a la pr¨¤ctica ni a Sevilla ni enlloc d¡¯Espanya.