De la generositat dels d¨¦us

Un amic meu diu sempre que la bellesa f¨ªsica i moral ¨¦s un regal dels d¨¦us. Si aix¨° fos veritat, voldria dir que els d¨¦us amb segons qui no s¨®n gaire generosos. Em va venir aix¨° a la mem¨°ria despr¨¦s de saber que l¡¯Eduard Pujol, que gaudeix poc de la generositat dels d¨¦us, es dedicava (presumptament, ¨¦s clar) a grapejar senyoretes.

El mateix amic meu em va dir que aquesta i altres reaccions s¨®n t¨ªpiques dels fan¨¤tics. No hi havia caigut, per¨° ¨¦s cert: sense el seu fanatisme, aquest personatge sinistre no hauria grimpat, i, si no hagu¨¦s grimpat, no hauria pogut fer el que se li atribueix. Una cosa semblant va passar a l¡¯escapolit de Waterloo: d¡¯estudiant, era un conspicu banyabaix tirant a mediocre (els d¨¦us tampoc no van ser gaire generosos amb ell), per¨° tan bon punt els tripijocs el van fer alcalde de Girona, ja es va creure que era el rei del m¨®n. I la funesta elecci¨® a dit del rei Artur li va fer creure que era el rei de l¡¯univers (bravo per la perspic¨¤cia, Artur!). El primer es va inclinar a presumptes porqueries sexuals. L¡¯altre, a demostrades porqueries pol¨ªtiques.

Que els ciutadans h¨¤gim de dependre d¡¯aquests elements que ocupen el poder ¨¦s una desgr¨¤cia que potser demostra que els d¨¦us tampoc han estat gaire generosos amb Catalunya. Tots aquests indesitjables tenen una cosa en com¨²: sempre que una persona t¨¦ l¡¯¨¤nima buida, l¡¯ast¨²cia i l¡¯ambici¨® hi entren i se la mengen. Des d¡¯un Pujol a l¡¯altre, passant pel rei Artur, el Puigdemont, la Rahola (i companyia), el ratafi¨®s i els responsables que ens roben des de l¡¯ombra i organitzen tsunamis, tenen el mateix denominador com¨²: una ¨¤nima buida empastifada d¡¯ast¨²cia i ambici¨®. Els manifestants fan la feina bruta gratis i ells s¡¯inflen d¡¯euros. ?s l¡¯ast¨²cia. Per aix¨° volen la republiqueta: per inflar-se m¨¦s. ?s l¡¯ambici¨®. Qui no s¡¯ho cregui que escolti la conversa telef¨°nica entre la Rahola i el Mad¨ª.

La lletgesa f¨ªsica i moral del poder, ja a partir de Jordi Pujol, ha deixat Catalunya empastifada d¡¯ambici¨® i ast¨²cia. L¡¯¨²nica cosa divertida ¨¦s que els incendiaris, els que tallen autopistes i vies de tren i embruten carrers, no s¡¯adonen de fins a quin punt estan manipulats pels que han apr¨¨s tan b¨¦ la gran lli?¨® dels convergents: fer pol¨ªtica vol dir fer negocis bruts. Mentrestant els manifestants, pobrets, els van votant en nom del patriotisme. Catalunya tampoc no deu gaudir de la generositat dels d¨¦us. Haurem de resar m¨¦s per fer que els porcs arrasin menys?