La utopia no est¨¤ disponible

La independ¨¨ncia est¨¤ deixant de ser una idea o un projecte pol¨ªtic i porta cam¨ª de convertir-se en un s¨ªmbol, una simple creen?a o una forma d¡¯identificaci¨® ideol¨°gica. Aquesta impressi¨® ve avalada per les enquestes, per¨° tamb¨¦ pels comportaments de les forces independentistes, tant en la seva activitat parlament¨¤ria com en les seves responsabilitats de Govern.

Les enquestes ja ens diuen que la idea mai no ha arribat a comptar amb majoria social a Catalunya. Ara, a m¨¦s, ha tornat als nivells de la popularitat que tenia a l¡¯inici del proc¨¦s, quan els enquestadors van comen?ar a preguntar per la independ¨¨ncia sistem¨¤ticament. I s¨®n molt pocs els catalans, no arriben al 10% en una enquesta de l¡¯ICPS (Institut de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques i Socials de la UAB), els que encara creuen que acabar¨¤ amb l¡¯obtenci¨® de l¡¯objectiu proposat de la independ¨¨ncia.

Aquesta dada demosc¨°pica ¨¦s important si tenim en compte que la credibilitat d¡¯una opci¨® pol¨ªtica ¨¦s fonamental per tal que sigui vencedora. En canvi, s¨®n un 42% dels enquestats els que creuen que acabar¨¤ nom¨¦s amb una millora de l¡¯autogovern i un 26% amb el deca?ment o abandonament de la reivindicaci¨®. El detall de l¡¯enquesta revela que els ¡®creients¡¯ ja no s¨®n majoritaris ni tan sols entre les formacions independentistes: nom¨¦s un 26% dels votants de JxCat i un 27% de la CUP creuen encara en els Reis Mags de la Independ¨¨ncia, xifra que disminueix fins al 13% dels votants d¡¯Esquerra. S¨®n majoria els votants de cadascuna de les opcions que creuen que acabar¨¤ amb l¡¯acord Catalunya-Espanya, amb l¡¯assenyalada excepci¨® de Ciutadans.

El prestigi d¡¯una idea sorgeix del prestigi dels qui la defensen i intenten convertir-la en pol¨ªtiques concretes quan governen. Des d¡¯aquest punt de vista cal dir que els comportaments dels independentistes no han estat precisament un ajut per a la independ¨¨ncia. No van aconseguir-la quan s¡¯hi van comprometre no tan sols electoralment sin¨® en multiplicitat de declaracions solemnes i resolucions fins i tot parlament¨¤ries. Tampoc han mantingut viva la torxa, a trav¨¦s dels mecanismes com el Consell de la Rep¨²blica i la consulta permanent amb la presid¨¨ncia leg¨ªtima de Carles Puigdemont. I ni tan sols han aconseguit prestigiar-se mentrestant com a governants de l¡¯autogovern realment existent, m¨¦s aviat el contrari.

La incapacitat tant per assolir la independ¨¨ncia com per administrar decentment la realitat del dia a dia sense barallar-se ha estat i continua sent proverbial. Aquest estrany gabinet sense president, habitat per tots els oportunismes, disfuncions i enveges electoralistes, est¨¤ aconseguint desbordar tots els l¨ªmits coneguts del rid¨ªcul. Si el pa¨ªs no travess¨¦s un moment tan tr¨¤gic, per les v¨ªctimes de la pand¨¨mia, pels efectes dels confinaments i per la brutalitat de la recessi¨® que s¡¯aproxima, seria una oportunitat d¡¯or per a la ind¨²stria de l¡¯entreteniment, especialitat humor i caricatura. Per¨° no ¨¦s una broma. Per a aquest desgovern independentista que caldr¨¤ patir fins el 14 de febrer val perfectament un ox¨ªmoron de Josep Pla dels temps de la Segona Rep¨²blica: ¨¦s un ¡®sistema de desori¡¯.

Hi ha desori a Barcelona i hi ha desori a Waterloo. Puigdemont ha aconseguit eludir el titular infamant. Per¨° la veritat camuflada de la seva falsa presid¨¨ncia ¨¦s que ja ha llen?at la tovallola en renunciar a encap?alar la llista electoral de JxCat i enterrar sigil¡¤losament les pretensions legitimistes de les properes eleccions. Prefereix mantenir el sou d¡¯eurodiputat a jugar-se-la de nou, sabent que els electors ja estan avisats de la inutilitat del seu vot per fer valer l¡¯inexistent mandat de l¡¯1 d¡¯octubre i la falsa declaraci¨® d¡¯independ¨¨ncia del 27. La Rep¨²blica ¨¦s una estafa i la Casa de la Rep¨²blica tamb¨¦.

La independ¨¨ncia era una idea inviable i els qui es van comprometre a obtenir-la i aplicar-la no han sabut governar ni tan sols una etapa pr¨¨via a la independ¨¨ncia. I no obstant aix¨°, aquesta idea desgastada i idealista, sense traducci¨® pr¨¤ctica, seguir¨¤ tenint tracci¨® entre els votants. Nom¨¦s s¡¯explica perqu¨¨ aquests ciutadans no votaran per l¡¯aplicaci¨® d¡¯un programa que saben quim¨¨ric, sin¨® per afirmar-se en la seva identitat ideol¨°gica davant el frac¨¤s inocultable que els seus adversaris els recorden permanentment. Tenen ra¨®, no canviaran. La fe no es pot canviar, fins i tot succeeix el contrari: credo quia absurdum (¡®crec perqu¨¨ ¨¦s absurd¡¯).

La independ¨¨ncia, segons la brillant formulaci¨® de Marina Subirats, era la utopia disponible. Enfront de la par¨¤lisi pol¨ªtica, el manteniment de l¡¯statu quo, les crisis ideol¨°giques i les utopies socials i l¡¯abs¨¨ncia d¡¯alternatives atractives, va sorgir com per art d¡¯encantament una utopia que es presentava com a s¨ªntesi de totes les emancipacions, al voltant de la paraula m¨¤gica que les resumia. Ara ja sabem que era nom¨¦s la llebre que feia c¨®rrer el m¨®n convergent i d¡¯Esquerra en disputa per l¡¯hegemonia nacionalista. Qui aconsegu¨ªs el govern i encap?al¨¦s la negociaci¨® seria qui s¡¯emportaria el trofeu, que no era la independ¨¨ncia. La utopia independentista va ser un engany. Va estar disponible durant un temps, per¨° ara, com totes les utopies, tamb¨¦ es troba indisposada.