Mem¨°ria sonora de l¡¯illa narc¨°tica

Que les Balears tinguin tan poca visibilitat en la historiografia musical espanyola nom¨¦s ho pot explicar una gran miopia. El gran relat sociol¨°gic i pop ¡ªen qu¨¨ una part de la cultura andalusa est¨¤ determinada per les bases militars nord-americanes, la set de modernitat madrilenya s'explica des del tardofranquisme i la nostra ubicaci¨® definitiva al m¨®n no es produeix sense els Jocs Ol¨ªmpics de Barcelona¡ª acostuma a passar de llarg davant l'important llegat global que deixa l'arxip¨¨lag. D'indicis n'hi ha per a qui els vulgui buscar: s'hi van inspirar els Can de Tago Mago i el Mike Oldfield de Voyager; s'hi va amagar Bob Dylan i hi va apar¨¨ixer Kevin Ayers, hi van gravar de King Crimson a New Order, hi va morir Nico i David Bowie va enunciar a Life on Mars? el vers ¡°from Ibiza to the Norfolk Broads¡± per referir-se a l'illa com a lloc de lluita antisistema.

Que aquesta hist¨°ria musical dona per a moltes p¨¤gines ho sabien Luis Costa i Christian Len, autors del llibre Balearic. Historia oral de la cultura de club en Ibiza (editorial Contra), en qu¨¨, al llarg de 560 p¨¤gines, deixen parlar a 80 protagonistes sobre l'esdevenir sonor del lloc. Qu¨¨ tenia Eivissa que no tinguessin les altres Balears? Potser el car¨¤cter receptiu dels pobladors d'aquest hist¨°ric lloc de pas, temptaci¨® per a romans, fenicis, cartaginesos i ¨¤rabs. M¨¦s recentment, en la meitat de segle XX, va atreure un grapat de beatniks a un bar prop del port. Aqu¨ª ¨¦s on comen?a aquesta hist¨°ria: el 1958, al Domino, ¡°on es barregen exmilitars, artistes, estibadors del port i diletants, i sona un jazz extrem a un volum esfere?dor¡±, explica Luis Costa. El periodista irland¨¨s Damien Enright recorda: ¡°Hi posaven Coltrane, Charles Mingus, Cannonball Adderley¡­¡±. Part de la clientela havia lluitat a Corea; d'altres que arribarien aviat no volien anar al Vietnam.

L'arribada dels primers ¨¤cids dels laboratoris su?ssos Sandoz el 1963 atreu els hippies. I els pagesos, content¨ªssims: els lloguen les cases on ells no volen viure. Els peluts no veuen inconvenients a il¡¤luminar-se amb quinqu¨¦s i beure aigua del pou. A aquest m¨®n de comuns, porros, LSD i sexe lliure hi arriben Pink Floyd, autors del soundtrack que millor explica aquesta ¨¨poca i aquest lloc: el de la pel¡¤l¨ªcula More, que roda Barbet Schroeder a Formentera i a l'eivissenca discoteca Lola¡¯s a Dalt Vila. En aquests seixanta apareixen les bo?tes Moulin Rouge, Clube Ye Y¨¦, Nitto¡¯s Club¡­ Tot un m¨®n de llibertat i sensualitat ins¨°lites en plena dictadura. ¡°Franco va tenir la visi¨® o l'encert de deixar Eivissa completament a?llada d'Espanya¡±, opina el promotor Juan Arnau, ¡°era l'¨¨poca de Fraga Iribarne, que ¨¦s quan realment prolifera el turisme a Espanya¡±. I els dies de gl¨°ria d'Amnesia, la discoteca que regenta Antonio Escohotado el 1976. ¡°Vam captar 'atenci¨® de la classe mitjana i alta d'Europa i del m¨®n, que va comen?ar a venir llavors. Va ser com portar Calif¨°rnia cap aqu¨ª¡±, reivindica el fil¨°sof. Tot plegat tamb¨¦ va atreure empresaris de la nit formats a Sitges, Benidorm o Lloret de Mar. Arriben els temps de Pach¨¢, KU, Space: l'Eivissa del priv¨¦e, les gog¨®s i el xampany.

Els vuitanta s¨®n l'era daurada, ¡°anys entusiastes amb la democratitzaci¨® de la pista de ball, on s'ajunten la noblesa i reialesa amb els clubbers, sense paparazis ni seguretat pel mig¡±, assenyala Costa. Qu¨¨ sona? Synth pop, new wave, new romantics; Nitzer Ebb, Spandau Ballet, Talk Talk¡­ Molt r¨¤pid la subst¨¤ncia clau ser¨¤ l'¨¨xtasi, que es prova per primera vegada en una festa al KU. El seu promotor, l'irani¨¤ Faruk Gandji ¡ªamic d'Alexander Shulgin, el qu¨ªmic al qual s'atribueix la popularitzaci¨® del MDMA¡ª, reparteix 140 c¨¤psules de 125 grams amb l'estricta condici¨® de no ingerir res m¨¦s, alcohol en particular. ¡°All¨° va fer d'imant, i va atreure les llimadures de ferro de tot el planeta¡±, recorda Escohotado. Alguns d'ells, DJ brit¨¤nics com Paul Oakenfold o Trevor Fung ¡ªque publica el 1988 la recopilaci¨® Balearic Beats, amb m¨²sica d'Alfredo Fiorito, Leo Mas, C¨¦sar de Melero, Pippi i Nelo¡ª, establiran les bases de la imminent cultura de clubs brit¨¤nica en forma de raves i acid house. Ser¨¤ un moviment d'anada i tornada.

El llibre explica com la repressi¨® de Margaret Thatcher suposa la prohibici¨® de les festes al camp angl¨¨s i a ciutats convulses com Manchester. Peter Hook, al baix de New Order: ¡°Eivissa va ser el catalitzador del model que vam exportar a [el club] The Hacienda amb la intenci¨® que la ciutat s'assembl¨¦s a l'illa tant com fos possible. Va ser la nostra educaci¨® espiritual¡±. I la fugida cap endavant d'uns quants promotors anglesos, que es van traslladar a Eivissa buscant un nou h¨¤bitat.

¡°El Balearic ¨¦s una forma de punxar¡±, diu Jos¨¦ Padilla, el DJ que, el 1989, troba una f¨®rmula infal¡¤lible en un local anomenat Caf¨¦ del Mar, a Sant Antoni. Padilla ¡ªmort el passat mes d'octubre¡ª tempera el boom de l'intelligent techno i downtempo a for?a de chill out i capvespres a l'aire lliure. Hi fa sonar Tangerine Dream, Brian Eno i m¨²sica cl¨¤ssica mentre el p¨²blic aplaudeix la posta de sol: el somni eivissenc. Per¨° mentrestant, com explica el DJ i productor angl¨¨s Carl Cox, ¡°estan posant sostre als clubs i convertint-los en locals nocturns. Tot va canviar¡±. Costa: ¡°Pensa que les sales dels vuitanta s¨®n descobertes i que s'hi punxa des de les dues o tres de la matinada fins que surt el sol¡±. Aix¨ª es perd l'ess¨¨ncia del lloc a favor de l'adulaci¨® del DJ. Ricard Robles, del festival S¨®nar: ¡°Vam passar del superclub al super-DJ¡±. Una altra llei, ja el 2012, permet als hotels fer activitats musicals a les seves zones exteriors. Superhotels com Ushua?a i els nous beach clubs Blue Marlin Ibiza o Ocean Beach Club s¨®n els grans beneficiats per una iniciativa que dispara els preus i fa que el clubbing comercial devori l'illa. El nou model ¨¦s David Guetta.

Hi t¨¦ alguna cosa a dir l'esperit primigeni d'Eivissa en els nostres dies? Per Luis Costa, molt: ¡°S'ha perdut la privadesa, la desinhibici¨®, aquella llibertat¡±. I on anir¨¤ l'Eivissa postcovid? ¡°Tristament ens trobarem amb un sector de la poblaci¨® empobrit, i aix¨° far¨¤ que es perpetu?n la cultura del vip i el reservat. Per¨° ¨¦s molt possible que peti la bombolla de les grans eleg¨¤ncies de DJ. S'obre un moment fascinant¡±.

Balearic. Historia oral de la cultura de club en Ibiza. Luis Costa i Christian Len. Contra, 2020. 608 p¨¤gines. 23,65 euros.