Hedy Lamarr i Marilyn Monroe es posen a discutir

Que Hedy Lamarr era tota una bellesa ¨¦s ben sabut. Menys conegut ¨¦s, per¨°, que, a m¨¦s d'estrella de Hollywood considerada la dona m¨¦s guapa del m¨®n, va ser inventora. Se li van acudir idees com la manera de millorar l'aerodin¨¤mica de les ales dels avions o un sistema per evitar que es poguessin detectar els torpedes (rebutjat per l'Armada nord-americana en la Segona Guerra Mundial, es va utilitzar despr¨¦s en la crisi dels m¨ªssils de Cuba i ¨¦s la base de les tecnologies actuals de wifi i Bluetooth). Les dues facetes de Lamarr i una suposada (encara que ¡°plausible¡±) trobada secreta el 1962 amb una altra icona del cinema, Marilyn Monroe, s¨®n la base de l'obra del dramaturg Carles Batlle, estrenada dimecres a la sala Tallers del Teatre Nacional de Catalunya (TNC) de Barcelona amb direcci¨® de Sergi Belbel.

Monroe-Lamarr (en cartell fins al 20 de desembre) la protagonitzen respectivament Elisabet Casanovas i Laura Conejero, acompanyades per Eloi S¨¤nchez i David Vert, que interpreten tamb¨¦ dos personatges reals, el fill de Lamarr, Anthony Loder, i l'escriptor, amic i bi¨°graf de Monroe, William J. Weatherby. A la pe?a, les dues estrelles, una ja en declivi i oblidada (Lamarr, amb 48 anys) i l'altra en el pinacle de la seva fama de mite er¨°tic, per¨° potser a les portes de la decad¨¨ncia (Monroe, 35 anys, moriria aquell mateix any) es troben, i xoquen, per un motiu que nom¨¦s es revelar¨¤ despr¨¦s, per¨° que, segons la publicitat del TNC, ¡°podria haver alterat el curs de la Guerra Freda¡±.

Les actrius parlaran de diferents temes, de les seves carreres, de cinema i interpretaci¨®, per¨° tamb¨¦ de la tir¨¤nica i inhumana ind¨²stria de Hollywood, de patriarcat, de pol¨ªtica (els Kennedy), de sexe (els Kennedy), de cultura i de la vida en general. En una escena, Lamarr li comenta a la Monroe la seva actuaci¨® a la festa d'aniversari de JFK.

A l'autor se li va acudir ajuntar Lamarr i Monroe despr¨¦s de quedar fascinat per la biografia de la primera i buscar alguna manera de portar-la a escena. ¡°Vaig descobrir coincid¨¨ncies amb la Marilyn: van viure al mateix pis, van ser amigues de Frank Sinatra, van compartir un amant¡­¡±, assenyala Batlle, que no vol revelar algunes claus de la seva obra, que, justifica, t¨¦ alguns mecanismes de thriller.

Sexe i torpedes

A la pe?a hi t¨¦ un paper central el comportament masclista que havien de patir les dones en la ind¨²stria del cinema dels seixanta i com se sotmetia les actrius al sistema de fama que les rebutjava en la maduresa. Belbel, un fan conf¨¦s de les pel¡¤l¨ªcules d'actrius grans, com Sunset Bulevard, Tot sobre Eva o Noche d'estrena, afirma que va quedar fascinat amb l'obra de Batlle i el seu tractament del tema del pas del temps i les actrius. ¡°La pe?a denuncia el sistema injust en qu¨¨ es tracta la dona com a objecte de desig i se l'abandona i ignora a partir dels 40 anys¡±, recalca el director. ¡°Un sistema que va ignorar la faceta intel¡¤lectual privilegiada de Lamarr per destacar nom¨¦s el seu aspecte d'¨ªdol sexual¡±. Realment, ¨¦s curi¨®s comparar ?xtasis (el primer nu integral del cinema, i el primer orgasme femen¨ª en pantalla) amb un sistema antitorpedes.

Per a Conejero ha estat dif¨ªcil encarnar Lamarr per les seves m¨²ltiples facetes, algunes de contradict¨°ries (¡°ella deia que era ¡®senzillament complicada¡±, apunta). ¡°A m¨¦s, a veure com assumeixes fer de la dona m¨¦s bonica del m¨®n, sort que la interpreto ja amb m¨¦s de cinquanta¡±, fa broma. ¡°?s una dona que lluita contra el sistema masclista de Hollywood i que considera m¨¦s important el cervell que qualsevol altra part del cos¡±. Casanovas s'ha trobat tamb¨¦ amb la papereta de fer de Marilyn. ¡°Un repte enorme, en realitat ¨¦s una persona que sembla que no la va con¨¨ixer de deb¨° ning¨², es va fer una carcassa, tens la informaci¨® de les pel¡¤l¨ªcules que va protagonitzar, per¨° all¨¤ feia un paper i a fora tamb¨¦, actuava al cinema i quan no feia cinema¡±. Totes dues, Conejero i Casanovas, han intentat fer els seus personatges el m¨¦s humans possible i estar al servei de la hist¨°ria que vol explicar l'autor. Malgrat assemblar-se for?a en escena a les actrius que representen, ¡°no s'ha buscat per res una imitaci¨®¡±, subratlla Belbel.