¡®Gambito de dama¡¯, tenim un problema (o per qu¨¨ les lletges de la literatura s¨®n maques a la pantalla)

¡°A mesura que comen?ava la carrera de la Beth en els escacs, m'interessava saber on la portava: primer, gimnasos mon¨°tons; despr¨¦s, grans hotels de l'Oest Mitj¨¤ i despr¨¦s grans hotels internacionals. Per¨° al mateix temps que se m'oferia el regal de veure com aquest m¨®n imaginat pren vida sumptuosament, tamb¨¦ me l'estaven traient i la ra¨® era ¨°bvia: Anya Taylor-Joy ¨¦s massa guapa per interpretar la Beth Harmon¡±. A la cr¨ªtica Sarah Miller, l'adaptaci¨® televisiva de Gambito de dama li ha decebut. B¨¤sicament, creu que la protagonista ¨¦s massa atractiva per creure-se-la. Aix¨° ¨¦s el que passa si t'has llegit el llibre abans, com descriu Miller a El gran fallo de Gambito de dama (The New Yorker).

L'autora defensa que esperava trobar-se una Beth Harmon desmanegada i menyspreada a causa del f¨ªsic, com passa al llibre de Walter Tevis, per¨° no amb Anya Taylor-Joy. La cara del moment, l'actriu convidada per totes marques de luxe a les desfilades, que comparteix estilista amb Zendaya i a qui li queda b¨¦ qualsevol vestit de qualsevol ¨¨poca ¨Ccom es pot veure a Emma o amb l'armari d'infart dels seixanta (i perruqueria) que ens espera amb Last Night in Soho¨C brodar¨¤ el personatge per als nouvinguts, per¨° no concorda amb la imatge mental de Harmon que havia imaginat Miller, francament decebuda amb l'elecci¨® per a l'adaptaci¨® de la novel¡¤la quan va comprovar que la Beth de Walter Tevis est¨¤ interpretada per la rossa hipn¨°tica dels anuncis del perfum Flowerbomb de Kenzo.

¡°Beth Harmon no era maca, en cap moment de la novel¡¤la es diu¡±, sentencia la cr¨ªtica, recordant que a Beth la menyspreaven a l'internat d'¨°rfenes (Jolene li diu: ¡°Ets la nena m¨¦s lletja de la hist¨°ria. El teu nas ¨¦s lleig, la teva cara ¨¦s lletja i la teva pell sembla paper de vidre. Ets una guineu, ets immund¨ªcia blanca? i ella no li respon perqu¨¨ ?sabia que deia la veritat?). Tamb¨¦ critica la transformaci¨® brusca de Beth perqu¨¨ de cop es fa maqu¨ªssima, una cosa que falla a l'ess¨¨ncia de la novel¡¤la. L'hero?na liter¨¤ria, segons la trama original, es va reconciliant amb la imatge que t¨¦ d¡¯ella mateixa a mesura que augmenta el seu ¨¨xit en els escacs, de manera gradual, a petita escala, no com a la s¨¨rie de Netflix, que li canvia el pentinat i li proporciona un exquisit canvi d'armari despr¨¦s del primer triomf que la converteix en una adolescent segura d¡¯ella mateixa que sap el que vol a la vida.

Tenint en compte que a la s¨¨rie enlletgeixen Anya Taylor-Joy amb aquesta pentinada mussola electritzada i la cara rentada, vestida amb parracs en la fase pr¨¨via a la transformaci¨® en cigne escaquista, podr¨ªem dir que la minis¨¨rie m¨¦s vista de la hist¨°ria de Netflix (62 milions de reproduccions en nom¨¦s 28 dies) ha optat per un 4 sobre 5 (nivell ?poc convincent? que frega la m¨¤xima puntuaci¨®, que ¨¦s ?nivell Hollywood?) en la denominada?¡°escala Fassbender¡±. ?s a dir, i en honor a l'atractiu de l'actor de Shame,quan el personatge literari ¨¦s extremadament guapo i confon l'espectador en l¡¯adaptaci¨® en pantalla per la imatge que tenia creada.

Perqu¨¨ Harmon no ¨¦s el primer personatge que decep per la inusitada bellesa quan apareix en el m¨®n audiovisual. Amb massa freq¨¹¨¨ncia apareix l'al¡¤l¨¨rgia que les hero?nes liter¨¤ries poc afavorides protagonitzin les adaptacions per al cinema o la televisi¨®. Un dels debats m¨¦s acarnissats als f¨°rums d'Internet ¨¦s sobre si l¡¯Hermione Granger de l'adaptaci¨® cinematogr¨¤fica de Harry Potter, interpretada per Emma Watson, havia de ser tan atractiva en pantalla. Afirmaci¨® que va arribar a confirmar fins i tot l'autora de la saga, J. K. Rowling, que va dir en una entrevista amb Daniel Radcliffe que Hermione i Ron eren ?massa macos? a les pel¡¤l¨ªcules. ?Quan vaig con¨¨ixer Emma Watson i vaig veure que era tan maca ¨Cencara ho ¨¦s, per descomptat¨C vaig pensar ¡®Est¨¤ b¨¦¡¯. ?s una pel¡¤l¨ªcula, ja saps, has d¡¯acceptar certes coses. Sempre tindr¨¦ en la imaginaci¨® la meva Hermione, el meu aneguet lleig, friqui i desmanegat?.

Tot i que la cr¨ªtica va aplaudir la tensi¨® sexual entre els personatges i la qu¨ªmica dels protagonistes traspassava la pantalla, com passava en la novel¡¤la original, hi ha un sector cr¨ªtic amb l'elecci¨® femenina per interpretar Marianne aGente normal. Sally Rooney la descrivia com una noia lletjota de qui es burlaven constantment els companys d¡¯institut, amb les dents tortes i una cara una mica anodina ?i sense definir?. Per¨° els directors de c¨¤sting van triar una semidesconeguda Daisy Edgar Jones per interpretar-la. La bellesa d'Edgar Jones i el seu poder¨®s serrell van distreure alguns espectadors, que esperaven trobar-se amb una noia extremadament vulnerable que, segons relata la novel¡¤la, t¨¦ la sensaci¨® que ning¨² no la podr¨¤ estimar de veritat i que s'automenysprea amb tots els xicots que no s¨®n Connell. En l'adaptaci¨® televisiva, aquesta fragilitat, especialment en l'etapa inicial, va quedar desdibuixada per una actriu massa maca per creure¡¯s la idea que desprenia el personatge, com van defensar a The Cut: ¡°Quan Marianne a la s¨¨rie diu una de les millors frases del llibre despr¨¦s de trobar-se amb Connell per primera vegada a Dubl¨ªn (¡°Ho s¨¦. Un cl¨¤ssic en la meva vida: vaig arribar a la universitat i em vaig tornar maca¡±) ning¨² no s¡¯ho creu. Tot el que ha fet ¨¦s posar-se una mica d'eyeliner i arracades grosses, ¨¦s m¨¦s aviat una transformaci¨® de la nit al dia que no pas d'aneguet lleig a cigne¡±, lamentava Angela Chapin sobre la falta de credibilitat amb la novel¡¤la.

Aquest clix¨¦, el de personatges m¨¦s atractius en l'adaptaci¨® en pantalla, no ¨¦s un fenomen a?llat en les dones ¨Ctamb¨¦ es debat molt¨ªssim entre els admiradors de Joc de Trons i les pel¡¤l¨ªcules de Marvel¨C i est¨¤ metaanalitzat amb diferents subg¨¨neres, com el de la noia que sempre ha sigut guapa per¨° que la trama enlletgeix al principi amb una malaptesa est¨¨tica volunt¨¤ria. Com quan a una noia preciosa li posen unes ulleres grosses, roba ampla, desconjuntada i una cua mal feta per despr¨¦s, suposadament, transformar-la en una bellesa amb pintallavis vermell, un bon pentinat i un vestit ajustat d'escot definit (vegin aquesta seq¨¹¨¨ncia d¡¯Alg¨² com tu com a exemple aclaridor).

El cas de la suposada noia lletja que en realitat sempre ha sigut maca ¨¦s un cl¨¤ssic que mai no passa de moda. Ara irromp amb for?a una altra versi¨® igual de molesta i poc cr¨¨dula en aquest nou fenomen del canvi de g¨¨nere en trames reconegudes i estimades pel gran p¨²blic, quan el que protagonitzava un home passa a interpretar-lo una dona, i que tamb¨¦ seria digne d'an¨¤lisi quan parlem d'atractiu: qu¨¨ passa quan convertim un perdedor de manual en una perdedora d'adaptaci¨® televisiva? Doncs que si es tracta d¡¯Alta fidelidad, ell ser¨¤ un home una mica desmanegat i agraciat com John Cusack, bastant cre?ble, per¨° si hem de representar una perdedora a qui acaben de trencar el cor, no hi ha res millor que triar, probablement, una de les dones m¨¦s sexis del planeta: Zo? Kravitz, amb un ADN que ostenta el poder i for?a dels cromosomes de Lenny Kravitz i Lisa Bonet. ?bviament, en veure-la, ning¨² no ent¨¦n per qu¨¨ alg¨² amb seny s'atreviria a deixar-la.