¡®El foraster¡¯ creix

Quim Masferrer est¨¤ en plena vuitena temporada d¡¯El foraster. No ¨¦s un programa dif¨ªcil de fer, en la mesura que es basa en l¡¯afalac de la concurr¨¨ncia, per¨° no ¨¦s f¨¤cil de fer b¨¦. La versi¨® de TVE d¡¯aquest format, que va per la cinquena temporada, amb cinc presentadors diferents (Pablo Chiapella, Eva Hache, Edu Soto, Jorge Cadaval i Leo Harlem) ha anat caient gradualment d¡¯audi¨¨ncia. D¡¯un 11,9 de mitjana la primera temporada a un 7,2, i baixant, la darrera. El foraster va donar un 19,5 la primera i ara pr¨¤cticament t¨¦ un 25. Ha crescut i millorat.

Fa cinc anys li recriminava una excessiva passi¨® per l¡¯humor verdulaire i la pr¨¤ctica d¡¯una falsa sexologia rural. La temptaci¨® per amanir-ho quasi tot amb una brometa picantona ara ha desaparegut. De fet, en aquesta temporada solament hi ha hagut l¡¯episodi de la perruqueria d¡¯Olivella (Garraf), on les clientes li van comentar, amb n¨²meros a la m¨¤, la intensitat del seu amor conjugal. Una franquesa, amb un punt de mal¨ªcia divertida, no gens estranya i que no hauria de sobtar tant si no fos per necessitats de l¡¯espectacle.

De vegades, buscant commoure l¡¯audi¨¨ncia, carrega d¡¯emotivitat perip¨¨cies que no en tenen tanta. Per¨° tamb¨¦ fa curt. La millor hist¨°ria que s¡¯ha explicat fins ara aquesta temporada a El foraster ¨¦s la de l¡¯Angelina de l¡¯Estany, que va viure el confinament a la resid¨¨ncia de gent gran acompanyada pel personal de la casa, que es va confinar amb els residents. D¡¯aquests professionals que van deixar les fam¨ªlies amb prou feines vam con¨¨ixer la cuinera. Ens hauria agradat saber-ne m¨¦s, d¡¯ells i d¡¯elles, de les seves parelles, dels seus fills.

El foraster no viatja per con¨¨ixer pobles, molt sovint no sabem de qu¨¨ viuen, si hi ha disputes ve?nals, pobresa... viatja per con¨¨ixer gent. ?s un viatge volgudament amable, obligat pel final del mon¨°leg. Els conflictes socials semblen quasi totalment exclosos del temari de l¡¯espai. De vegades fa troballes impensables, com ara el ferrador de cavalls del Llu?an¨¨s i de la cort reial de Jord¨¤nia. O presenta personatges singular¨ªssims, com el nen de Rellinars, en Feliu, que t¨¦ una teoria que diu que tots som la nostra teoria, que hem de con¨¨ixer.

Masferrer ¨¦s conscient que hi ha una poblaci¨® que se li amaga i una altra amb ganes de sortir a la tele, que se li mostra en exc¨¦s. La tria resulta dif¨ªcil, i de gent madura amb ganes de garlar n¡¯hi ha molta i se¡¯n veu molta al programa. I tamb¨¦ et trobes ve?ns que saben explicar molt b¨¦ les dificultats, posem per cas, de viure la difer¨¨ncia, com la jove campiona d¡¯Espanya de parataekwondo.

En aquests cap¨ªtols gravats en ¨¨poca de pand¨¨mia, Masferrer guarda la dist¨¤ncia social, afavoreix les trobades a l¡¯aire lliure i fa un ¨²s aleatori de la mascareta. Un dels punts que m¨¦s ha millorat ¨¦s el seu mon¨°leg, on torna a explicar les an¨¨cdotes i perip¨¨cies viscudes al poble i en fa una lectura riallera. Acabant amb el popular ¡°Sou molt bona gent¡±, ja sap que ho t¨¦ tot guanyat. De vegades no n¡¯hi ha prou i els diu que la gent d¡¯aquell poble li ha transm¨¨s ¡°pau i serenor¡±.

Masferrer i els seus guionistes saben treure, amb ironia no gens feridora, un suc simp¨¤tic de tantes an¨¨cdotes insignificants (des d¡¯esmorzars pantagru¨¨lics a col¡¤leccionistes de mil coses), com tamb¨¦ d¡¯hist¨°ries amb molta m¨¦s fond¨¤ria. Hi ha m¨¦s intel¡¤lig¨¨ncia en la gradaci¨® de la brometa. No obstant aix¨°, de vegades aquest programa d¡¯humor tamb¨¦ es posa seri¨®s. Com va passar parlant del patiment de l¡¯immigrant o de les noies que, de nit, s¡¯entrenaven al cap d¡¯esports en defensa personal. ¡°Els homes no som conscients de com us sentiu d¡¯amena?ades¡±, va dir des de l¡¯escenari. Un dels millors resums del metoo que he sentit.