La palla als ulls dels altres

Exigir ¨¦s un verb dur. Tant que el DIEC el defineix com ¡°demanar imperativament (alguna cosa) en virtut del propi dret, de la pr¨°pia autoritat, de la pr¨°pia for?a¡±. Passa, malgrat tot, que a c¨°pia d¡¯utilitzar-lo de manera habitual, sense m¨¦s ra¨® que la ret¨°rica buida i amb qualsevol excusa menor, es devalua, perd la seva for?a i es converteix en un terme fl¨¤ccid. Una cosa semblant al que li passava a Roc¨ªo Jurado amb l¡¯amor. Que se li trencava de tant utilitzar-lo. La prova ¨¦s que aqu¨ª ja ning¨² demana perqu¨¨ tothom exigeix. Comen?ant pels pol¨ªtics que creuen que si no situen el terme al punt de partida de qualsevol posicionament o negociaci¨®, no tindr¨¤ efecte. I aix¨ª acaba sent. Abusant d¡¯exig¨¨ncia, la paraula ha deixat de ser el requeriment ineludible per enfrontar-se a les grans causes i queda redu?da a una cosa falsament grandiloq¨¹ent. Conclusi¨®: tamb¨¦ per aquestes afliccions del llenguatge, la pol¨ªtica ja no ¨¦s pedagogia. En conseq¨¹¨¨ncia, qualsevol col¡¤lectiu castigat o perjudicat, tocat o amena?at, actua amb la mateixa l¨°gica. I exigeix. I a veure qui s¡¯atreveix a dir-li que no mereix el que l¡¯interpel¡¤lat s¡¯autoconcedeix.

Sobren exemples enquistats en el pret¨¨rit indefinit per il¡¤lustrar-ho. El present ¨¦s ple d¡¯aquests equ¨ªvocs i el futur s¡¯apropa tocat per actuacions que condicionen un dem¨¤ necess¨¤riament esperan?ador. Vegeu la modernitzaci¨® que necessiten les administracions d¡¯aquest pa¨ªs per adaptar-se a les exig¨¨ncies, aquestes s¨ª, de posar-se al dia. Ho reclama la Uni¨® Europea com a contrapartida a les ajudes per la pand¨¨mia i ho necessita la societat per veure¡¯s fidelment reflectida en les seves pr¨°pies condicions de vida. Gr¨¤cies al coronavirus, ara m¨¦s d¡¯un ho ha ent¨¨s perqu¨¨ ha patit la incompet¨¨ncia secular d¡¯organismes marcats pel ¡°vuelva usted ma?ana¡±. O perqu¨¨ no sempre tracten amb la mateixa vara de mesurar tots els ciutadans. El Rei em¨¨rit i els seus contenciosos amb Hisenda, sense anar m¨¦s lluny. Regularitzant una irregularitat per evitar un delicte fiscal sense requeriment previ delata que l¡¯Ag¨¨ncia Tribut¨¤ria no l'ha advertit de res. I aix¨ª, com que suposadament no va s'hi va dedicar, no li va aplicar el nivell de control ni rigor que practica amb qualsevol treballador que ha oblidat reflectir un ingr¨¦s, per m¨¦s irrisori que sigui.

Tampoc obren en conseq¨¹¨¨ncia al to exigent que fan servir aquells independentistes que sempre estan pendents de la relliscada del contrari i no pas de qu¨¨ pequen ells mateixos. Podria ser el cas del vicepresident del Parlament Josep Costa. Persona habituada a la rudesa argumental, a la inassequible justificaci¨® processista i al gatell dial¨¨ctic f¨¤cil com a acusaci¨® popular de tot el que es mou a la seva ¨°rbita, no es dona per al¡¤ludit quan els seus companys de projecte, no pas de partit, li exigeixen explicacions per haver-se connectat telem¨¤ticament a un f¨°rum de la ultradreta secessionista ¨Ccosa que tamb¨¦ escampa p¨²blicament la seva exist¨¨ncia. Acte en el qual van participar els seus col¡¤legues del grup Dem¨°crates i en qu¨¨ Esquerra Republicana va trobar l¡¯excusa per fer-los fora de casa. Ara no toca, semblen respondre un i altres a mode de Jordi Pujol en els seus millors anys. I demostren aix¨ª, com qui no vol la cosa, que tampoc s¡¯han distanciat tant de la doctrina que els va il¡¤luminar. De fet, semblen haver optat m¨¦s per all¨° que no calia que aprenguessin que no pas pel millor de la inspiraci¨® cultural i intel¡¤lectual de l¡¯¨¨poca ara injuriada.

Per¨° quan els nivells d¡¯incoher¨¨ncia arriben al cl¨ªmax ¨¦s quan l'esbombada exig¨¨ncia esdev¨¦ sin¨°nim de xantatge, que serveix per a l¡¯estira de bloquejar negociacions i l¡¯arronsa de trencar acords. El que est¨¤ fent la dreta en els darrers temps amb les necessitats elementals per posar el pa¨ªs al dia. Ja sigui el pacte revisat per a la renovaci¨® del Consell General del Poder Judicial, o b¨¦ l¡¯acord frustrat per sumar-se a avalar els comptes de l¡¯Estat reflectits als Pressupostos Generals.

En el primer cas, el PP exigeix ara que no s¡¯indulti els independentistes condemnats, empresonats i privats del tercer grau a canvi de renovar el govern dels jutges. Como si la figura jur¨ªdica plantejada no fos d¡¯aplicaci¨® general ateses les seves condicions i nom¨¦s pogu¨¦s respondre a uns determinats par¨¤metres que, per descomptat, s¨®n els de qui exerceix la tutela ¨²nica i responsable de la llei i l¡¯ordre. En el cas del frustrat suport de Ciutadans als Pressupostos, per exigir que no hi participessin els radicals enemics de la p¨¤tria que, per acabar-ho d'adobar, diuen que s¨®n d¡¯esquerres. Una esquerra tan intolerant com els qui pretenien vetar-los perqu¨¨ tamb¨¦ en aix¨° van coincidir obertament. I vet aqu¨ª com tanta exig¨¨ncia creuada es neutralitza i queda en el pitjor exemple que es pot donar a la ciutadania. Aquell que, via cobla, acaba admetent que ¡°ni contigo ni sin ti tienen mis males remedio¡±.