Cerd¨¤, les vides que no importen i la pand¨¨mia

Ildefons Cerd¨¤ (1815-1876) ¨¦s un gran nom de la hist¨°ria d¡¯aquests pa¨ªs, potser tan gran com desconegut. Un nom que s¡¯associa amb l¡¯Eixample de Barcelona i, segurament, a poca cosa m¨¦s... No obstant aix¨°, aquests dies ha tornat a l¡¯actualitat. Se¡¯n parla a partir de la proposta de l¡¯Ajuntament de convertir l¡¯Eixample en una mena de gran superilla. Se¡¯n parla tamb¨¦ per criticar l¡¯Ajuntament i les seves pol¨ªtiques. Els darrers dies, des de La Vanguardia, per exemple, han arribat diferents articles molt cr¨ªtics, fins i tot acusant el govern municipal de trair Cerd¨¤. Aix¨ª ho plantejaven l¡¯arquitecte i dissenyador ?scar Tusquets o Susana Quadrado, redactora en cap del diari. No haur¨ªem de desaprofitar l¡¯oportunitat de tornar a Cerd¨¤ i fer-nos algunes preguntes per saber si podem parlar com ho estem fent de les seves idees i el seu projecte. Una de les grans preocupacions de Cerd¨¤ eren les condicions de vida de la classe obrera de la ciutat i costa trobar alg¨² que en faci refer¨¨ncia.

¡°Es t¨¦ especial cura en el cultiu d¡¯un jard¨ª bot¨¤nic procurant que cada planta tingui el sol, la llum, la humitat, l¡¯aire, l¡¯exposici¨®, la temperatura i altres condicions que s¨®n necess¨¤ries per a la seva exist¨¨ncia; en un jard¨ª zool¨°gic a cada animal se li concedeix una habitaci¨® condicionada a all¨° que pot necessitar, sense escatimar el seu primer aliment, que ¨¦s l'aire; i no obstant aix¨°, a l¡¯¨¦sser hum¨¤, el m¨¦s grandi¨®s i m¨¦s perfecte dels ¨¦ssers de la creaci¨®, la nostra financera societat li ho regateja tot, fins i tot l¡¯aire que ¨¦s la vida.¡± Aix¨° escrivia Cerd¨¤ a Teoria de la construcci¨® de les ciutats aplicada al projecte de reforma i eixample de Barcelona (1859).

La Barcelona que coneix Cerd¨¤ ¨¦s una ciutat que viu la industrialitzaci¨®, el naixement de la classe obrera, amb l¡¯explotaci¨® laboral i vital, amb unes condicions de treball i habitatge que generen opressi¨®, malestar i revoltes. Unes condicions de vida que s¡¯associen a la proliferaci¨® de malalties, epid¨¨mies i pand¨¨mies. Hem de tenir present que l¡¯esperan?a de vida no arribava als 40 anys i la de les persones amb menys recursos podia estar per sota de la trentena. Aquells anys hi va haver diferents epid¨¨mies de c¨°lera que van originar importants mortaldats.

All¨° que Cerd¨¤ viu i estudia a Barcelona tamb¨¦ es pot trobar a altres llocs del m¨®n. A Anglaterra, per exemple, nucli originari de la industrialitzaci¨® i de l¡¯explotaci¨® laboral. Aquest any, que se celebra el 200¨¨ aniversari del naixement de Friedrich Engels (1820-1895), seria bo recordar que una de les seves grans aportacions ¨¦s l¡¯obra La situaci¨® de la classe obrera a Anglaterra (1845) que podem llegir comparativament amb diverses de les aportacions de Cerd¨¤. Engels, que havia arribat a Manchester per treballar en la ind¨²stria familiar, gr¨¤cies a Mary Burns, treballadora amb qui establir¨¤ una relaci¨®, tindr¨¤ acc¨¦s a un m¨®n que no era el seu. Engels i Cerd¨¤, i podr¨ªem ampliar la llista, ens parlen de les condicions de vida, de les epid¨¨mies de l'¨¨poca... Les vides importen, les persones no s¨®n nom¨¦s m¨¤ d¡¯obra. El seu pensament i la seva actuaci¨® busquen canviar les seves societats per posar fi a aquestes opressions, a aquest dolor.

Avui, quan es torna a Cerd¨¤ per criticar l¡¯Ajuntament actual, potser convindria deixar parlar-lo a ell, tot i que nom¨¦s ho pugui fer a partir dels seus textos, de les seves obres. Hi ha qui ho est¨¤ volent fer. Francesc Magriny¨¤, per exemple, fa anys que treballa sobre la seva obra i es percep en les intervencions que ha fet en aquests debats. No sabem qu¨¨ diria avui Cerd¨¤, per¨° podem saber prou b¨¦ qu¨¨ va dir quan va poder escriure, parlar i fer. A Cerd¨¤ el van preocupar les condicions de vida de les persones, com se les maltractava pel tipus d¡¯habitatge que tenien, el van preocupar les epid¨¨mies i pand¨¨mies que podien afectar el conjunt de la societat, per¨° que afectaven especialment aquesta classe obrera.

Avui Cerd¨¤ ens pot ajudar a pensar, analitzar, debatre i actuar sobre com han de ser les ciutats que facin front a la pand¨¨mia, a la crisi ecol¨°gica, a l¡¯emerg¨¨ncia habitacional, a la vulneraci¨® de drets humans existent en tants assentaments com el que es va incendiar fa una setmana al barri del Gorg de Badalona... No oblidem la voluntat de Cerd¨¤ de fer ciutats que garanteixin les necessitats de qui hi viu i actualitzem-la davant dels reptes que tenim.

Jordi Mir ¨¦s professor d'Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra