Omplir un blanc

Donem per fet que la mem¨°ria ¨¦s una facultat que contribueix a l¡¯escriptura de novel¡¤les. Per¨° la veritat ¨¦s que la mem¨°ria treballa de moltes maneres: comptem amb reconstruccions ing¨¨nues, hist¨°riques, arbitr¨¤ries, reminiscents com la de Proust... Gaireb¨¦ podria dir-se que en triar una classe de mem¨°ria el narrador determina el to de la narraci¨®.

'Dora Bruder'

Patrick Modiano
Traducci¨® de?Jordi Mart¨ªn Lloret
Angle Editorial
127 p¨¤gines. 16 euros

Pocs escriptors han concentrat tant la seva narrativa en la mem¨°ria com Patrick Modiano (Boulogne-Billancourt, 1945). Els seus personatges semblen existir sense vincles socials amb el present i sense desitjos envers el futur. El motor que engega les seves novel¡¤les ¨¦s la mem¨°ria, per¨° d¡¯una mena especial¨ªssima, es diria que mai vista, almenys no de manera tan concentrada.

Modiano aplica la mem¨°ria sobre un espai que no sols pertany al passat, sin¨® que tamb¨¦ s¡¯ha oblidat; sobre vides sense inter¨¨s ni relleu p¨²blic, que ning¨² s¡¯atura a examinar, vides amb les quals no va tenir relaci¨® directa. De manera que aqu¨ª la mem¨°ria no s¡¯assembla al fet de treure uns gustosos fruits del corn de l¡¯abund¨¤ncia (a la manera del memorialista), sin¨® a l¡¯exercici treball¨®s i esfor?at d¡¯anar perforant la capa d¡¯amn¨¨sia que embolica aquestes exist¨¨ncies en blanc. La mem¨°ria de Modiano ¨¦s tan fr¨¤gil i prec¨¤ria que un acaba llegint les seves novel¡¤les com tractats sobre els efectes de l¡¯oblit, i potser per aix¨° molts dels seus llibres es recorden travessats de boires... malgrat que en la majoria de les seves p¨¤gines brilla el sol!

Cada llibre de Modiano planteja l¡¯al¡¤licient de descobrir com va arribar a interessar-se pel passatge de vida que tracta de rescatar. La indagaci¨® sobre la protagonista de Dora Bruder (que va escriure el 1997) sembla justificada per l¡¯impuls de retribuir i honrar la vida d¡¯una jove segada pel nazisme. En aquest marc s¡¯explica l¡¯esfor? de qui va ser premi Nobel 2015 per humanitzar els documents, per afegir carn i sang (encara que seria m¨¦s apropiat parlar de dubtes i emocions) a les dades estad¨ªstiques d¡¯aquesta hist¨°ria sobre una noia jueva desapareguda el desembre de 1941 a Par¨ªs en plena ocupaci¨® dels alemanys. Per¨° les motivacions de Modiano s¨®n m¨¦s complexes: ell ent¨¦n l¡¯aven? de la realitat com una trituradora que tanca comer?os, reconfigura barris i enfonsa milers de persones en l¡¯oblit... ¡°Amb els anys les perspectives se m¡¯entelen, els hiverns ¨¦s barregen l¡¯un amb l¡¯altre¡±.

La seva literatura es constitueix com una maquin¨¤ria contra aquest proc¨¦s d¡¯esva?ment del passat mitjan?ant una bateria d¡¯intu?cions, presci¨¨ncies, prefiguracions, ressons, reminisc¨¨ncies... que procuren a les seves novel¡¤les aquesta impressi¨® de m¨¤gia mitigada, de t¨¨nue fantasmagoria. Si Modiano es fixa en Dora ¨¦s perqu¨¨ ha compartit amb el narrador les mateixes coordenades espacials, una empatia de la mem¨°ria, que li porta a rec¨®rrer els carrers de tots dos, recitats com conjurs capa?os d¡¯unir el temps dels qui encara recorden amb el dels oblidats.

Malgrat que el toc subtil de Modiano ja es manifesta a Dora Bruder (com en el detall de la pel¡¤l¨ªcula on creu recon¨¨ixer, adherides, les mirades de tots els que la van veure en el passat), la novel¡¤la encara confia massa en la documentaci¨®, i la reparaci¨® moral ¨¦s massa evident. Dora Bruder est¨¤ encara tendra si la comparem amb els assoliments madurs de Modiano, aquests cims d¡¯ambig¨¹itat i estranyesa que suposen Rue des Boutiques Obscures o Pour que tu ne te perdes pas dans le quartier, i que no poden sin¨® situar-se com a assoliments majors de la narrativa contempor¨¤nia.

De tota manera, els que coneixen Modiano no podran privar-se de llegir aquest llibre, i els que s¨®n encara fora del secret farien b¨¦ de no deixar passar l¡¯ocasi¨®.