Paid¨®s i Turner: idees d¡¯ahir i d¡¯avui

Pensar requereix voluntat. Els dos joves professors universitaris argentins Jaime Bernstein i Enrique Butelman van decidir invertir el premi de loteria que els va tocar el 1945 a publicar Conflictos del alma infantil, de Jung, al seu pa¨ªs. El bilba¨ª Manuel Arroyo-Stephens, amo d¡¯una llibreria al madrileny carrer de G¨¦nova, va decidir des de la rebotiga editar el que el 1970 no podia vendre perqu¨¨ la dictadura franquista ho censurava. Aix¨ª van n¨¦ixer Paid¨®s i Turner, segells que permeten al lector en castell¨¤, des de fa 75 i 50 anys, accedir al millor del pensament. ?s a dir, a les idees de Habermas, Zygmunt Bauman, Naomi Klein, Margaret MacMillan, Philip Ball, Judith Butler o Enrique Moradiellos, entre molts altres.

L¡¯editor catal¨¤ Enric Folch (1934-2005) va aconseguir dues coses al 1979, quan va entrar com a gerent de l¡¯acabada de crear Paid¨®s, Paid¨®s Ib¨¦rica: despla?ar el centre de decisi¨® editorial i econ¨°mic de l¡¯Argentina a Barcelona i eixamplar el segell de psicologia i pedagogia a altres ¨¤mbits de l¡¯assaig. ¡°Ho va portar m¨¦s enll¨¤ del llibre universitari¡±, apunten Elisabet Navarro i Marcela Serras, editora executiva i directora editorial de Paid¨®s, propietat de Planeta des del 2003 i que ara compta amb 34 col¡¤leccions i m¨¦s de 3.000 t¨ªtols de 802 autors.

La consolidaci¨® va arribar a principis dels 90, quan, amb llibres com El choque de civilizaciones, de Samuel Huntington; El fin del trabajo i La era del acceso, de Jeremy Rifkin; No Logo, de Naomi Klein; o Inteligencias m¨²ltiples, de Howard Gardner, Paid¨®s es va col¡¤locar en el centre dels debats del moment. ¡°Ha sigut un segell que ha sabut anticipar-se, amb un punt pol¨¨mic per¨° s¨°lid i mirada progressista¡±, defensa Serras.

A Turner, la recepta la va marcar el seu fundador: ¡°Reflecteix un pensament d¡¯esquerra social, un sentit de l¡¯equitat i tamb¨¦ un component de caprici intel¡¤lectual, amb n¨ªnxols menys previsibles, que ens permeten ser m¨¦s frescos i abordar tamb¨¦ arts pl¨¤stiques i m¨²sica, espais poc desenvolupats en castell¨¤¡±, apunta Santiago Fern¨¢ndez de Caleya, director general des de 1998 d¡¯un segell amb 3.000 t¨ªtols de mig miler d¡¯autors.

Hi ha consens en les dues editorials en un diagn¨°stic: l¡¯evoluci¨® del que publiquen ha passat de la densitat a l¡¯alta divulgaci¨®. Aquesta popularitzaci¨®, adverteixen, no conv¨¦ confondre-la amb una plaga gaire contempor¨¤nia: l¡¯autoajuda na?f i les reflexions tuitaires embastades sense fonament cient¨ªfic. ¡°Les rigideses de les etiquetes ens pesen, segons com El Quixot es pot prendre com un llibre d¡¯autoajuda¡±, adverteix, iconoclasta, el responsable de Turner, per qui ¡°avui g¨¨neres i formats s¨®n m¨¦s m¨°bils¡±. ¡°Un llibre com La Espa?a vac¨ªa, de Sergio del Molino, ¨¦s un treball de simbiosi entre editor i autor¡±.

¡°Hem publicat moltes tesis doctorals d¡¯autors avui consolidats a la casa, com Juan Pablo Fusi, per¨° que cal treballar-les per fer-les m¨¦s accessibles, com vam aconseguir amb la de Santiago Beruete, que va passar a ser el delici¨®s Jardinosof¨ªa¡±, un ¨¨xit recent de Turner. Tamb¨¦ va millorant la capacitat divulgadora del professorat espanyol (¡°tot i que ens falta m¨¦s estil anglosax¨®¡±, diu Navarro). Aix¨° explica que els dos segells hagin apostat m¨¦s per autors estrangers (80% a Turner, 60% a Paid¨®s).

Ning¨² s¡¯atreveix amb un retrat-robot dels seus compradors, per¨° s¨ª que sembla que el perfil de fa una d¨¨cada (home, de 30 a 55 anys i universitari) es difumina. ¡°La dona guanya pres¨¨ncia com a lectora, potser perqu¨¨ faltava donar-li veu tamb¨¦ com a autora de l¡¯¨¤mbit cient¨ªfic¡±, creu Navarro, que cita la catedr¨¤tica d¡¯?tica Adela Cortina o la bi¨°loga molecular Mar¨ªa Blasco en un cat¨¤leg que presumeix de ser el que t¨¦ m¨¦s pres¨¨ncia de dones en la seva programaci¨®. Almenys, al 2017 i 2018, segons un estudi.

M¨¦s promiscu

Fern¨¢ndez de Caleya constata per la seva banda que ¡°el lector de no ficci¨®, a difer¨¨ncia del de novel¡¤la, no ¨¦s tan fidel a un segell: busca de manera ¨¤mplia, compra per un autor o per un t¨ªtol¡±. Malgrat aquesta promiscu?tat, de les dues experi¨¨ncies es pot concloure que el g¨¨nere est¨¤ a l¡¯al?a (representa el 39% dels t¨ªtols publicats a Espanya al 2019); m¨¦s en un moment en qu¨¨ tots semblem assedegats de respostes. Tamb¨¦ confirmen que l¡¯Am¨¨rica Llatina segueix sent un basti¨® de lectors d¡¯un g¨¨nere que ¡°a Col¨°mbia i M¨¨xic creix molt¡±, segons Serras. El director general de Turner, editorial amb un peu a les dues bandes de l¡¯Atl¨¤ntic, confirma que ¡°l¡¯assaig a M¨¨xic est¨¤ m¨¦s acceptat, com a tot l¡¯Am¨¨rica Llatina¡±. ¡°Hi ha un nucli molt consistent de lectors, potser perqu¨¨ hi ha un espai de somni m¨¦s gran aferrat a la recerca interna obsessiva de qui s¨®n i d¡¯on venen¡±. Per remarcar els ponts entre M¨¨xic i Espanya, aquest any de celebraci¨® la companyia ha fitxat com a director editorial el mexic¨¤ Ricardo Cayuela Gally, fins ara director editorial de Penguin Random House Grup Editorial per a M¨¨xic, l¡¯Am¨¨rica Central i el Carib.

?I quins temes interessen avui? Els estudis de g¨¨nere i l¡¯emerg¨¨ncia clim¨¤tica, els temes de salut i nutrici¨® ¡°amb suport cient¨ªfic s¨°lid¡±, apunta Navarro. I els long-sellers. El arte de amar, d¡¯Erich Fromm (m¨¦s de mig mili¨® d¡¯exemplars, dos mil cada any) o No Logo i La doctrina del shock, de Naomi Klein (50.000, cadascun), serien alguns dels de Paid¨®s. A Turner treuen el nas, a banda de La forja de un rebelde, d¡¯Arturo Barea; els 45.000 exemplars de La Espa?a vac¨ªa; els 40.000 de quatre t¨ªtols de Nikola Tesla; els 25.000 de Ricas y famosas, de la fot¨°grafa Daniela Rossell; o els entre 12.000 i 15.000 de 1914, de la canadenca MacMillan, i de la Historia del jazz, de Ted Gioia.

Aquest 2020, els dos segells han tret les seves pr¨°pies col¡¤leccions amb alguns d¡¯aquests emblem¨¤tics t¨ªtols a preus ajustats. I per al 2021, prometen cr¨¦ixer: Paid¨®s es planteja un lleuger increment per al 2021 cap al mig centenar de t¨ªtols, una xifra lleugerament inferior a Turner, que a m¨¦s reparteix entre la trentena d¡¯assaig pur i la quinzena de la seva segona gran ¨¤rea, els llibres d¡¯art i fotografia, que amb els serveis editorials conformen les tres potes del segell. Tot i aix¨ª, admeten a Paid¨®s que editen entre 1.500 i 3.000 exemplars, per¨° que la mitjana de vendes est¨¤ ¡°en una mica m¨¦s de 700¡±. A Turner, afegint M¨¨xic i Espanya, treuen 2.500 unitats per t¨ªtol, amb 1.200 exemplars venuts.