Obama i nosaltres

Trump se¡¯n va, afortunadament. I arriben les mem¨°ries d¡¯Obama (Una tierra prometida, Debate), que ens permeten la lectura en paral¡¤lel, de les acaballes del trumpisme i del llibre sobre els primers anys de la presid¨¨ncia del dem¨°crata. L¡¯equ¨ªvoc ¨¦s formidable. Els que van seguir amb atenci¨® la campanya i la presid¨¨ncia d¡¯Obama ja ho sabien, per¨° les mem¨°ries, el primer volum de moment, condueixen a seguir-ho amb detall. Tot el que semblava inspirar-se aqu¨ª entre nosaltres en Obama es dirigia en direcci¨® contr¨¤ria, i especialment la irradiaci¨® de la consigna Yes we can que va acabar produint l¡¯hisp¨¤nic Podemos.

Dos moviments contradictoris s¡¯han creuat en els darrers deu anys de la nostra hist¨°ria. D¡¯una banda, un nacionalisme populista que ja era prototrumpista quan Trump encara no havia sortit a la palestra. I de l¡¯altra un moviment formalment inspirat en la vict¨°ria d¡¯Obama, que tamb¨¦ s¡¯organitza com un populisme d¡¯esquerres capa? de confluir amb el nacionalpopulisme independentista.

En certa forma Obama va donar el senyal de sortida. El canvi era possible. Ho van llegir gaireb¨¦ simult¨¤niament els indignats del 15-M, l¡¯any 2011, i la Converg¨¨ncia d¡¯Artur Mas, l¡¯estiu del 2012. Podemos i el proc¨¦s es van posar en marxa com si seguissin la consigna de la campanya: Fired up! Ready to go! (¡®Preparats! En marxa!¡¯). Per¨° va ser Trump amb la seva vict¨°ria inesperada qui va donar els ¨¤nims a l¡¯independentisme de que tot era possible, fins i tot el que semblava m¨¦s inimaginable, com que Catalunya es convert¨ªs en un tancar i obrir d'ulls en un estat independent.

L¡¯equ¨ªvoc m¨¦s important ¨¦s que la vict¨°ria d¡¯Obama es fonamenta en una estrat¨¨gia centr¨ªpeta, d¡¯unitat i de transversalitat, de cara a aconseguir uns Estats Units postracials, i en canvi obt¨¦ un efecte centr¨ªfug, l¡¯organitzaci¨® del Tea Party, la vict¨°ria republicana a la Cambra de Representants a les eleccions de meitat de mandat del 2010 i despr¨¦s l¡¯arribada de Trump a la presid¨¨ncia en una reacci¨® blanca, racista i supremacista.

L¡¯estrat¨¨gia no era improvisada de cara a l¡¯elecci¨® presidencial. Era la culminaci¨® d¡¯una llarga marxa de la comunitat negra vers la plena normalitzaci¨® pol¨ªtica, expressada en el fet finalment m¨¦s destacat d¡¯aquella presid¨¨ncia: per primera vegada el patr¨® de la Casa Blanca no era un ciutad¨¤ blanc. De cara a totes les minories, aquest sol fet era de la m¨¤xima rellev¨¤ncia. Ho va ser fins i tot de cara al m¨®n sencer. L¡¯home m¨¦s poder¨®s del planeta era una negre al pa¨ªs on els negres havien estat primer esclavitzats, despr¨¦s segregats, i encara ara eren discriminats.

Com va aconseguir Obama els vots que el van portar a la presid¨¨ncia? La resposta a aquesta pregunta ¨¦s molt important i fins i tot de valor universal pels llocs on hi ha minories del tipus que sigui. L¡¯estrat¨¨gia d¡¯Obama venia de lluny. L¡¯any 2004 ja va guanyar el seu esc¨® al Senat, on en aquell moment no hi havia cap altre senador de color, gr¨¤cies al fet que va obtenir els vots dels blancs de quasi tots els districtes d¡¯Illinois. Era un negre qui es presentava per¨° el seu programa es dirigia a tothom. Es tractava d¡¯un home jove, que disputaria i guanyaria el lideratge dem¨°crata a una dona m¨¦s gran, Hillary Clinton, per¨° no en una guerra de generacions sin¨® al contrari, en la continu?tat de la lluita pels drets civils i per la igualtat.

B¨¦ pagaria la pena una reflexi¨® catalana sobre la doble experi¨¨ncia d¡¯Obama i de Trump. Massa sovint s¡¯ha fet una lectura merament d¡¯enginyeria pol¨ªtica i digital i s¡¯ha oblidat els continguts ideol¨°gics i les pol¨ªtiques concretes. Obama va mobilitzar el sentiments, per¨° la seva proposta no era sentimental ni fonamentada en programes buits ni en not¨ªcies falses. El mateix es pot dir de l¡¯¨²s de la viralitzaci¨® dels missatges i de la capacitat recaptat¨°ria i organitzativa, molt ben apresa per algunes organitzacions com l¡¯Assemblea Nacional Catalana, per¨° amb una pobresa de continguts ideol¨°gics devastadora.

Certament, Obama va saber convertir la mobilitzaci¨® social i la protesta pol¨ªtica en energia electoral, i ho va fer sobretot en l¡¯organitzaci¨® del voluntariat dins del partit dem¨°crata, tot i que aquest desplegament d¡¯energies van trobar una resposta sim¨¨trica per¨° de signe contrari a les bases del Tea Party, que van acabar transformant el partit republic¨¤ en partit trumpista, amb una pulsi¨® autorit¨¤ria destructiva pel sistema. Aqu¨ª, en canvi, en lloc de fer canviar els grans partits, hi ha hagut una doble din¨¤mica esquerrista i secessionista en modus trumpista que ha buscat la destrucci¨® del sistema sencer de partits i l¡¯erosi¨® del sistema constitucional.

Obama, i ara Biden, tenen un projecte de pa¨ªs, mentre que aqu¨ª no n¡¯hi ha hagut cap, ni entre els rupturistes ni entre els qui es van resistir a la ruptura. En lloc de superar la Constituci¨® o d¡¯aplicar dogm¨¤ticament la seva lletra literal, el que Obama volia era ressuscitar el seu esperit i fer realitat la seva promesa d¡¯igualtat, de llibertat i democr¨¤cia. No oferia un programa radical, esquerrista i antiracista, sin¨® una proposta reformista, socialdem¨°crata i unificadora de tots els ciutadans, dirigida a republicans i dem¨°crates.

Obama no ha estat un par¨¨ntesi, tal com demostra la vict¨°ria de Biden i sobretot la mis¨¨ria pol¨ªtica, social i econ¨°mica i especialment sanit¨¤ria de la presid¨¨ncia de Trump. Per¨° s¨ª que ha estat un miratge, sobretot per als europeus, i m¨¦s en concret per a molts de nosaltres. N¡¯hi ha que pensaven que seguien la seva experi¨¨ncia, especialment en les q¨¹estions m¨¦s formals de la seva campanya, per¨° han fet el contrari. Creient que feien un Obama, han fet un Trump.