Un term¨°metre de la salut de la ciutat

?s impossible entrar a l'Herbolari Llans¨¤ i no sentir (a m¨¦s d'olor d'herbes) una barreja d'admiraci¨® i nost¨¤lgia. Admiraci¨® per haver arribat del 1907 al 2020. Nost¨¤lgia pels comer?os com aquest, que desapareixen i muten en botigues totes iguals, ja sigui al Portal de l¡¯?ngel de Barcelona, a Par¨ªs o a T¨°quio. ¡°Urbanalitzaci¨®¡±, en va dir el ge¨°graf i urbanista Francesc Mu?oz.

M¨¢s informaci¨®n

Pells des d¡¯un altre segle

¡°Si el local no fos nostre ja no ser¨ªem aqu¨ª¡±

Per¨° tornem a l'Herbolari Llans¨¤. Carrer d'Elisabets, el que va de la Rambla fins al Macba. Aqu¨ª no. Aqu¨ª hi ha les vitrines del primer dia. Calaixos de fusta de tres o quatre mides. Cistells de v¨ªmet. Tot amb uns cartellets escrits a m¨¤ que revelen qu¨¨ contenen. Pots de vidre. Sobres de cartr¨®. Prestatgeries de mil i una mides. Dos aparadors d'aquests que cal anar amb compte a l'hora de ficar-hi la m¨¤, perqu¨¨ toques una cosa i en cauen tres. I sobre el mostrador, l'estrella del lloc: una balan?a de les d'abans, de les que tenen dos platets i calculen el pes amb peces met¨¤l¡¤liques.

Tot en tons verds i vigilat per Sant Pon?, el patr¨® dels herbolaris. ?s en un prestatge que mira al mostrador i dona l'esquena als clients. Damunt de la mel, de mil tipus. La cap, propiet¨¤ria i ¨¤nima de l'espai ¨¦s la neta del fundador, Ricard Llans¨¤: Francesca Ubach Llans¨¤. ¡°La farigola la vols picada o en branca? Perqu¨¨ si ¨¦s en branca n'estan collint ara i fins dem¨¤ no arriba¡±, respon a una clienta. No para. Per¨° at¨¦n sense pressa.

L'avi de la Francesca, Ricard Llans¨¤, ¡°era farmac¨¨utic¡±, explica, ¡°per¨° va voler dedicar-se a la medicina natural¡±. Quan va morir, la seva mare va heretar l'ofici, i l'hi va ensenyar a la Francesca. ¡°Jo fins llavors m'havia dedicat a la m¨²sica, feia classes de piano i tocava el viol¨ª a l'orquestra del Liceu¡±. A la pregunta de com definiria el seu ofici respon que ¡°la m¨²sica i els remeis naturals s¨®n oficis que es complementen: si la m¨²sica cura l'¨¤nima, les plantes tamb¨¦ ajuden el cos¡±.

La Francesca ha vist l'evoluci¨® dels herbolaris des de dins. ¡°Abans els remeis casolans es tenien molt en compte, despr¨¦s la gent jove va preferir anar a la farm¨¤cia i el 85% de la nostra clientela eren persones grans. Ara els joves han tornat buscant remeis que serveixin per prevenir i valoren els productes naturals, sabons, cremes, cosm¨¨tica, productes que havien estat arraconats¡±, relata. Per¨° compte, diu: ¡°Jo soc molt professional i s¨¦ molt b¨¦ fins on podem arribar amb les herbes. No hem de caure en l'error de pensar que ho podem resoldre tot. Patologies lleus es poden resoldre amb herbes i per a malalties serioses cal rec¨®rrer a la medicaci¨®¡±.

El sector tamb¨¦ ha evolucionat. Els herbolaris continuen venent herbes per infusionar, per¨° tamb¨¦ preparats de laboratori que es comercialitzen en pastilles o gotes. Per a les malalties m¨¦s comunes, la Francesca els encarrega i els etiqueta amb la marca de la casa.

En aquest any pand¨¨mic i at¨ªpic, la immensa majoria dels clients que creuen la porta de l'herbolari li demanen o preparats per augmentar les defenses (pr¨°polis, equin¨¤cia) i prevenir els refredats, o b¨¦ herbes per als nervis o l'insomni. Les vendes d'aquest petit local del Raval s¨®n un term¨°metre de la salut de la ciutat. ¡°Aqu¨ª veiem de qu¨¨ pateix la societat¡±, presumeix. En realitat, de la ciutat i de fora, perqu¨¨ la Francesca t¨¦ clients d'arreu, que es desplacen diverses vegades l'any i fan grans compres.

Altres fonts de clientela era gent que viu aqu¨ª que anaven de cam¨ª al Macba o al CCCB, algun turista i fins i tot compradors de la Boqueria. Han desaparegut tots. ¡°Aix¨° ¨¦s com una tercera Guerra Mundial al segle XXI¡±. No ho dubta, han viscut altres crisis, les del segle passat, la del 2008, l'atemptat de la Rambla¡­ ¡°per¨° aquesta ¨¦s la pitjor¡±. De fet, justament quan ho est¨¤ explicant entra la propiet¨¤ria d'una botiga del carrer que acaba de tancar. Ve a buscar ¡°les herbes del fetge¡± per a la seva mare.

La Francesca no parla gaire del futur, tot i que s¨ª que dona alguna pista. D'una banda, t¨¦ un dependent i s'est¨¤ formant, a m¨¦s d'ajudar-la a impulsar les vendes per internet. De l'altra, explica que s'ha donat fins al Cap d'Any per pensar. ¡°Aquesta professi¨® ¨¦s part de mi i em costa molt deixar-la, i si hagu¨¦s de ser una altra persona m'agradaria que el conegu¨¦s i mantingu¨¦s l'esperit¡±.