Sobreviure a guerres, inundacions i virus

El 1875 Vicen? Pijaume Soler, artes¨¤ filador de 23 anys, va deixar Rupi¨¤ i es va traslladar a Girona, on va fundar Casa Pijaume, al n¨²mero 9 de la Rambla de la Llibertat. Va comen?ar sent una espardenyeria especialitzada en espardenyes de vetes, fetes de c¨¤nem ¨Cde les quals en podia vendre 150 al dia a agricultors, a 0,70 c¨¨ntims, i duraven 20 dies¨C, esclops, cordes i cordills. La quarta generaci¨® continua venent les cl¨¤ssiques espardenyes, per¨° tamb¨¦ sabates per a peus delicats i tota mena de cal?at per a homes i dones, de moda c¨°moda. Casa Pijaume, entre la Rambla i el riu Onyar, ha sobreviscut a guerres, inundacions i, ara, a l¡¯embat del virus. Gr¨¤cies a una clientela fidel esperen continuar oberts molts anys m¨¦s.

M¨¢s informaci¨®n

Un term¨°metre de la salut de la ciutat

Pells des d¡¯un altre segle

¡°Si el local no fos nostre ja no ser¨ªem aqu¨ª¡±

Can Pijaume era un dels comer?os m¨¦s populars de Girona. La seva privilegiada situaci¨® li ha perm¨¨s prendre el pols a la ciutat durant 145 anys. Fins fa poc conservaven un vidre que va ser travessat per una bala durant la Guerra Civil. Les cordes tamb¨¦ van tenir protagonisme. La besneta del fundador, la Nuri, explica com el seu pare, Vicen? Pijaume Juanola, li va explicar que de petit el seu pare ¨Cl¡¯avi de la Nuri¨C, Ramon Pijaume Vives, li deia: ¡°Va, anem a la catedral¡±. Hi anava per canviar les cordes del rellotge. Tamb¨¦ substitu?a les del tel¨® del teatre i va ampliar el negoci amb material de pesca de riu amb xarxes que ell mateix teixia.

Amb Ramon Pijaume la botiga tamb¨¦ va acollir singulars tert¨²lies entre metges, clergues, gu¨¤rdies civils¡­ ¡°De vegades hi havia clients que no entraven perqu¨¨ es pensaven que era ple, i estaven de tert¨²lia!¡±, exclama la Nuri. ¡°Sense tel¨¨fons ni internet, qu¨¨ havien de fer? Anar a la Rambla¡±, diu somrient.

Sense ni adonar-se¡¯n van arribar les soles de goma i les vambes. Era reticent al canvi, per¨° la seva jove, Leonor Sureda, la Leo, que el va ajudar al capdavant de la botiga des del 1961, va ser qui a poc a poc i d¡¯amagat ¨Cexplica la Nuri¨C va modernitzar el negoci i va llogar el n¨²mero 13 de la Rambla. Les xiruques van substituir els esclops. La Leo despatxava i els seus fills menjaven a la rebotiga, amb vistes a l¡¯Onyar. Han esquivat les crescudes del riu uns quants cops. Els anys seg¨¹ents l¡¯eix comercial va deixar la Rambla.

Als vuitanta van prendre les regnes del negoci la Nuri i el seu germ¨¤ Vicen?, de 57 i 54 anys, respectivament. La quarta generaci¨®. Ell, al n¨²mero 9, i ella, al 13. Encara hi ha les capses de sabates folrant les parets i el tracte proper i professional que ha caracteritzat Casa Pijaume durant segles. Entre la seva fidel clientela, el president Torra, el cantant Gerard Quintana o la Francesca, que fa 60 anys que hi compra les espardenyes. Tamb¨¦ hi venen avarques i mantenen la demanda d¡¯espardenyes de vetes ¨Co ¡°catalanes¡±, com en diuen els francesos¨C per a pastorets, sardanistes, etc. ¡°No s¡¯han deixat de vendre en 145 anys, som un referent¡±, diu l¡¯empres¨¤ria. La pand¨¨mia ha suposat una garrotada per als comer?os de la Rambla i Argenteria. Dels 80, un 25% s¡¯han vist abocats al tancament i Casa Pijaume ha vist com les vendes baixaven un 50%. N¡¯est¨¤ conven?uda: ¡°No tenir empleats i pagar nom¨¦s un lloguer ens ha perm¨¨s mantenir-nos¡±.

Estan agra?ts a la seva clientela: ¡°Ens hem hagut de refiar de la gent de Girona i prov¨ªncia, que ens han recordat i han vingut a comprar¡±, reconeix la Nuri. El comer? pateix, per¨° unes botigues m¨¦s que d¡¯altres. Les m¨¦s afectades s¨®n les que depenien dels turistes; les afavorides, les de roba de la llar, pijames i roba interior.

En la pand¨¨mia, Casa Pijaume ha guanyat pres¨¨ncia a les xarxes socials, per¨° no vendran en l¨ªnia. ¡°Apostem pel tracte proper, per no perdre el de tu a tu. De vegades entren a comprar unes sabates i m¡¯expliquen la vida. Potser aquella persona ho necessitava i li has fet un b¨¦¡±, diu la Nuri. A m¨¦s, es pregunta: ¡°Si no anem a les botigues i tot ¨¦s per internet, qu¨¨ es vol? Botigues tancades i carrers buits? Doncs fem alguna cosa pel comer? local¡±.

¡°El futur ser¨¤ la vacuna, que obrir¨¤ fronteres¡±, augura. Est¨¤ segura que ¡°els turistes tornaran i no ser¨¤ com abans. Per sort, perqu¨¨ no an¨¤vem b¨¦¡±. ¡°No vull aquella turistada en autocars que nom¨¦s embussava v¨¤ters i carrers. En un dia els feien anar a Girona, Olot, Banyoles i Besal¨², aix¨° qu¨¨ ¨¦s?¡±. Vol un turisme m¨¦s familiar, d¡¯amics, de cap de setmana. Creu que el virus potser ha portat alguna cosa bona, ¡°el tan reclamat canvi en el sector tur¨ªstic del barri vell¡±, i s¡¯alegra que ¡°els dissabtes que no puguin anar a les segones resid¨¨ncies, la gent torni a la Rambla i recuperi la vida, faci ciutat¡±.