La llarga vida dels edificis

Les coses noves que fem amb el que existeix. Aquest podria ser el pensament que regeix avui l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme de les nostres ciutats. Potser encara no t¨¦ estatut ni existeix una consci¨¨ncia que permeti considerar aquest pensament com el responsable d¡¯un sistema de coses. Els casos que donen cada vegada m¨¦s cos a aquesta idea es consideren, en certa manera, elements singulars i a?llats, tot i que ¨¦s cert que de vegades es troben pr¨°xims a la ciutat i aix¨° fa pensar que s¨®n un fenomen sincronitzat. Per¨° no sembla que hi hagi ¡°consci¨¨ncia¡± sobre aix¨°. En un espai de temps relativament breu, s¡¯han fet p¨²bliques diferents iniciatives, algunes acompanyades d¡¯agres controv¨¨rsies que permeten creure que s¡¯haurien de pensar en conjunt. ?s el cas del CAP del Raval, que va posar en joc la discussi¨® sobre la possibilitat d¡¯allotjar-lo en diferents edificis, com la capella de la Miseric¨°rdia, que ¨¦s finalment el lloc triat, activant el Dispensari Antitubercul¨®s, afectant el MACBA i fins i tot es va proposar l¡¯aparcament soterrani adjacent en el moment en qu¨¨ es va especular m¨¦s sobre els edificis per al CAP i l¡¯ampliaci¨® del museu. En tot cas, un conjunt d¡¯edificis a la recerca d¡¯una nova utilitat.

Podem sumar-hi la nova destinaci¨® del palau de Correus de la Via Laietana, un edifici certament singular tant per l¡¯arquitectura com per la naturalesa de les ampliacions posteriors, unides per un pont sobre el carrer ?ngel J. Baixeras i, ¨°bviament, pel seu empla?ament, que afecta tant a la seva condici¨® que presideix la pla?a d¡¯Antonio L¨®pez, on s¡¯exposa la fa?ana amb escales i columnes, com perqu¨¨ ¨¦s la meitat de la ¡°porta¡± de l¡¯especial¨ªssim carrer de Barcelona. Pr¨¤cticament a l¡¯altre costat, un gran edifici administratiu de fa?ana formidable ocupat per diferents administracions i actualment buit espera un dest¨ª sobre el qual s¡¯ha especulat que podria ser residencial. Gaireb¨¦ ahir mateix, l¡¯edifici de la Pla?a Pi Sunyer ocupat per la ger¨¨ncia de Seguretat i Prevenci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona, situat a l¡¯avinguda Portal de l¡¯?ngel, allotjar¨¤ el CAP del G¨°tic. A tots aquests haur¨ªem de sumar els diferents edificis que, amb major o menor grau d¡¯intervenci¨®, s¡¯han convertit en hotels, molts precisament a la Via Laietana. Per seguir aquest raonament, sumem a aquests casos, concentrats en una petita part de la ciutat, f¨¤briques i recintes industrials com el de Fabra i Coats, la nau Oliva Art¨¦s i tantes altres que allotgen avui diferents utilitats. All¨° que va ser una excepci¨® singular en el cas de la Casa Golferichs de la Gran Via, que l¡¯Ajuntament va recuperar l¡¯any 1984, ¨¦s avui moneda corrent i potser ja ¨¦s hora de veure-ho com un signe inequ¨ªvoc de la vida actual de les nostres ciutats.

La idea que tenim quan parlem de projecte d¡¯arquitectura o urbanisme potser s¡¯hauria de reformular, si ¨¦s que encara no s¡¯ha fet. No es tracta de pensar-hi com un acte creatiu ex novo a partir d¡¯un full en blanc, podr¨ªem dir. La concepci¨® de les coses, en aquest cas del constru?t, s¡¯ocupa m¨¦s aviat de reorganitzar, de ¡°muntar¡± ¨Cen termes cinematogr¨¤fics¨C els edificis i els espais de la ciutat d¡¯una nova manera. Ja no colonitzem espais i solars buits, sin¨® que la nostra feina ¨¦s diferent perqu¨¨ els edificis sobre els quals treballem ja tenen una llarga vida. El mateix passa amb els espais p¨²blics de les ciutats. Podem introduir-hi canvis o fins i tot ampliar-los, per¨° fa molt temps que ja existeixen en propietat ¨Calguns en conserven el nom, com Lesseps i Gl¨°ries¨C, i fins i tot espais que abans eren privats ja existien abans de fer-los p¨²blics. La ciutat, en gran part, es dibuixa a si mateixa, es ref¨¤ amb el seu propi material

Durant temps he pensat que d¡¯aquesta feina se¡¯n podria dir reutilitzaci¨®, fent servir l¡¯arrel del terme anglosax¨® reuse, per¨° ara crec que m¨¦s aviat es tracta de continuar utilitzant el que tenim, no de tornar a utilitzar, sin¨® de continuar utilitzant. La nostra ocupaci¨®, que inclou arquitectes, urbanistes i administradors, ¨¦s pensar en coses noves amb el que ja existeix. Aquest ¨¦s el projecte.