La llarga vida dels edificis
M¨¦s que de reutilitzaci¨®, es tracta de seguir utilitzant el que tenim, no de ¡®tornar a usar¡¯. No es tracta de pensar en el projecte arquitect¨°nic o urban¨ªstic com alguna cosa 'ex novo' a partir d'un full en blanc
Les coses noves que fem amb el que existeix. Aquest podria ser el pensament que regeix avui l¡¯arquitectura i l¡¯urbanisme de les nostres ciutats. Potser encara no t¨¦ estatut ni existeix una consci¨¨ncia que permeti considerar aquest pensament com el responsable d¡¯un sistema de coses. Els casos que donen cada vegada m¨¦s cos a aquesta idea es consideren, en certa manera, elements singulars i a?llats, tot i que ¨¦s cert que de vegades es troben pr¨°xims a la ciutat i aix¨° fa pensar que s¨®n un fenomen sincronitzat. Per¨° no sembla que hi hagi ¡°consci¨¨ncia¡± sobre aix¨°. En un espai de temps relativament breu, s¡¯han fet p¨²bliques diferents iniciatives, algunes acompanyades d¡¯agres controv¨¨rsies que permeten creure que s¡¯haurien de pensar en conjunt. ?s el cas del CAP del Raval, que va posar en joc la discussi¨® sobre la possibilitat d¡¯allotjar-lo en diferents edificis, com la capella de la Miseric¨°rdia, que ¨¦s finalment el lloc triat, activant el Dispensari Antitubercul¨®s, afectant el MACBA i fins i tot es va proposar l¡¯aparcament soterrani adjacent en el moment en qu¨¨ es va especular m¨¦s sobre els edificis per al CAP i l¡¯ampliaci¨® del museu. En tot cas, un conjunt d¡¯edificis a la recerca d¡¯una nova utilitat.
Arquitectes, urbanistes i administradors han de pensar en les coses noves que fan amb all¨° que ja existeix
Podem sumar-hi la nova destinaci¨® del palau de Correus de la Via Laietana, un edifici certament singular tant per l¡¯arquitectura com per la naturalesa de les ampliacions posteriors, unides per un pont sobre el carrer ?ngel J. Baixeras i, ¨°bviament, pel seu empla?ament, que afecta tant a la seva condici¨® que presideix la pla?a d¡¯Antonio L¨®pez, on s¡¯exposa la fa?ana amb escales i columnes, com perqu¨¨ ¨¦s la meitat de la ¡°porta¡± de l¡¯especial¨ªssim carrer de Barcelona. Pr¨¤cticament a l¡¯altre costat, un gran edifici administratiu de fa?ana formidable ocupat per diferents administracions i actualment buit espera un dest¨ª sobre el qual s¡¯ha especulat que podria ser residencial. Gaireb¨¦ ahir mateix, l¡¯edifici de la Pla?a Pi Sunyer ocupat per la ger¨¨ncia de Seguretat i Prevenci¨® de l¡¯Ajuntament de Barcelona, situat a l¡¯avinguda Portal de l¡¯?ngel, allotjar¨¤ el CAP del G¨°tic. A tots aquests haur¨ªem de sumar els diferents edificis que, amb major o menor grau d¡¯intervenci¨®, s¡¯han convertit en hotels, molts precisament a la Via Laietana. Per seguir aquest raonament, sumem a aquests casos, concentrats en una petita part de la ciutat, f¨¤briques i recintes industrials com el de Fabra i Coats, la nau Oliva Art¨¦s i tantes altres que allotgen avui diferents utilitats. All¨° que va ser una excepci¨® singular en el cas de la Casa Golferichs de la Gran Via, que l¡¯Ajuntament va recuperar l¡¯any 1984, ¨¦s avui moneda corrent i potser ja ¨¦s hora de veure-ho com un signe inequ¨ªvoc de la vida actual de les nostres ciutats.
L'excepcional que va ser el 1984 recuperar la Casa Golferichs s'ha convertit en signe de la vida actual de les ciutats
La idea que tenim quan parlem de projecte d¡¯arquitectura o urbanisme potser s¡¯hauria de reformular, si ¨¦s que encara no s¡¯ha fet. No es tracta de pensar-hi com un acte creatiu ex novo a partir d¡¯un full en blanc, podr¨ªem dir. La concepci¨® de les coses, en aquest cas del constru?t, s¡¯ocupa m¨¦s aviat de reorganitzar, de ¡°muntar¡± ¨Cen termes cinematogr¨¤fics¨C els edificis i els espais de la ciutat d¡¯una nova manera. Ja no colonitzem espais i solars buits, sin¨® que la nostra feina ¨¦s diferent perqu¨¨ els edificis sobre els quals treballem ja tenen una llarga vida. El mateix passa amb els espais p¨²blics de les ciutats. Podem introduir-hi canvis o fins i tot ampliar-los, per¨° fa molt temps que ja existeixen en propietat ¨Calguns en conserven el nom, com Lesseps i Gl¨°ries¨C, i fins i tot espais que abans eren privats ja existien abans de fer-los p¨²blics. La ciutat, en gran part, es dibuixa a si mateixa, es ref¨¤ amb el seu propi material
Durant temps he pensat que d¡¯aquesta feina se¡¯n podria dir reutilitzaci¨®, fent servir l¡¯arrel del terme anglosax¨® reuse, per¨° ara crec que m¨¦s aviat es tracta de continuar utilitzant el que tenim, no de tornar a utilitzar, sin¨® de continuar utilitzant. La nostra ocupaci¨®, que inclou arquitectes, urbanistes i administradors, ¨¦s pensar en coses noves amb el que ja existeix. Aquest ¨¦s el projecte.
Tu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo
?Quieres a?adir otro usuario a tu suscripci¨®n?
Si contin¨²as leyendo en este dispositivo, no se podr¨¢ leer en el otro.
FlechaTu suscripci¨®n se est¨¢ usando en otro dispositivo y solo puedes acceder a EL PA?S desde un dispositivo a la vez.
Si quieres compartir tu cuenta, cambia tu suscripci¨®n a la modalidad Premium, as¨ª podr¨¢s a?adir otro usuario. Cada uno acceder¨¢ con su propia cuenta de email, lo que os permitir¨¢ personalizar vuestra experiencia en EL PA?S.
En el caso de no saber qui¨¦n est¨¢ usando tu cuenta, te recomendamos cambiar tu contrase?a aqu¨ª.
Si decides continuar compartiendo tu cuenta, este mensaje se mostrar¨¢ en tu dispositivo y en el de la otra persona que est¨¢ usando tu cuenta de forma indefinida, afectando a tu experiencia de lectura. Puedes consultar aqu¨ª los t¨¦rminos y condiciones de la suscripci¨®n digital.