El puny del Raval capa? d¡¯atrapar llamps entre els dits

L'obsessi¨® per capturar un llamp va portar Benjamin Franklin, el 1752, a controlar les desc¨¤rregues el¨¨ctriques naturals gr¨¤cies a la invenci¨® del seu parallamps.

En ple cor de Barcelona ¡ªa l'aparador d'un negoci del barri del Raval¡ª sobresurt un puny que atrapa entre els dits mitja dotzena de llamps. ?s part del r¨¨tol de la hist¨°rica empresa Parallamps Torrente, la m¨¦s antiga del m¨®n que encara segueix en actiu.

Franklin va inventar l'atrapallamps el 1752. Parallamps Torrente es va fundar, amb un altre nom, al cap de 108 anys al carrer Marqu¨¨s de Barber¨¤. I encara hi ha la cinquena generaci¨® de la fam¨ªlia Torrente dedicada a ca?ar llamps. Nom¨¦s obrir la porta del negoci comen?a un viatge fins al 1860.

No ha passat el temps per a aquestes vitrines que mostren parallamps hist¨°rics i que fa rom¨¤ntica una professi¨® a la qual s'ha dedicat en cos i ¨¤nima aquesta fam¨ªlia d'industrials. Despr¨¦s, un pas cap al magatzem i la rebotiga retorna de cop al segle XXI i al dia a dia d'uns professionals l¨ªders en la col¡¤locaci¨® d'aquests ginys amb els quals els humans s¨®n capa?os de jugar a ser Zeus.

¡°Aquest any ¨¦s excepcional per¨° aqu¨ª, abans de la pand¨¨mia, era estrany el dia que no es colaven turistes a la botiga. ?s bonica, a m¨¦s entenc que, encara que a mi em sembla normal, un negoci de parallamps sorpr¨¨n per si sol¡±, assumeix Carles Torrente, la cinquena generaci¨® de la fam¨ªlia.

L'origen d'aquest negoci es remunta al 1860, quan Josep Sebasti¨¤ i Sellar¨¨s va muntar una petita ferreria dedicada, principalment, a la construcci¨® i col¡¤locaci¨® de parallamps ¡ªper¨° tamb¨¦ a articles de ¡°forja fina¡±¡ª al n¨²mero 27 del carrer Marqu¨¨s de Barber¨¤. ¡°Llavors ja s'hi va instal¡¤lar el puny amb els llamps del r¨¨tol i els aparadors actuals¡±, destaca el Carles.

Les vitrines de l¡¯establiment s¨®n un museu de com ca?ar llamps

Josep Torrente, el rebesavi del Carles, va entrar a treballar com a aprenent a l'empresa de Sellar¨¨s i el 28 de gener del 1989 li va comprar el negoci. ¡°Guardem la documentaci¨® en qu¨¨ Sellar¨¨s deia que an¨¦s pagant a poc a poc l'adquisici¨® del negoci per¨°, sobretot, que no li don¨¦s xavalla. Volia bitllets grossos¡±, ironitza el Carles despr¨¦s d'explorar entre la documentaci¨® de la botiga.

El 1892 Josep Torrente ja havia pagat, evitant la xavalla, el negoci. Dos anys m¨¦s tard, el 30 de novembre del 1984 va traslladar l'establiment al n¨²mero 21 del mateix carrer. ¡°Van traslladar tota la botiga on som ara, primer de lloguer i despr¨¦s de compra. Des de llavors som aqu¨ª i fins i tot tenim documentaci¨® en qu¨¨ l'alcalde de l'¨¨poca autoritzava a traslladar el r¨¨tol i el puny¡±, assenyala el Carles.

El negoci va anar passant de generaci¨® en generaci¨®. La forja a poc a poc va anar perdent inter¨¨s i des de fa d¨¨cades es dediquen exclusivament al negoci del parallamps i ¡°excepcionalment¡± a dissenyar i col¡¤locar penells.

El Carles coneix a la perfecci¨® l'aparell capa? de ca?ar llamps. Mostra diferents ¡°puntes Franklin¡±, els primers parallamps, i explicant les virtuts i els defectes de cada aparell ¨¦s capa? de fer un petit passeig per la hist¨°ria d'aquests estris. ¡°El funcionament del parallamps Franklin ¨¦s simple. Una punta met¨¤l¡¤lica connectada a un cable fins a una presa de terra. A trav¨¦s del cable pugen les c¨¤rregues positives a la punta. Quan la difer¨¨ncia de potencial del n¨²vol a terra i de terra al n¨²vol ¨¦s prou gran per trencar l'a?llant de l'aire es crea un tra?ador que va al parallamps i aquest descarrega a terra. El problema del parallamps Franklin ¨¦s que t¨¦ un grau de protecci¨® que abasta nom¨¦s un con de 45 graus¡±, alli?ona el Carles, que assenyala un altre conjunt de ginys. ¡°Aquests eren els antics parallamps radioactius que es van retirar definitivament en la d¨¨cada dels noranta. Tenien una subst¨¤ncia que creava a la punta del parallamps un n¨²vol de c¨¤rregues positives que atreien el llampec. Aquests parallamps es van retirar i actualment la majoria s¨®n electr¨°nics¡±, defensa. ?s una veritable enciclop¨¨dia sobre el seu tema. ¡°Una punta electr¨°nica detecta quan hi haur¨¤ tempesta i crea una s¨¨rie de passos i tra?adors que fan que el llamp es trobi entre 15 i 60 metres per sobre del parallamps, cosa que fa que l'impacte sigui molt m¨¦s segur¡±, s'enorgulleix.

Al darrere de l'empresa de Parallamps Torrente hi ha milers de ginys que coronen edificis de mig m¨®n. Entre aquests, les teulades de l'Observatori Fabra, les tres xemeneies de Sant Adri¨¤ de Bes¨°s o el Tibidabo.