Adeu a un mal any? 42 bones not¨ªcies per comen?ar el 2021 amb optimisme

Aquest any el tanco com el passat, amb una llista de dades que no ¨¦s exhaustiva ni imparcial: nom¨¦s cont¨¦ bones not¨ªcies.

Hem viscut un 2020 dolent. El pitjor any en d¨¨cades per a molts pa?sos: una pand¨¨mia ha matat desenes de milers de persones a Espanya, M¨¨xic o Col¨°mbia. Si has tingut sort, patir¨¤s la crisi econ¨°mica i la garrotada global. Si no n'has tingut, haur¨¤s perdut alg¨².

Per¨° ¨¦s possible ser optimista. Aquesta pand¨¨mia ¨¦s pr¨°pia del segle XXI, perqu¨¨ s'alimenta de la nostra hiperconnexi¨® i va saltar de Wuhan a La Gomera en quatre setmanes. Per¨° tamb¨¦ hi ha futurisme en la seva derrota: la vacuna m¨¦s r¨¤pida de la hist¨°ria salvar¨¤ milions de persones amb una tecnologia impensable quan an¨¤veu a l'institut. I no ¨¦s ci¨¨ncia-ficci¨® confinar un continent i gaireb¨¦ sostenir la seva economia? Al virus l'han frenat d¨¨cades de progr¨¦s. Per¨° quantes morts hauria provocat aquesta epid¨¨mia el 1970? La grip del 1918 en va matar 50 milions.

L'altra ra¨® per fer la llista ¨¦s la mateixa que l'any passat. Vull combatre una paradoxa: la majoria de la gent creu que el m¨®n retrocedeix i que ens anem cap al caos, tot i que les dades deixen clar que aquesta percepci¨® ¨¦s falsa. El m¨®n no empitjora, millora. Aix¨° no vol dir que sigui un lloc perfecte. Ni tan sols un bon lloc. Patim injust¨ªcies, guerres, fam i viol¨¨ncia. Una minoria de la poblaci¨® t¨¦ bona part de la riquesa, mentre que el 9% sobreviu amb menys de dos d¨°lars (1,6 euros) al dia. La pobresa ¨¦s quotidiana. Per¨° de tots els escenaris globals que hem conegut (no imaginat o desitjat, sin¨® conegut) aquest ¨¦s el millor.

Recon¨¨ixer que progressem inquieta moltes persones, perqu¨¨ tenen por que aix¨° ens faci conformistes. Per¨° jo crec que ¨¦s just a l'inrev¨¦s: per seguir caminant ¨¦s ¨²til sentir que avances.

Bona entrada d'any,

Kiko

Les 42 bones not¨ªcies

1. ? La millor: la vacuna m¨¦s r¨¤pida de la hist¨°ria. El principi de la vacuna d'ARN es va fer en dies, en un laboratori que nom¨¦s va necessitar descarregar-se el genoma del virus per ordinador (sense tenir ni una mol¨¨cula del patogen als seus laboratoris). | EL PA?S

2. ? El gr¨¤fic m¨¦s important de l'any? ?s de l'article cient¨ªfic que demostra l'efic¨¤cia de la vacuna Pfizer i BioNTech. Representa com van contagiant-se de covid dos grups, el placebo (on els casos creixen) i el de vacunats (on gaireb¨¦ no ho fan). | Insight

3.? L'economia global ha doblat la seva grand¨¤ria en 30 anys. ?s possible que es contregui un 4% el 2020, per la pand¨¨mia, per¨° la taxa de pobresa encara ser¨¤ una tercera part de la que es va registrar el 1990. | Axios

4. ?? La Xina ha tret de la pobresa 50 milions de persones. En els ¨²ltims cinc anys. | Bloomberg

5. ?? Vivim vides m¨¦s llargues. L'esperan?a de vida ha passat de 48 a 73 anys entre el 1950 i el 2019. Des del 2000? Ha augmentat set anys a tot el m¨®n i deu anys a ?frica (de 53 a 63). | OWiD

6. ?? Moren menys infants. El 1960 un de cada cinc menors es moria abans de fer els cinc anys, ara en sobreviuen 24 de 25. | OWiD

7. ?? I no nom¨¦s infants: la gent de qualsevol edat viu m¨¦s. L'esperan?a de vida als deu anys s'ha allargat 14 anys des del 1950. A Anglaterra, per exemple, les persones de 60 anys viuran fins als 84. | Max Roser

8. ???¡â? L'onada m¨¦s gran de l'any l'ha surfejat una dona. Ho va aconseguir la brasilera Maya Gabeira, a Nazar¨¦ (Portugal), amb una onada de 22 metres. Una altra dona ser¨¤ la primera al capdavant d'un gran banc de Wall Street, Jane Fraser, al Citigroup. | NYT | FT

9. ? L'any passat va haver-hi menys morts que mai a les carreteres espanyoles. S'han redu?t un 40% des del 2009. I el 2020 baixaran encara m¨¦s. | DGT

10. ? Els joves espanyols beuen menys. Els adolescents de 15 o 16 anys que s'emborratxen s¨®n la meitat respecte al 2010 (un 10% en lloc del 21%). | HBSC

11. ? La renda mitjana ha pujat a Espanya. Ha passat de 15.000 euros el 2014 a 17.000 euros el 2019. El percentatge d'espanyols en risc de pobresa ha baixat lleugerament, del 22,2% al 20,7%. | INE

12. ?? I s'ha redu?t la desigualtat global. Les difer¨¨ncies de rendes entre pobres i rics de tot el m¨®n van arribar al seu m¨¤xim als vuitanta, per¨° despr¨¦s s'han redu?t. | Milanovic

13. ? Les persones retornem les carteres. Uns cient¨ªfics van perdre milers de billeteres per comprovar que la majoria de les persones les torna, sobretot si porten diners. ?s altruisme (en part). | EL PA?S

14. ? Als refugiats alemanys els va b¨¦. El 2015, el pa¨ªs va obrir les seves fronteres a 1,7 milions de refugiats. Cinc anys despr¨¦s? M¨¦s de la meitat treballa i paga impostos; 10.000 van a la Universitat; i el 80% dels seus fills se senten estimats a l'escola. | The Guardian

15. ????? Les vacunes funcionen. Des del 2000, s'han redu?t a la meitat les morts de nens per malalties previsibles amb vacunes. Els que tenen hepatitis, per exemple, s¨®n cinc vegades menys. | OWiD | OMS

16. ? A m¨¦s, les vacunes s¨®n cada vegada m¨¦s barates. El cost d'immunitzar un infant en un pa¨ªs pobre ha baixat de 25 a 18 d¨°lars (de 20,4 a 14,7 euros) des del 2013. | FC

17. ? Les infeccions de VIH han caigut un 23% des del 2010. El nombre de persones amb acc¨¦s a tractaments retrovirals s'ha triplicat des del 2009. Els rep el 68% de les persones contagiades. | UNAIDS

18. ? Un nou tractament per prevenir el VIH en dones duplica l'efectivitat de l'anterior. I es far¨¤ servir m¨¦s: en lloc d'una p¨ªndola di¨¤ria, s'administra amb sis injeccions l'any. | NYT

19. ? La mortalitat per c¨¤ncer va baixar un 15% entre el 1990 i el 2017. Sobretot gr¨¤cies al fet que moltes persones han deixat de fumar. | OWiD

20. ?? Hi ha menys dem¨¨ncies (no m¨¦s). A Europa i els Estats Units, el risc de patir alguna d'aquestes malalties ¨¦s un 13% menor que el 2010. | NYT

21. ? Cotxes que volen? ?s dif¨ªcil creure-ho a hores d'ara ¡ªi ¨¦s debatible que siguin bona idea¡ª, per¨° una empresa japonesa ha presentat un cotxe volador que pret¨¦n treure al mercat. | NYT

22. ? Noves tecnologies contra el crim. En tres anys, la genealogia gen¨¨tica ha resolt 200 homicidis i violacions als Estats Units. Alguns casos feia d¨¨cades que romanien oberts. | Future Human

23. ???? L'aprenentatge assistit per ordinador funciona. A la Xina rural ha servit per reduir un 78% les difer¨¨ncies entre el que guanyen de grans els estudiants del camp i la ciutat. Com diu un estudiant del programa: ¡°Em sento com un estudiant d'una escola d'elit en una ciutat moderna¡±. | EV

24. ? Els robots escriuen. Aquesta setmana un butllet¨ª ha deixat que un algoritme escriv¨ªs les seves not¨ªcies, per provar. Li donaven tres paraules i el que s'inventava no sona gens malament, deia aix¨ª: ¡°[La lluna ¨¦s]¡­ oficialment un ¡®estat fallit¡¯, segons un nou estudi que descriu 14 mesos d'activitat a la lluna. Els autors del treball atribueixen part significativa d'aquesta reculada al sistema d'al¡¤lusi¨® d'asteroides i fallades de panell-solar.¡± | Orbital Index

25. ? Segueix el boom de la carn artificial. Es multipliquen les empreses que volen produir carn en laboratoris (conreant bacteris en lloc d'engreixant animals). Les raons? Deixar de matar 70.000 milions pollastres l'any i tenir cura del medi ambient. | Axios

26. ?? L'energia solar costa 10 vegades menys que el 2009. L'e¨°lica costa una tercera part. | OWiD

27. ? A Espanya les renovables han produ?t el 44% de l'electricitat. M¨¦s que la mitjana europea, m¨¦s que l'any anterior, el doble que el 2007 i el triple que el 2000. | IEA | REE | EIG

28. ?? Europa ha produ?t m¨¦s electricitat renovable que amb combustible f¨°ssil. Ha estat la primera vegada a la hist¨°ria, i el sector ha redu?t les seves emissions de CO₂ un 23%. | Ember

29. ? La qualitat de l'aire ha millorat. Gr¨¤cies a les mesures ambientals del continent europeu, el 2018 s'hauran evitat unes 60.000 morts prematures respecte al 2009. | EEA

30. ?? El 60% dels cotxes venuts a Noruega s¨®n el¨¨ctrics. Un altre 25% s¨®n h¨ªbrids. Fa cinc anys els el¨¨ctrics no eren ni un de cada deu. | EV

31. ? L'¨²s de la bicicleta ha pujat un 50% a Par¨ªs. Els ciclistes del departament de la capital francesa fan 840.000 viatges al dia. | Forbes

32. ? Bogot¨¤ comen?ar¨¤ a utilitzar centenars d'autobusos el¨¨ctrics. Ser¨¤ la flota m¨¦s extensa de tota Am¨¨rica i donar¨¤ servei a 300.000 ciutadans en 40 rutes. | Mixx.io

33. ? La poblaci¨® podria deixar de cr¨¦ixer a mitjans de segle? El nombre de fills per dona ha baixat de 4,7 el 1950 a 2,4 el 2017. | BBC

34. ? Per¨° la de linxs ib¨¨rics ha augmentat un 23% aquest any. El nombre d'exemplars a la Pen¨ªnsula ha passat de 94 animals el 2002 fins a gaireb¨¦ 900. ?s tot un ¨¨xit. | EL PA?S

35. ??¡â? Les dones corren m¨¦s r¨¤pid la marat¨®. Per estar entre les 250 m¨¦s r¨¤pides dels EUA cal baixar de 2 hores i 35 minuts, en lloc de les 2 hores i 45 minuts de l'any 2000. | NYT

36. ?? El Sudan ha criminalitzat la mutilaci¨® genital femenina. Encara la pateixen el 90% de les dones del pa¨ªs, segons Nacions Unides, per¨° ara ser¨¤ un crim penat amb la pres¨®. | BBC

37. ? M¨¦s nenes van a l'escola. Des del 1995, les nenes de tot el m¨®n que reben una educaci¨® secund¨¤ria han passat del 73% al 89%. El percentatge d'universit¨¤ries s'ha triplicat. | Unesco

38. ??????? M¨¦s temps cuidant els fills. Entre el 1965 i el 2010 els pares espanyols (homes) van passar de dedicar tot just 10 minuts al dia als seus fills, per donar-los de menjar, netejar-los o jugar amb ells, a dedicar-los una mica m¨¦s d'una hora. | OWiD

39. ? De vegades no cal anar gaire lluny. Un fot¨°graf suec va haver de cancel¡¤lar tots els seus treballs fora del pa¨ªs per l'epid¨¨mia; a canvi va rec¨®rrer la seva terra natal fent fotos fant¨¤stiques. | NYT

40. ? Altres vegades s¨ª: la Xina ha enviat una missi¨® a Mart. La sonda hauria d'aterrar sobre el planeta vermell el 2021. | NYT

41. ? SpaceX s'ha convertit en la primera empresa que porta humans a l'espai. Dos astronautes van passar nou setmanes a l'estaci¨® ISS abans d'encarar la tornada: ¡°Benvinguts al planeta Terra. Gr¨¤cies per volar amb SpaceX¡±. | FT

42. ??¡á? ¡°La nostra gent pot volar¡±, van pensar milions de persones veient un v¨ªdeo viral a internet. El va protagonitzar un nen nigeri¨¤ d'11 anys que balla ballet descal? sota el plugim de Lagos. | AP

PD. Si necessites m¨¦s bones not¨ªcies, mira les de l'any passat.