Futur, any zero

Pot ser un aterratge suau o for?¨®s. Despr¨¦s d'un 2020 de mort i malaltia, de confinaments i de recessi¨® en qu¨¨ el m¨®n ha surat en una estranya irrealitat, l'any 2021 arrenca entre la promesa de les vacunes que posin fi a tot aix¨° i l'angoixa per noves onades que ens retornin a la casella de sortida. La humanitat fa un any que ¨¦s fora d'¨°rbita i s'apropa el moment de posar els peus a terra.

¡°Les coses no tornaran a ser com abans. Comencem a ser conscients que ¨¦s la civilitzaci¨® la que ha creat el virus i l'ha propagat: els avions i els cotxes, les congregacions multitudin¨¤ries i els estadis de futbol¡±, diu el neuropsiquiatra Boris Cyrulnik, una de les 10 persones consultades ¡ªtotes especialistes en terrenys que van de la hist¨°ria al pensament, de l'economia a la geopol¨ªtica¡ª per preparar aquest article. ¡°Si restablim les mateixes condicions de consum i de transport, en dos o tres anys hi haur¨¤ un altre virus i caldr¨¤ tornar a comen?ar¡±.

No hi ha res escrit. L'any 2021 pot ser el moment de prendre decisions ¡ªsobre l'organitzaci¨® de les relacions internacionals, sobre l'economia, sobre el medi ambient, sobre els valors democr¨¤tics¡ª que marquin les properes d¨¨cades. Un any zero.

¡°La hist¨°ria sempre est¨¤ radicalment oberta. Sempre pot anar d'un costat o l'altre. La creen?a que hi haur¨¤ un progr¨¦s simplement perqu¨¨ volem que triomfi el b¨¦ ¨¦s un error¡±, precisa la historiadora Anne Applebaum, autora d'El ocaso de la democracia, un assaig que l'editorial Debate publicar¨¤ aquest any en castell¨¤ i que relata en primera persona la pugna al m¨®n occidental entre liberals i autoritaris. ¡°Tamb¨¦ ¨¦s un error creure que inevitablement fracassarem. No soc declinista, per¨° tampoc penso que tot sortir¨¤ b¨¦ sense fer res per aconseguir-ho¡±.

L'historiador marxista Eric Hobsbawm parlava d'un segle XX curt entre el 1914, any de l'esclat de la Primera Guerra Mundial, i el 1991, any de la fi de la Guerra Freda amb la desaparici¨® de la URSS. I si hi hagu¨¦s, tamb¨¦, un segle XXI curt? I si la seva data inaugural no haguessin estat els atemptats de l'11 de setembre, ni la fallida del banc Lehman Brothers el setembre del 2008, sin¨® l'aparici¨® del virus SARS-CoV-2 a la ciutat xinesa de Wuhan a finals de 2019? O, millor, l'esperada derrota del virus el 2021 o el 2022, de la mateixa manera que el 1991 va suposar la vict¨°ria del camp occidental contra el bloc sovi¨¨tic?

¡°El moment en el qual es proclama que una pand¨¨mia ha acabat ¨¦s arbitrari¡±, avisa Laura Spinney, autora d'El jinete p¨¢lido. 1918: la epidemia que cambi¨® el mundo (Cr¨ªtica), llibre de refer¨¨ncia sobre la mal anomenada grip espanyola que va matar entre 50 i 100 milions de persones entre el 1918 i el 1920. ¡°Suposo que aix¨° passar¨¤ quan els Governs, de manera esglaonada arreu del m¨®n, aixequin les restriccions quan la gent tingui un certificat que estableixi que est¨¤ vacunada i senti confian?a per tornar a la seva vida anterior¡±.

Spinney assenyala que la difer¨¨ncia entre ara i la grip del 1918 ¨¦s l'exist¨¨ncia d'una vacuna. ¡°Fins fa uns dies, afront¨¤vem la pand¨¨mia com s'ha fet al llarg de la hist¨°ria, amb les velles t¨¨cniques del distanciament social: allunyar-nos els uns dels altres, tancar espais p¨²blics, impedir trobades massives, portar mascareta. Lluit¨¤vem amb armes antigues i ara lluitem amb l'arma m¨¦s moderna possible¡±.

L'interrogant ¨¦s qu¨¨ passar¨¤ despr¨¦s de la vict¨°ria, si ¨¦s que arriba. ¡°Imaginem que a l'estiu les vacunes permeten posar fi al distanciament social. Passarem una bona part de la resta de l'any acostumant-nos a viure al nou m¨®n, que no ser¨¤ el mateix que l'antic¡±, diu George Friedman, president de l'empresa de prospectiva Geopolitical Futures. ¡°La q¨¹esti¨® ¨¦s superar amb ¨¨xit la transici¨® d'una realitat, una economia i una societat basades en la covid-19 cap a una que sigui m¨¦s estable¡±.

Friedman, que viu a Texas, creu que la situaci¨® actual ¨¦s insostenible, i no nom¨¦s per raons econ¨°miques. Posa l'exemple del seu net de quatre anys, i la possibilitat que, si les vacunes no funcionessin, no vagi a l'escola en un futur proper. ¡°Per qu¨¨ vas a l'escola? Per aprendre? No. A barallar-te. A discutir. A entendre't amb altres nens¡±, diu. El perill ¨¦s que l'excepcionalitat del 2020 s'acabi perllongant, una cosa que ell descarta. ¡°Tindr¨ªem una generaci¨® deformada. Aix¨° no ¨¦s la realitat¡±, diu. Cal aterrar, i com m¨¦s aviat, millor.

El fil¨°sof Bruno Latour, autor d'un assaig titulat precisament ?D¨®nde aterrizar? (Taurus), sost¨¦, al contrari que Friedman, que la pand¨¨mia ha suposat un bany de realitat, una presa de consci¨¨ncia dels nostres l¨ªmits i la nostra depend¨¨ncia respecte a la natura, des del clima fins als microbis. ¡°Vivim un canvi cosmol¨°gic o cosmogr¨¤fic que t¨¦ la mateixa import¨¤ncia que els grans canvis del segle XVI. Llavors es va descobrir l'infinit del m¨®n. Ara passem d'un m¨®n que ens pens¨¤vem que era global i universal a un m¨®n relocalitzat, en el qual cal parar esment a cada gest, a cada esbufec que fem¡±, assegura. En pensar en el que ofereix el 2021, Latour parla del canvi clim¨¤tic ¡ªla ¡°mutaci¨® ecol¨°gica¡±, diu¡ª, ¡°tan propera que sabem que passarem d'una crisi a l'altra, d'un confinament a l'altre¡±. Amb la difer¨¨ncia que el futur confinament no ser¨¤ a casa, sin¨® en una terra convulsa.

¡°Del 2021 espero que sigui l'any del retorn a la normalitat, per¨° a una normalitat amb consci¨¨ncia col¡¤lectiva renovada que permeti avan?ar en mat¨¨ria ambiental¡±, diu l'economista Mar Reguant, professora a la Northwestern University a Illinois i codirectora del grup de treball sobre el canvi clim¨¤tic en el grup d'experts del president franc¨¨s Emmanuel Macron per preparar l'economia postcovid-19. ¡°En el front pessimista, ser¨¤ un any de nous desastres ecol¨°gics i humans en els quals el canvi clim¨¤tic es far¨¤ evident amb m¨¦s for?a¡±, prediu Reguant. Per¨° tamb¨¦ expressa el desig que el fons de recuperaci¨® europeu, aprovat l'estiu passat, ¡°es dediqui a transformar un model econ¨°mic i energ¨¨tic obsolet¡±; que el nou president dels Estats Units, Joe Biden, compleixi les seves promeses per combatre el canvi clim¨¤tic, i que les empreses petrolieres ¡°entenguin que no tindran el seu lloc en un futur proper si no es reinventen¡±.

Una altra crisi potencial ¨¦s la de la desigualtat. Durant el 2020, els treballadors amb menys ingressos s'han empobrit, a causa dels tancaments for?ats pels confinaments en sectors com la restauraci¨® o el turisme i a la reducci¨® dels salaris. Les persones amb m¨¦s ingressos, en canvi, han gastat menys i han estalviat m¨¦s. ¡°Hi ha una bretxa que ja existeix i que no desapareixer¨¤ quan arribi la vacuna i s'aixequin les restriccions¡±, diu l'economista Marc Morgan, membre del Laboratori Mundial de la Desigualtat, que codirigeix Thomas Pi?ketty. ¡°El paper de la despesa governamental ser¨¤ molt important perqu¨¨ es torni a crear ocupaci¨® despr¨¦s de l'arribada de la vacuna¡±.

¡°El que considero absolutament urgent ¨¦s que amb la crisi del coronavirus ¡ªper¨° no nom¨¦s, tamb¨¦ amb la crisi clim¨¤tica i l'aliment¨¤ria que sempre s'oblida, i la gran inestabilitat econ¨°mica¡ª es modifiquin les nostres institucions internacionals i les nostres actituds, i es col¡¤loqui la seguretat global al capdavant de les nostres preocupacions¡±, subratlla Bertrand Badie, professor em¨¨rit de l'Institut de Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques de Par¨ªs. ¡°La seguretat global ¨¦s la que afecta el conjunt de la humanitat i no nom¨¦s una naci¨® o una altra. Aix¨° ¨¦s el que fa que el virus sigui m¨¦s amena?ador per a Europa que no pas els tancs russos¡±.

Badie, no obstant aix¨°, afegeix: ¡°El que pot passar ¨¦s tot el contrari: que la crisi, en comptes de portar a un refor? de la governan?a global, afavoreixi una crispaci¨® neonacionalista a tot el m¨®n. L'elecci¨® del novembre als Estats Units va mostrar una incre?ble resist¨¨ncia del nacionalisme. Que 74 milions de persones hagin votat Donald Trump, vist el seu balan?, ¨¦s la prova que el neonacionalisme ¨¦s ja un component fonamental dels comportaments pol¨ªtics en el m¨®n actual¡±.

¡°En alguns llocs¡±, completa Anne Applebaum, ¡°la pand¨¨mia ha refor?at els autoritaris. Quan la gent t¨¦ por, est¨¤ disposada a acceptar coses davant les quals, en temps normals, posaria objeccions. No parlo de la cosa superficial dels confinaments: tothom ent¨¦n per a qu¨¨ serveixen¡±. ¡°Al mateix temps¡±, continua, ¡°la pand¨¨mia ha estat una prova del valor de la ci¨¨ncia i de la cooperaci¨® internacional. Finalment, en sortirem gr¨¤cies a les vacunes. I d'on venen les vacunes? Les creen consorcis internacionals, la cooperaci¨® germanoamericana, factories a B¨¨lgica que exporten a tot Europa. Totes les solucions al problema impliquen cooperaci¨® internacional, cooperaci¨® cient¨ªfica i cooperaci¨® comercial. Hauria de ser una lli?¨® per als nacionalistes¡±.

Un risc amb les vacunes ¨¦s el conspiracionisme que ha proliferat durant la pand¨¨mia i que els atribueix tot tipus de mals. No ¨¦s estrany que una pand¨¨mia ¡ªen la qual a la por cap al que ¨¦s desconegut s'hi suma el desconcert dels governants que adopten mesures confuses i contradict¨°ries¡ª sigui el camp abonat per a teories absurdes, algunes amb tuf antisemita, que hi veuen una trama per instal¡¤lar un Govern mundial.

¡°La ret¨°rica antivacunes ha pres molta for?a. Com que la paraula oficial ¡ªla dels mitjans, la pol¨ªtica, el m¨®n m¨¨dic¡ª est¨¤ desacreditada, moltes persones no voldran deixar-se vacunar¡±, diu la historiadora Marie Peltier, autora d'Obsession: Dans les coulisses du r¨¦cit complotiste (Obsessi¨®: En el rerefons del relat conspiracionista). ¡°S'ha subestimat el conspiracionisme i el seu impacte en la realitat. Per posar fi a una pand¨¨mia fa falta una vacunaci¨® massiva. El problema no ser¨¤ nom¨¦s pol¨ªtic, sin¨® tamb¨¦ sanitari¡±.

Sense les vacunes no es podr¨¤ reduir el distanciament f¨ªsic ni reprendre del tot l'activitat. En el seu llibre Les capitalismes?¨¤ l'¨¦preuve de la pand¨¦mie (Els capitalismes sotmesos a la prova de la pand¨¨mia), el veter¨¤ economista Robert Boyer avisa que com m¨¦s s'allarguin les mesures profil¨¤ctiques, m¨¦s dif¨ªcil ser¨¤ restaurar l'economia: ¡°Malgrat les ajudes massives, les fallides reduiran la capacitat de producci¨® i d'ocupaci¨®, empobriran els m¨¦s desfavorits, els joves dif¨ªcilment s'integraran en la vida activa i corren el risc de veure's penalitzats de manera duradora, sense oblidar que la caiguda de les inversions hipoteca el creixement futur¡±.

¡°La tasca priorit¨¤ria dels Governs¡±, diu per tel¨¨fon Boyer, ¡°¨¦s restaurar la confian?a del cara a cara el desembre del 2021. La seguretat sanit¨¤ria ¨¦s la precondici¨® d'un reinici del creixement. I aix¨° passar¨¤ despr¨¦s d'esdeveniments que poden ser dram¨¤tics: mortalitat, incertesa, protestes per la llibertat¡±. I afegeix: ¡°Un tercera onada tindria efectes devastadors per a la credibilitat dels governants¡±.

No sabem qu¨¨ trobarem en el desembarcament. En un dels escenaris possibles, lentament deixarem enrere la pand¨¨mia, que ja ha matat m¨¦s d'1,7 milions de persones i n'ha contagiat 78 milions. L'economia s'engegar¨¤ despr¨¦s de la pitjor recessi¨® en d¨¨cades. Les democr¨¤cies, despr¨¦s de gestionar moltes d'elles p¨¨ssimament la covid-19, resistiran els embats de les pot¨¨ncies autorit¨¤ries. Despr¨¦s del replegament a les fronteres nacionals quan el virus amena?a amb m¨¦s for?a, les grans pot¨¨ncies i blocs econ¨°mics buscaran noves formes de cooperaci¨® ¡ªuna globalitzaci¨® amb rostre hum¨¤¡ª i, escaldats per l'impacte que un fenomen natural pot tenir al planeta, intensificaran les mesures contra el canvi clim¨¤tic. La derrota de Trump en les eleccions nord-americanes del novembre passat anunciar¨¤ l'inici de la fi del nacionalisme populista, de la seva ret¨°rica incendi¨¤ria i les seves teories de la conspiraci¨®.

?s un escenari possible, per¨° no l'¨²nic. En el cas oposat, les campanyes de vacunaci¨® seran tan ca¨°tiques com va ser la distribuci¨® de mascaretes a la primavera i l'organitzaci¨® dels sistemes de rastreig i tests a l'estiu. Una vegada els Governs retirin les milion¨¤ries ajudes per als treballadors i els sectors m¨¦s colpejats per la crisi, les empreses faran fallida, l'atur augmentar¨¤ i les desigualtats es dispararan. El retorn de les fronteres per frenar l'expansi¨® del virus es far¨¤ permanent. Els demagogs sabran aprofitar el malestar i donaran les respostes que les democr¨¤cies, convertides en s¨ªmbol de mal govern i polaritzaci¨®, no hauran sabut oferir. La resposta a la pand¨¨mia per part de la Xina erigir¨¤ les tecnocr¨¤cies dictatorials com a model d'efic¨¤cia.

Aterratge for?¨®s? O suau? L'any 2021 dif¨ªcilment reproduir¨¤ al peu de la lletra un dels dos escenaris esmentats; ¨¦s m¨¦s probable que es mogui en una zona grisa en la qual cap de les dues tend¨¨ncies s'imposi.

Boris Cyrulnik, fill de jueus assassinats als camps d'extermini nazis, fa d¨¨cades que estudia el concepte de resili¨¨ncia, la capacitat de superar l'adversitat. ?s possible, explica, que la sortida de la pand¨¨mia signifiqui un retorn al business as usual, com si no hagu¨¦s canviat res. O que en les ru?nes de la devastaci¨® sanit¨¤ria i econ¨°mica sorgeixi un salvador, un dictador que agiti els ressentiments. Ha passat en altres ¨¨poques de por i caos. Per¨° hi ha una altra sortida, diu el neuropsiquiatra, autor, entre d'altres, d'Escrib¨ª solo de noche (Gedisa).

¡°L'esprint, la cursa constant, provoquen estr¨¨s¡±, diu Cyrulnik. ¡°Cal redescobrir el plaer de la lentitud, perqu¨¨ la lentitud protegeix, ofereix el plaer de viure en pau¡±.