La Filmoteca mostra el Cassavetes improvisador i independent

Director respectat pels amants del bon cinema d¡¯autor que, a m¨¦s de comptar amb rigor audiovisual hist¨°ries, dissecciona amb encert ¨¤nimes i relacions humanes, el nord-americ¨¤ John Cassavetes (1929-1989) va edificar la seva filmografia sobre dos conceptes: en el formal, per uns guions s¨°lids, en qu¨¨ hi havia l¡¯escena amb el que passaria i el que s¡¯havia de dir, per¨° no com l¡¯actor ho havia de fer, deixant-li un gener¨®s marge d¡¯improvisaci¨®. Pel que fa al contingut, ell mateix ho va dir una vegada: ¡°El meu cinema expressa clarament una cultura que ha aconseguit el benestar material, per¨° que se sent incapa? de gestionar vides humanes. Necessitem reflexionar sobre la nostra capacitat d¡¯estimar¡±. Decidit a portar-ho fins al final, paradigma del director independent, no va dubtar a guanyar-se com a actor els diners per fer unes pel¡¤l¨ªcules que no trobaven gaire suport dels estudis de Hollywood. Una retrospectiva de moltes facetes, amb 14 pel¡¤l¨ªcules i un documental, ¨¦s el que ofereix la Filmoteca de Catalunya fins a finals de gener.

Hi haur¨¤ quatre dels films en els quals Cassavetes va mostrar la seva notable faceta interpretativa, com les taquilleres Els dotze del pat¨ªbul (diumenge 3, 19.15) i La llavor del diable (dijous 7 i dissabte 9), que li van permetre pagar les despeses de la seva Faces (1968), dissecci¨® de la desintegraci¨® de dos matrimonis que va ser candidata a tres Oscar.

Cassavetes va debutar el 1959 amb Shadows, film independent rodat en 16 mm en qu¨¨ va posar en pr¨¤ctica un m¨¨tode creatiu personal basat en la improvisaci¨® de tot l¡¯equip que ha estat la clau del seu estil. La pel¡¤l¨ªcula va tenir problemes de distribuci¨® als Estats Units, per¨° a Europa de seguida es va recon¨¨ixer el seu talent, i va guanyar el premi de la cr¨ªtica al Festival de Ven¨¨cia.