Ni cistell ni peix

L¡¯¨²s de la met¨¤fora ha estat abusiu i reduccionista. No es pot tornar a parlar mai m¨¦s de la pol¨ªtica del peix al cove, que era el que aparentment volia diferenciar el nacionalisme moderat del radicalisme independentista. Han passat massa coses entre mig: la confessi¨® de Jordi Pujol, els esc¨¤ndols del Palau de la M¨²sica i del Tres per Cent i tamb¨¦ la publicaci¨® de ¡®El fill del xofer¡¯, el llibre de Jordi Amat que ha popularitzat la idea d¡¯una Catalunya pujolista esquitxada tota sencera pels vicis del ¡®r¨¨gim espanyol del 78¡¯. El peix put i el cove est¨¤ foradat. La met¨¤fora ¨¦s irrecuperable.

Si Esquerra Republicana vol ocupar el lloc de la desapareguda coalici¨® de Converg¨¨ncia i Uni¨® haur¨¤ de buscar una idea millor. El peix al cove no era una estrat¨¨gia sin¨® una forma de fer oportunista. Calia aprofitar qualsevol descuit per omplir el cistell amb els peixos que hi hagu¨¦s a m¨¤. Tamb¨¦ permetia la corrupci¨®: un peix per a tu i dos per a mi. Sense principis ni valors. Cap mena de lleialtat. Servia per anar tirant, i sobre tot per enriquir-se, per¨° no per construir. M¨¦s a prop de la diplom¨¤cia transaccional del trumpisme que de la cooperaci¨® bilateral i multilateral propi de les grans institucions, internacionals i nacionals.

Qui va utilitzar la met¨¤fora per primera vegada, tot i encertar com a propagandista, es va retratar a s¨ª mateix. El peix al cove no pot ser una pol¨ªtica, sobre tot en una tradici¨® com la del catalanisme, m¨¦s rica i estrat¨¨gica que la mera actitud d¡¯uns aprofitats sense principis. Poques idees expressen tan b¨¦ el que hauria de ser un pactisme efica? i conseq¨¹ent com la que va exposar fa ja 35 anys, Vicente Cacho Viu, un historiador aragon¨¨s ja desaparegut, en un llibre que sintetitza la seva tesi central ja en el mateix t¨ªtol: ¡®El nacionalisme catal¨¤ como a factor de modernitzaci¨®¡¯ (Quaderns Crema), qualificada pel seu prologuista, el tamb¨¦ desaparegut Albert Manent, com ¡°l¡¯obra d¡¯un ma?tre-¨¤-penser¡±.

¡°El nacionalisme catal¨¤, a trav¨¦s de la radiografia de Vicente Cacho,--escriu Manent¡ªes, en l¨ªnies generals, un moviment regeneracionista i modern, lluny del clix¨¦ egoista i pidolaire que han prodigat sempre certs pol¨ªtics o periodistes espanyols¡±. L¡¯historiador aragon¨¨s reconeix les seves contradiccions, que analitza des dels temps de Valent¨ª Almirall o Torres i Bages, al igual que la combinaci¨® d¡¯elements retr¨°grads i d¡¯altres obertament liberals, per¨° el fet determinant ¨¦s que en el seu conjunt i al llarg de tot el seu itinerari fins a 2012, ha significat un factor dinamitzador i modernitzador d¡¯Espanya, fins el punt de que autogovern i democr¨¤cia s¡¯han convertit en tot aquest segle en les dues cares d¡¯un mateix full.

Situat en el context dels nacionalismes de les petites nacions europees, i prenent distancia del que el diferencia dels nacionalismes violents, Cacho Viu assenyala que, degut ¡°al seu car¨¤cter equilibrat i pactista va bandejar, normalment amb fortuna, les posicions tossudament voluntaristes dels qui van voler, perqu¨¨ si, en un o altre moment, accelerar el proc¨¦s emancipador¡±. L¡¯historiador acaba el seu text assenyalant, 25 anys abans del Proc¨¦s, l¡¯esperan?a en el futur d¡¯aquest paper modernitzador del nacionalisme catal¨¤.

L¡¯alternativa a l¡¯independentisme no ¨¦s, per tant, el peix al cove pujolista. Menys encara un ¡®mentrestant¡¯ fet de reserves mentals, dobles jocs i llenguatges i finalment inhibici¨® i deslleialtat envers els socis pol¨ªtics, sin¨® la recuperaci¨® del factor hisp¨¤nic i europeu que ha fet cr¨¦ixer al catalanisme en el seu segle llarg de durada i ara s¡¯havia abandonat. Al costat de la recuperaci¨® de la llengua, de l¡¯autogovern i de l¡¯afirmaci¨® catalana, el comprom¨ªs amb l¡¯Estat de dret i la democr¨¤cia espanyola ¨¦s el que dona la ra¨® de ser al catalanisme.

Certament, durant la darrera d¨¨cada al menys, la tesi de Cacho no ha estat efectiva. Els partits catalans no han col¡¤laborat a la modernitzaci¨® espanyola sin¨® que han treballat, i fins i tot n¡¯han fet exhibici¨®, per la inestabilitat i la desestabilitzaci¨® constitucional. Esquerra Republicana i el PDCat, per primer cop, han tornat ara a la posici¨® constructiva definida per Cacho Viu amb la votaci¨® en favor dels pressupostos de l¡¯Estat. L¡¯anterior ocasi¨®, molt m¨¦s amarga, en que va succeir una cosa semblant va ser amb les retallades exigides per la Uni¨® Europea al govern de Zapatero, salvades per un sol vot gr¨¤cies a l¡¯abstenci¨® de Converg¨¨ncia i Uni¨® i amb la oposici¨® ferotge del Partit Popular, que preferia fer caure el govern socialista a risc de provocar el rescat de l¡¯economia espanyola.

L¡¯historiador aragon¨¨s va definir un ¡°paleo-nacionalisme espanyol¡±, que ¨¦s fonamentalment unitarista, tant en les seves creences religioses, com en la seva idea de la monarquia, per¨° m¨¦s especialment en la ¡°unitat territorial d¡¯Espanya i dels seus habitants, tradu?da en una quasi-m¨ªstica centralista i uniformitzant, i en la unitat de la llengua, que exigeix l¡¯hegemonia absoluta del castell¨¤ com a ¨²nic idioma espanyol¡±. Vox ¨¦s qui ara millor l¡¯encarna, per¨° ¨¦s ben clar que d¡¯altres formacions, especialment el PP, no s¨®n alienes a aquesta posici¨®. El paleo-nacionalisme espanyol prefereix, naturalment, l¡¯immobilisme est¨¨ril de l¡¯independentisme, sigui enfilat en la quimera o sigui enredat encara en l¡¯oportunisme del peix al cove, a un catalanisme responsable, amb voluntat de govern i lleialment intervencionista en la nova i imprescindible modernitzaci¨®, que ¨¦s espanyola i tamb¨¦ europea.

La modernitzaci¨® d¡¯avui ¨¦s la sortida de la pand¨¨mia, la reparaci¨® de les desigualtats i dels danys econ¨°mics i la construcci¨® d¡¯una nova economia digital i verda a partir de la primera gran mutualitzaci¨® de deute dels europeus. No la far¨¤ cap pa¨ªs pel seu compte. I no valdran les f¨®rmules ¡®imaginatives¡¯ que demanen m¨¦s dolor abans del plaer, separar-nos per abra?ar-nos, autodeterminacions per quedar-se despr¨¦s, i d¡¯altres hist¨°ries que no menen enlloc. La tesi de Cacho Viu ¨¦s viva i v¨¤lida avui: el futur del catalanisme es el comprom¨ªs amb la modernitzaci¨® espanyola. Tota la resta ¨¦s engany i p¨¨rdua de temps.