Com evitar que el teletreball posi fi a la intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva

Cap persona ¨¦s una illa, va escriure el poeta John Donne. La vida dels ¨¦ssers humans est¨¤ condicionada per la seva pertinen?a a grups: els primaris, amb funci¨® emocional, com la fam¨ªlia i els amics, i els secundaris, enfocats a un objectiu, com els companys de feina. En el lloc de treball les persones socialitzen, col¡¤laboren generant una intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva, aprenen els uns dels altres mitjan?ant l'aprenentatge social, competeixen entre si o adquireixen consci¨¨ncia de classe. La pand¨¨mia ha est¨¨s aquest ¨²ltim any la formaci¨® i el treball a dist¨¤ncia, que poden contribuir a aquesta atomitzaci¨® i on s'escenifiquen els pros i contres de la societat dispersa f¨ªsicament, per¨° connectada tecnol¨°gicament. ?s important ser-ne conscient per afrontar un futur postpand¨¨mic.

En la intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva (IC), la que es genera en grups de persones que col¡¤laboren, hi ha tres factors importants, segons afirma l'expert Amalio Rey, director de l'empresa d'innovaci¨® eMOTools: el grup, la intel¡¤lig¨¨ncia generada i l'agregaci¨® (la manera en qu¨¨ s'assemblen les persones per articular aquesta intel¡¤lig¨¨ncia). Amb el teletreball el grup pot ser m¨¦s divers, posant en contacte gent dispersa geogr¨¤ficament que no treballen junts amb gaire freq¨¹¨¨ncia, explica Rey.

Per a una persona que organitza equips, ¨¦s a dir, que gestiona aquesta IC, el teletreball pot plantejar certs problemes i fer necess¨¤ries noves solucions. En el cas de Sole Marcos, responsable de sistemes i suport en una companyia de desenvolupament de programari, el teletreball a temps complet es complementa amb reunions a hores fixes i amb m¨¦s freq¨¹¨¨ncia. Si pot ser, a trav¨¦s de videoconfer¨¨ncia, perqu¨¨ els treballadors es vegin les cares. Ella ha guanyat en concentraci¨® des que treballa a casa: ¡°Quan alg¨² t¨¦ un dubte, abans d'aixecar el cap de l'ordinador i preguntar, intenta resoldre'l per si mateix. Hi ha menys interrupcions¡±. Els membres del seu equip assisteixen a totes les reunions per estar al corrent del progr¨¦s dels seus companys. I el departament de recursos humans organitza activitats i competicions per mantenir la cohesi¨® del grup.

L'efecte del teletreball en l'agregaci¨®, el segon factor de la IC, ¨¦s complex. D'una banda, un teletreball ben concebut, amb eines i un disseny adequat, pot permetre que es facin coses junts que no es fan de manera presencial, sobretot quan els grups s¨®n grans, apunta Rey, que prepara un llibre sobre la q¨¹esti¨®. Existeixen eines i aplicacions tecnol¨°giques que permeten ¡°estructurar la conversa¡± d'una manera for?a efica? i eficient. ¡°Introdueixen un ordre que de vegades no es cuida en l'¨¤mbit presencial¡±, assenyala l'expert, ¡°on l'agregaci¨® acostuma a ser m¨¦s informal i espont¨¤nia perqu¨¨ el contacte directe ho permet. Per¨° d'altra banda, si no est¨¤ ben dissenyat, fa que es perdin moltes possibilitats que s¨ª que es donen en el contacte personal¡±.

S¨®n les coses del contacte quotidi¨¤ i informal entre humans, que tamb¨¦ t¨¦ els seus avantatges: la motivaci¨® per fer una feina t¨¦ molt a veure amb la relaci¨® cara a cara amb els companys. ¡°Els equips necessiten totes dues coses: intel¡¤lig¨¨ncia col¡¤lectiva i relacions de qualitat¡±, va escriure en aquestes p¨¤gines Anita Williams Woolley, psic¨°loga de la Carnegie Mellon University. Per aix¨° existeix la preocupaci¨® que es perdi part d'aquesta intel¡¤lig¨¨ncia i aquestes relacions. El 2013 la directora executiva de Yahoo!, Marissa Meyer, va fer que els seus empleats tornessin a l'oficina, cosa que va generar enrenou. ¡°Algunes de les millors decisions i coneixements provenen de discussions als passadissos i a la cafeteria, de con¨¨ixer gent nova i de reunions improvisades de l'equip¡±, va explicar llavors l'empresa.

Pel que fa a la intel¡¤lig¨¨ncia generada, el tercer factor de la IC, el teletreball pot permetre que es distribueixi m¨¦s la informaci¨®, i que les dades que es gestionin siguin de m¨¦s qualitat, m¨¦s contextuals, opina Rey. El teletreball ben concebut necessita una gesti¨® distribu?da i no radial. ¡°Aix¨° vol dir que la informaci¨® i les dades s'han d'obrir i distribuir en xarxa, cosa que contribueix al fet que hi hagi m¨¦s resultats inesperats¡±, opina l'expert. Hi ha qui qualifica les noves din¨¤miques laborals de smart working (treball intel¡¤ligent). El frac¨¤s, el que seria poc intel¡¤ligent, ¨¦s reproduir les formes de treball tradicionals, presencials, sense aprofitar el nou escenari.

Algunes companyies, precisament, temen la dispersi¨® dels treballadors, les dificultats de comunicaci¨®, la disminuci¨® de la productivitat o la falta de control. Encara que puguin estalviar-se diners en les despeses de la seu.

Molts l¨ªders han estat preocupats per aquest impacte negatiu en la productivitat i la creativitat, reconeix Nick van Dam, director d'aprenentatge d'IE University i de l'IE Center for Corporate Learning Innovation. No obstant aix¨°, alguns estudis confirmen que els teletreballadors han estat tant o fins i tot m¨¦s productius que abans. Aquesta productivitat, aix¨° s¨ª, dep¨¨n de la situaci¨® a la llar (la cura dels nens, la disposici¨® d'un espai adequat, etc¨¨tera), del tipus de tasca i del car¨¤cter de cada persona. Com assenyala Van Dam, ¡°una oficina de dilluns a divendres i de 9.00 a 17.00 tampoc ¨¦s el millor escenari per optimitzar la productivitat¡±.

Un 30,6% dels treballadors podria teletreballar almenys ocasionalment, per¨° el 2019 ho feia nom¨¦s un 8,3%, segons un informe del Banc d'Espanya. Amb el creixement del teletreball, previsiblement, les empreses hauran de deixar de banda el presencialisme cong¨¨nit, avaluar els resultats en comptes de les hores escalfant la cadira i adoptar noves formes de comunicaci¨® i recompensa. Aqu¨ª la confian?a ¨¦s crucial: el teletreball no pot ser efectiu si no hi ha confian?a entre directius, empleats i col¡¤legues, subratlla un informe de l'Organitzaci¨® Internacional del Treball (OIT). Aquesta confian?a ¡°pot ser constru?da proactivament per les organitzacions, fins i tot si els equips treballen a dist¨¤ncia¡±, afirma la OIT.

Treball l¨ªquid

El teletreball ¨¦s un treball l¨ªquid per a una societat l¨ªquida, opina Luis Alonso, catedr¨¤tic de Sociologia de la Universitat Aut¨°noma de Madrid. ¡°Retirar el cos de l'espai productiu tradicional ¡ªla f¨¤brica o l'oficina¡ª individualitza i descol¡¤lectivitza la idea mateixa del treball com a cos social com¨²¡±. Perqu¨¨ el treball no ¨¦s nom¨¦s un lloc de producci¨®, sin¨® un lloc on se socialitza i es formen identitats. ¡°La proximitat dels cossos ha estat la base, fins i tot emocional, de les resist¨¨ncies socials. Si se substitueix la proximitat per la dist¨¤ncia, bona part de les resist¨¨ncies queden eliminades¡±, afegeix el catedr¨¤tic. Aix¨ª el teletreball pot afeblir els lla?os col¡¤lectius, portar a una retallada dels drets dels treballadors i a un augment de la desigualtat social.

Per als sindicats, el teletreball suposa tot un repte. ?s dif¨ªcil organitzar els treballadors quan estan atomitzats, assenyala Carlos Guti¨¦rrez, secretari de Joventut i Noves Realitats del Treball de Comissions Obreres. El Ministeri de Treball de Yolanda D¨ªaz ha regulat el teletreball (que se citava de manera molt succinta a l'Estatut dels Treballadors) mitjan?ant el di¨¤leg social entre la patronal i els sindicats majoritaris. ¡°Ten¨ªem clars tres principis¡±, assenyala Guti¨¦rrez, ¡°el teletreball ha de ser voluntari, reversible i complementari al treball presencial¡±. De fet, al 77% dels treballadors els agradaria combinar el treball presencial i a dist¨¤ncia, segons el Grup Adecco.

Perills de la dist¨¤ncia

Abans del coronavirus, el teletreball es veia com una panacea a conquistar: estalviar temps de viatge, treballar c¨°modament des de casa i conciliar millor el m¨®n laboral amb el personal. Va arribar el virus i un 80% de les empreses han augmentat el teletreball, segons el Banc d'Espanya. Del 4,8% de teletreballadors el 2019 s'ha passat de cop a un 34%, segons c¨¤lculs de l'Institut Valenci¨¤ d'Investigacions Econ¨°miques. Amb aquesta implantaci¨® accelerada s'han comen?at a fer evidents els contres: jornades hipertrofiades, impossibilitat de desconnexi¨®, interfer¨¨ncies dels fills, estr¨¨s, ansietat¡­ ¡°El salt ha estat brutal i ens ha agafat per sorpresa¡±, diu Bel¨¦n Garc¨ªa Romero, catedr¨¤tica de Dret del Treball de la Universitat de M¨²rcia. No ¨¦s el mateix enviar correus electr¨°nics que fer classes a dist¨¤ncia, tenir reunions virtuals o organitzar tota una log¨ªstica. Encara que el teletreball s'havia anat implantant a pa?sos de l'entorn, a Espanya anava amb retard, amb l'excepci¨® d'algunes grans empreses. ¡°Potser per la cultura presencialista de l'empresa espanyola: es creu que el treballador a casa s'escapa del control¡±, diu l'experta, autora del llibre El teletrabajo (Civitas-Thomson Reuters). Una mica m¨¦s del 40% de les empreses espanyoles que han implementat el teletreball en la pand¨¨mia preveuen mantenir-lo, segons un estudi del Consell General d'Economistes i l'associaci¨® de graduats i enginyers t¨¨cnics d'Espanya (Cogiti).

La perspectiva de g¨¨nere tamb¨¦ s'ha de tenir en compte: les dones, que abans de la pand¨¨mia ja s'ocupaven majorit¨¤riament de les tasques de la llar i les cures (4,1 respecte a 1,7 dels homes), s'han vist encara m¨¦s sobrecarregades en aquesta crisi, especialment durant el confinament, i amb el teletreball moltes s'han hagut de dedicar alhora a la feina i a les cures. La paradoxa: que el que pretenia alleugerir les condicions de vida acabi suposant una c¨¤rrega extra. ¡°Per aix¨° cal que els homes tamb¨¦ s'ocupin d'aquestes tasques¡±, insisteix Joaqu¨ªn Nieto, director de l'oficina a Espanya de l'OIT.

Molts consideren, a m¨¦s, que els espais de treball i d'oci o de vida familiar han d'estar separats, que no ¨¦s bo que els l¨ªmits es difuminin i que la llar sigui una extensi¨® de l'oficina. ¡°En definitiva¡±, conclou Nieto, ¡°es tracta de portar el treball decent al teletreball¡±.