Superioritats

En una confer¨¨ncia titulada Pensamiento y poes¨ªa (inclosa a Arte po¨¦tica), Jorge Luis Borges cita una frase de Walter Pater segons la qual totes les arts aspiren a la condici¨® de la m¨²sica. Glossant les paraules de Pater, Borges observa que, en la m¨²sica, no hi ha cap possibilitat de separar la forma del contingut, i que aquesta ¨¦s sens dubte una aspiraci¨® de la poesia. En la po¨¨tica moderna, totes les arts persegueixen la unitat que el llenguatge musical posseeeix per naturalesa: Mallarm¨¦ no vol donar als seus poemes m¨¦s sentit que el que s¡¯obt¨¦ de la m¨²sica; Kandinsky explica els fonaments de la pintura abstracta valent-se de la m¨²sica, i els mateixos compositors no trigaran a fugir de la mimesi emocional del romanticisme, depurant amb l¡¯atonalitat la tend¨¨ncia de la m¨²sica a no dir res que no es refereixi a la composici¨® mateix. L¡¯efecte que causa una suite de Bach, una simfonia de Brahms o una pe?a de Sch?nberg no ¨¦s molt diferent del que causen el ritme d¡¯unes frases, l¡¯estranyesa d¡¯una met¨¤fora o la contemplaci¨® d¡¯un quadro. En un poema o una pintura hi ha a m¨¦s altres coses relacionades amb l¡¯experi¨¨ncia concreta del m¨®n, per¨° ¨¦s l¡¯impacte est¨¨tic el que revela aquestes coses, de vegades banalitats sense altre sentit que la forma en qu¨¨ s¨®n revelades. George Steiner tamb¨¦ diu a Errata, per les mateixes raons, que la m¨²sica ¨¦s l¡¯art suprema, per¨° no tothom ¨¦s del mateix parer.

Oscar Tusquets, que va mantenir durant anys una relaci¨® estreta amb Salvador Dal¨ª, declara en una entrevista recent de Miranda Solana, publicada a la revista digital La Pu?alada, que el pintor considerava la m¨²sica com la m¨¦s baixa de les arts perqu¨¨ es percep amb les v¨ªsceres i, quan ho deia ¡ªafegeix Tusquets¡ª, es tocava la panxa. Dal¨ª sempre havia tingut aquesta idea. A Confessions inconfessables, explica que una vegada, a l¡¯escola, es va fixar en un nen d¡¯aspecte malalt¨ªs que portava un viol¨ª i, aprofitant el moment en qu¨¨ el nen s¡¯ajup a cordar-se les sabates i es veu obligat a deixar el viol¨ª a terra, li administra una puntada de peu al cul i, amb el tal¨®, esclafa l¡¯instrument. No em puc entretenir en els detalls d¡¯aquest relat fant¨¤stic, per¨° el cas ¨¦s que l¡¯acte del petit Salvador va provocar un contraatac furi¨®s de l¡¯agredit i, quan un professor que passava a prop s¡¯hi acosta alarmat a preguntar qu¨¨ passa, Dal¨ª es justifica dient que li havia aixafat el viol¨ª per demostrar la superioritat de la pintura sobre la m¨²sica. Si en lloc d¡¯aquest nen de salut delicada els seus antagonistes haguessin estat Pater, Borges i Steiner, potser hauria claudicat. Tres contra un ja poden, hauria dit.