Unes eleccions amb banyes

L¡¯assalt al Capitoli dels Estats Units s¡¯ha assemblat m¨¦s a un muntatge amb les preses falses d¡¯un reality show sobre cops d¡¯Estat que a un cop d¡¯Estat. Precisament per aix¨°, ¨¦s una met¨¤fora inquietantment adequada del que hem viscut en la pol¨ªtica catalana i espanyola en la darrera d¨¨cada i escaig: la dificultat no rau a entrar a les institucions, sin¨® a descobrir que un cop dins no tens ni idea de qu¨¨ fer. Resulta que a la sala de m¨¤quines de la democr¨¤cia no hi ha palanques i botons i amb cada minut que passa sota l¡¯escrutini de les c¨¤meres, tot es va tornant m¨¦s i m¨¦s rid¨ªcul. La mateixa nit de Reis, als bars dels hotels del bell mig de Washington es van veure molts insurrectes fotent-se uns c¨°ctels com si res.

L¡¯error m¨¦s gran que podr¨ªem cometre amb l¡¯individu descamisat de les banyes postisses seria ridiculitzar-lo

Contra tanta frivolitat, la seriositat sembla l¡¯acte de resist¨¨ncia pol¨ªtica m¨¦s f¨¨rtil ara mateix. L¡¯error m¨¦s gran que podr¨ªem cometre amb l¡¯individu descamisat de les banyes postisses seria ridiculitzar-lo. No es tracta de redoblar els escarafalls en una condemna f¨¤cil i afectada, sin¨® de prendre¡¯ns seriosament el malestar que l¡¯ha dut a on ¨¦s i ser capa?os de recon¨¨ixer la part de nosaltres que podria acabar all¨¤ mateix. Que no duguem tatuatges supremacistes ni pintures de guerra estableix una difer¨¨ncia fonamental, per¨° aix¨° no vol dir que la nostra mandra pol¨ªtica no participi d¡¯un mateix continu. Ens hem cansat de repetir com lloros el concepte de la banalitat del mal de Hannah Arendt, per¨° si sabem que el problema no eren els nazis m¨¦s fan¨¤tics sin¨® el somnambulisme de la gent normal, seria imperdonable que una nova variant de la mateixa indifer¨¨ncia ens agaf¨¦s desprevinguts. El viking postmodern, que es diu Jake Angeli i ¨¦s un actor fracassat abdu?t per les teories de la conspiraci¨®, participa d¡¯una impot¨¨ncia que no t¨¦ causes psicol¨°giques, sin¨® sist¨¨miques. Es tracta d¡¯acceptar que a tots ens poden cr¨¦ixer banyes i que en major o menor mesura ja notem el bony a les temples.

El que aquest final de cicle nord-americ¨¤ tan esperp¨¨ntic ens ajuda a veure ¨¦s que l¡¯antagonisme fonamental no ¨¦s entre democr¨¤cia liberal i populisme, sin¨® entre caure en el cinisme o participar en una transformaci¨® substancial. O el que ¨¦s el mateix, un Joe Biden ap¨¤tic i conservador desemboca en un nou Donald Trump o alguna cosa pitjor. La democr¨¤cia liberal tal com l¡¯ha deixat la barreja de capitalisme salvatge i digitalitzaci¨® de les relacions socials no es pot salvar a ella mateixa amb una votaci¨® cada quatre anys, ni amb l¡¯emerg¨¨ncia d¡¯un partit nou, ni tan sols amb una renovaci¨® miraculosa dels lideratges que supliquem com qui fa la dansa de la pluja. Una lli?¨® molt concreta del que ha passat al Capitoli ¨¦s que el problema es troba en la relaci¨® entre els l¨ªmits de l¡¯espai f¨ªsic tradicional i les noves expectatives virtuals. La democr¨¤cia nom¨¦s se salvar¨¤ si pot tornar a relligar els fets amb els ideals que ella mateixa ha plantat als nostres cors.

Una de les idees m¨¦s suggeridores que he sentit ¨²ltimament en aquesta direcci¨® ¨¦s de l¡¯editor Nathan Gardels, que parla de ¡°participaci¨® sense populisme¡±. El diagn¨°stic ¨¦s que amb la representativitat que permeten les institucions decimon¨°niques no n¡¯hi ha prou per canalitzar els anhels de societats tan complexes com les nostres. El remei que proposa Gardels ¨¦s ¡°integrar les xarxes socials i una democr¨¤cia m¨¦s directa al sistema pol¨ªtic mitjan?ant noves institucions deliberatives que complementin el govern representatiu¡±.

Nathan Gardels proposa?¡°integrar les xarxes socials i una democr¨¤cia m¨¦s directa al sistema pol¨ªtic¡±

Tot aix¨° ressona amb l¡¯apatia que desperten les pr¨°ximes eleccions a Catalunya. Un sistema anquilosat ha absorbit el potencial aparentment transformador d¡¯absolutament tots els actors que han entrat a les institucions en cicles sorprenentment breus, esgotadors i est¨¨rils. Potser ha arribat el moment de deixar de conformar-nos amb una democr¨¤cia del segle XX i arremangar-nos per crear espais pol¨ªtics completament nous que no m¡¯atreveixo a dir ni quin nom han de tenir, ni en quina mesura han de ser f¨ªsics i en quina digitals, ni com podrien funcionar. Nom¨¦s tinc clar que haurien de ser llocs en els quals fos normal entrar i, un cop dins, sab¨¦ssim que el que fem t¨¦ un impacte sobre la realitat. Aix¨ª no caldria patir perqu¨¨ ning¨² hi entr¨¦s amb banyes.