Si aix¨° ¨¦s un color

Definir un color pot semblar una obvietat, tot i aquest egoisme metaf¨ªsic que ens impedeix afirmar que el que veiem com quelcom blau (ultramar, indi, safir, petroli?) ¨¦s igual al que percep un altre individu, el mateix objecte i les mateixes condicions lum¨ªniques. El qu¨ªmic i escriptor Primo Levi, autor de Si aix¨° ¨¦s un home, on narra la seva caiguda a l¡¯infern dels camps nazis, hauria trobat en la constituci¨® del color la clau per desenvolupar la tasca descriptiva del m¨®n: ¡°Disposo d¡¯una riquesa que no veig en altres escriptors, paraules com brillant, fosc, pesat o clartenen per a mi una gamma de significats m¨¦s ¨¤mplia i concreta. Per a mi, blau no ¨¦s nom¨¦s el cel, sin¨® que puc disposar de cinc o sis blaus¡±.

L¡¯experi¨¨ncia crom¨¤tica diu molt sobre la nostra manera d¡¯interpretar el m¨®n. Si per als fil¨°legs el color ¨¦s un producte del llenguatge dins d¡¯una cultura determinada, per a l¡¯art ¨¦s un mitj¨¤ d¡¯expressi¨® que permet l¡¯encarnaci¨® de la realitat. Segons Plini, els pintors de la Gr¨¨cia cl¨¤ssica empraven nom¨¦s quatre colors: negre, blanc, vermell i groc (no dubtaven a utilitzar el lux¨®s daurat), en correspond¨¨ncia amb el quartet aristot¨¨lic dels elements: terra, aire, foc i aigua. Quant als romans, en els murs de Pompeia s¡¯han identificat una vintena de pigments, adornats d¡¯un vermell¨® brillant i tan brunyits que avui semblarien colors cridaners. La legi¨® de colors secundaris i matisos que classifiquen la majoria de les lleng¨¹es modernes contrasta amb la dels abor¨ªgens, que tenen dos termes relatius al color, expressats en els conceptes de llum i foscor, o en els no-colors, el blanc i el negre.

El m¨®n en qu¨¨ viv¨ªem, el pa¨ªs d¡¯Oz (l¡¯espectre de l¡¯arc de Sant Mart¨ª de Newton), ¨¦s avui un desterrament crom¨°fob. La nostra ¨¤nima acolorida es pot haver redu?t, com en el cas dels nadius als ant¨ªpodes, a dos estats de negre i blanc. La forma del blanc pur ¨¦s una l¨ªnia recta, on totes les longituds d¡¯ona es reflecteixen absolutament. El negre deixa la mateixa marca, per¨° no en aquesta m¨¤xima intensitat, sin¨® en zero. En conseq¨¹¨¨ncia, el pintor cerca l¡¯artisticitat en el format com a via per submergir l¡¯espectador dins d¡¯una altra realitat transcendent. ¡°Si pintes el quadre m¨¦s gran hi est¨¤s dins, no ¨¦s una cosa que es pugui controlar¡±, va dir una vegada Rothko.

L¡¯artista Frederic Amat porta aquesta m¨¤xima expressionista a les seves pen¨²ltimes conseq¨¹¨¨ncies a Obra negra, a la sala voltada de l¡¯Albergueria de Vic. S¨®n set vistes a¨¨ries que emmarquen camps negres; no representen espais infinits, ni cels ni paisatges (ni abstraccions d¡¯aquestes coses), sin¨® alguna cosa encara sense desxifrar. Podrien ser respostes als excessos d¡¯aquestes ¨²ltimes d¨¨cades, a tota amena?a, tamb¨¦ al conformisme.

En el tr¨¤nsit per aquesta capella vigatana, el no-color ¨¦s la for?a generadora de sentit, no com a composici¨® sin¨® com a distribuci¨®. Habitacions i espais en despla?ament relatiu respecte de si mateixos s¨®n d¡¯una part i d¡¯una altra, s¡¯estenen en una l¨ªnia de punts ordinaris, en cercles i circuits que no es tanquen, per¨° es conjuguen i es dilueixen. Van ser camps de destrucci¨® i ara els veiem com a espais del bon sentit (Deleuze), agr¨ªcoles, pretecnol¨°gics, arquetips eterns on les fletxes no van del passat al futur sin¨® que tenen direccions impossibles de distingir, com en un quadre de Paul Klee.

Tots els colors continguts en aquests camps mats, travessats per rutes i senyals blancs (significant i significat, respectivament), estan fets a base de pigments d¡¯ossos calcinats i blanc pur de carbonat de calci. S¨®n, doncs, pura alqu¨ªmia, el caos-cosmos, el preconscient. Llocs buits extremadament m¨°bils per als que caminen cap a l¡¯arc¨¤. Diu Amat: ¡°En hores d¡¯ombra em mou la llum¡±.