Llibres antics sota les palmeres i els peixos de l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s

Els peixos de l'estany de l'Ateneu Barcelon¨¨s no entenien res el maig passat: feia mesos que els socis no veien i despr¨¦s els van traslladar a un viver del Montseny, de la mateixa manera que les seves cinc palmeres ve?nes (quatre Livistona Chinensis i una Palma Can¨¤ria) eren desenterrades i sortien volant, amb unes grues que van salvar sis pisos, amb destinaci¨® al Maresme. L'explicaci¨® era la necessitat d'aixecar el terra del jard¨ª rom¨¤ntic de l'entitat per impermeabilitzar-lo i habilitar-hi a sota un espai on ubicar prop de 45.000 dels volums m¨¦s preuats de la biblioteca, en un espai voltat que va construir el 1846 el prestigi¨®s arquitecte Elies Rogent, que ara donar¨¤ nom a la biblioteca patrimonial de la instituci¨®, al carrer del Bot, davant la pla?a de la Vila de Madrid.

¡°El de l'Ateneu Barcelon¨¨s ¨¦s un edifici que et torna m¨¦s del que tu li poses¡±, defineix po¨¨ticament l'arquitecte Mateu Barba, encarregat d'una d'aquestes operacions que els t¨¨cnics recomanen no fer mai: ubicar un espai com a biblioteca o arxiu a prop (o sota) d'alguna cosa que genera humitat, enemic natural del paper. Per¨° calia amortitzar: ¡°L'espai de la casa ¨¦s finit i les necessitats de la biblioteca no paren de cr¨¦ixer¡±, resumeix el president de l'entitat, Jordi Casassas. L'operaci¨®, amb un cost de 792.000 euros, finan?ats per la Generalitat i la Fundaci¨® La Caixa, compleix els dos requisits. L'espai recupera uns baixos que formaven part dels edificis del lim¨ªtrof carrer del Bot, 23-25, que dos rics industrials de Vic, els germans Serra Farreras, van adquirir en la segona meitat del XIX per ampliar el Palau Savassona, seu de l'Ateneu Barcelon¨¦s i declarat B¨¦ Cultural d'Inter¨¨s Nacional per la Generalitat. La fusi¨® d'ambd¨®s immobles es va iniciar el 1864 a c¨¤rrec de l'arquitecte Rogent (1821-1897), que un any abans havia comen?at la construcci¨® de la Universitat de Barcelona sota la forma d'un edifici neomedieval i despr¨¦s dirigiria la restauraci¨® del monestir de Ripoll i tamb¨¦ les obres de l'Exposici¨® Universal del 1888. ¡°Els arcs de ma¨® estan molt ben fets, la construcci¨® ¨¦s molt bona¡±, constata Barba davant de l'espai de 284 metres quadrats originals, amb un ample de gaireb¨¦ 4,5 metres, que s'ha respectat al m¨¤xim despr¨¦s d'haver-se aclarit tots els compartiments de l'antic magatzem arrendat que albergava. Al final, s'han conservat fins i tot tres de les columnes de ferro originals que el sustentaven, encara que sense funci¨®. La bombolla antihumitat, el gran i cost¨®s repte de l'obra, est¨¤ formada per mitja dotzena de capes a?llants de diversa tipologia que separen el sostre voltat del recinte del subsol del jard¨ª

Com l'edificaci¨® que ara acull l'Espai Rogent no tenia connexi¨® directa amb els espais principals del Palau Savassona, s'ha rehabilitat l'antic ascensor-muntac¨¤rregues del jard¨ª, que ara arribar¨¤ fins al nou espai i el connectar¨¤ amb els serveis bibliotecaris de l'entitat, a la tercera planta. Els armaris compactes que allotja ja acolliran ben aviat uns 45.000 volums, majorment ¡°llibres dels segles XV al XIX, amb un especial cat¨¤leg del XVIII¡±, fixa Casassas. Entre els que estrenaran la sala hi haur¨¤ una famosa Encyclop¨¦die, de Diderot i D'Alembert, del XVIII, aix¨ª com uns manuscrits d'uns c¨¤ntics de Petrarca, del XV, en catal¨¤, a m¨¦s d'altres joies d'una biblioteca amb m¨¦s de 300.000 volums, de les m¨¦s importants d'Espanya en mans privades i de la qual gaireb¨¦ un 30% del seu fons no pot trobar-se en cap altre centre.

Ahir mateix el nou equipament va rebre una visita-llampec de la consellera de Cultura, ?ngels Ponsa, que va assegurar que les llibreries hauran de continuar sense poder obrir els caps de setmana (ni cap dia les de m¨¦s de 400 metres quadrats) en la pr¨°rroga de les mesures de confinament i tancaments de comer?os no essencials per la pand¨¨mia fins al 24 de gener, encara que la Generalitat va declarar el setembre passat la cultura b¨¦ essencial. ¡°Desgraciadament, no hi ha canvis¡±, va dir la consellera, rere una m¨¤scara negra en qu¨¨ podia llegir-se, paradoxalment, ¡°M¨¦s cultura!¡±.

La del nou Espai Rogent no ser¨¤ l'¨²nica novetat arquitect¨°nica que viur¨¤ l'Ateneu Barcelon¨¨s, ja que Casassas va avan?ar que est¨¤ previst que al maig s'inici?n obres de ¡°racionalitzaci¨®¡± de l'¨²s de l'Entrada de Carruatges, l'acc¨¦s principal a l'edifici, al carrer de la Canuda. Ser¨¤ el seu ¨²ltim llegat, ja que despr¨¦s de dos mandats no podr¨¤ presentar-se a les futures eleccions a la presid¨¨ncia de l'entitat, que s'han de celebrar el mar? que ve. Mentrestant, les palmeres ja han tornat al seu lloc; per¨° no els peixos: les restriccions per confinament municipal encara els mantenen, intrigats, al Montseny.

Un passad¨ªs secret per a la guerra i l'amor

Fins al desembre del 2019, l'Ateneu Barcelon¨¨s va tenir llogat l'ara Espai Rogent a l'abans carism¨¤tic caf¨¨ Moka de la Rambla. Les obres han fet aflorar de nou un passad¨ªs subterrani que el creuava i que comunicava l'hist¨°ric local amb l'actual pla?a de la Vila de Madrid. La llegenda li atribueix, almenys, dues funcions. Una, la via per la qual es prove?a de menjar i armes als gu¨¤rdies d'assalt parapetats al Moka en els Fets de Maig del 1937, cosa que explicaria que aguantessin dies impert¨¨rrits apuntant l'edifici de davant, el Teatre Poliorama, on en canvi van estar sense menjar ni tabac els insurgents del POUM, com va patir George Orwell, apostat a la teulada del teatre, episodi que va recordar en el seu 'Homenatge a Catalunya'. L'altra suposada funci¨® del passad¨ªs, en una interpretaci¨® m¨¦s antiga i maliciosa, hauria estat la de permetre les visites clandestines entre les monges del convent de Santa Teresa que hi havia a l'actual pla?a de la Vila de Madrid i els capellans de la propera esgl¨¦sia de Betlem, a la Rambla.