La llibertat en temps de mudan?a

Aquests dies detecto un estat d'¨¤nim peculiar en les generacions que vam cr¨¦ixer entre els 50 i els 70. Una sensaci¨® de canvi d'¨¨poca, com si el nostre temps hagu¨¦s passat i els marcs mentals des dels quals haur¨ªem configurat les nostres vides donessin senyals de desgast i impot¨¨ncia a l'hora d'interpretar un m¨®n en canvi accelerat. Al pes f¨ªsic i psicol¨°gic de la pand¨¨mia, en un temps enfangat que llastra els automatismes de les nostres vides, cal afegir el poder simb¨°lic de l'assalt al Capitoli de Washington, com si alg¨² volgu¨¦s recordar-nos a crits que la democr¨¤cia est¨¤ en perill. De sobte en un lloc m¨ªtic de la democr¨¤cia liberal les campanes tocaven per la democr¨¤cia.

La percepci¨® de la vida quotidiana i la construcci¨® dels referents de cada per¨ªode s¨®n el resultat, mutant i sovint capritx¨®s, de la trobada entre la subjectivitat, personal i intransferible, que ens anem construint dia a dia, i el pes dels discursos que s'apoderen d'una situaci¨® en un moment determinat (i ho anomenem hegemonia ideol¨°gica). Per descomptat, compten el factors d'edat, condici¨® social i percepci¨® dels espais comunitaris. Hi va haver molta gent a qui se li va escapar que els anys setanta havien estat un cementiri per a tot tipus d'elefants ideol¨°gics, marcant un punt final a un cicle que va comen?ar en les mogudes del 68. Les fabulacions d'aquells anys van fer que trigu¨¦s a detectar-se la gran mutaci¨® del capitalisme que es va carregar el marc cooperatiu que va permetre la reconstrucci¨® en la postguerra europea, iniciant l'¨¨poca del campi qui pugui i de la validaci¨® dels comportaments conforme al criteri dels mercats. Amb retard, alguns constaten ara el declivi dels seus somnis de joventut, ja sense gaireb¨¦ ¨¤nim per actualitzar-los.

Tanmateix, hi ha els qui entenem que ¨¦s el cicle obert el 1979 (l'era de Margaret Tatcher i Ronald Reagan), molt tocat des del 2008, el que ha esgotat la seva capacitat de suggesti¨® i submissi¨®. I repassem amb perplexitat la hist¨°ria d'una esquerra que es va fer coresponsable d'aquesta deriva. Amb la pand¨¨mia s'ha fet visible una mutaci¨® que ja venia de lluny, per¨° que ara resulta patent a la vista que les grans companyies globals han refor?at la seva hegemonia malgrat els esfor?os dels Estats per demostrar que encara existeixen tancant-nos a tots a casa per decret llei.

Som, per tant, en tr¨¤nsit. Al principi de la pand¨¨mia, la reacci¨® del sistema xin¨¨s, desplegant tot el seu poder de domini i control, va posar la societat sota empara amb alarmant efic¨¤cia, ara, la taca de l'atac al Capitoli, plena d'ombres a la pot¨¨ncia que va dominar l'¨²ltim segle. La fascinaci¨® per l'autoritarisme, que sempre troba territori f¨¨rtil en els moments d'extrema vulnerabilitat, conviu amb la interrogaci¨® urgent sobre el futur de la democr¨¤cia. Fa uns mesos es parlava del retorn a la guerra freda, amb els Estats Units i la Xina com a protagonistes, amb la confian?a, com va dir David Gardner, que la m¨¤gia del softpower pogu¨¦s amb la fascinaci¨® de l'autoritarisme. Ara aquesta hip¨°tesi ja no sembla tan evident. I la pregunta deriva de manera directa cap al futur de la democr¨¤cia. Ha canviat el sistema de comunicaci¨® sobre el qual es va fundar. ?s possible la democr¨¤cia en el temps de les xarxes socials?

Com evitar que aquestes xarxes, que al seu dia van ser presentades com a promesa d'apoderament dels ciutadans per la via de la paraula, acabin convertint-se en un sistema d'opressi¨®? Quins canvis es requereixen per trobar acomodament a la democr¨¤cia en aquesta nova fase? Aquesta mutaci¨® ha agafat a contrapeu els partits tradicionals, que constaten amb inquietud que els seus monopolis estan en q¨¹esti¨® i s'aferren a la temptaci¨® de reduir l'espai del possible, en un moment que la demanda de representaci¨® multiplica els actors pol¨ªtics. La desproporci¨® de forces entre les ubiq¨¹es companyies globals i les democr¨¤cies liberals sembra de dubtes el futur. Qui i com pot reagrupar la ciutadania, tornar a conformar espais compartits, garantir la sobirania ciutadana en vista dels nous poders? La mutaci¨® en curs planteja la m¨¦s recurrent de les q¨¹estions: com salvar la llibertat? I, tanmateix, comencem malament si les noves generacions ¨Cles que governaran el futur- arrenquen amb el h¨¤ndicap de ser les m¨¦s castigades per les crisis econ¨°miques, socials i educatives acumulades.