Mor als 91 anys el compositor Josep Maria Mestres Quadreny

Poc despr¨¦s del migdia d'aquest dilluns, la Fundaci¨® Joan Brossa va emetre un breu comunicat en el qual anunciava la mort, als 91 anys, del seu president, el compositor Josep Maria Mestres Quadreny. Poques paraules per¨° plenes de significat: ¡°Diem adeu a la m¨²sica visual, als ulls plens de llum d'un savi del patrimoni musical catal¨¤¡±. Suficients per descriure una de les personalitats m¨¦s obertes, inquietes i est¨¨ticament arriscades de tota la producci¨® peninsular del segle XX que ens ha deixat per no haver pogut superar les complicacions d'una intervenci¨® quir¨²rgica.

Amb la defunci¨® de Josep Maria Mestres Quadreny pr¨¤cticament es tanca una de les ¨¨poques m¨¦s importants, est¨¨ticament i conceptualment, i productives de la m¨²sica catalana. Una ¨¨poca de llibertat en la qual conflu?en la gran eclosi¨® de l'electr¨°nica musical, l'arribada dels primers ordinadors, l¡¯¨²s d'instruments i objectes sonors totalment aliens a l'est¨¨tica encara imperant i, sobretot, la interrelaci¨® entre les diverses disciplines art¨ªstiques, ja fossin pl¨¤stiques o liter¨¤ries. Mestres, fundador el 1973 de l'avan?at a la seva ¨¨poca Laboratorio Phonos, va destacar en totes aquestes llibertats creant un corpus de m¨¦s de 300 obres que van de la tradici¨® instrumental al so m¨¦s electroac¨²stic i infinitat d'accions musicals (ara ja en diem performances) amb companys de tant pres¨¨ncia com els integrants de Dau al Set, Joan Brossa (junts van crear des de suites bufa fins a una ¨°pera), Joan Mir¨®, Antoni T¨¤pies i Carles Santos (amb qui va fundar el recordat Grup Instrumental Catal¨¤). Tamb¨¦ va escriure dues bandes sonores per a Pere Portabella (No compteu amb els dits i Nocturn 29) i en diverses partitures va incloure la participaci¨® espont¨¤nia del p¨²blic tocant instruments encara que no en sab¨¦s, una idea totalment inusual en la seva ¨¨poca.

Josep Maria Mestres Quadreny havia nascut a Manresa el 4 de mar? de 1929 i va estudiar Qu¨ªmica a la Universitat de Barcelona abans de prendre la decisi¨® de dedicar-se exclusivament a la m¨²sica a finals de la d¨¨cada de 1940. Animat pels ensenyaments del mai ben ponderat Crist¨°for Taltabull (mestre tamb¨¦ d'altres grans compositors com Josep Soler, Joan Guinjoan, Carles Santos i Xavier Benguerel), Mestres es va obrir r¨¤pidament a les noves tend¨¨ncies que arribaven del centre d'Europa, tot i que ell sempre va confessar que rebia m¨¦s influ¨¨ncia de T¨¤pies i Mir¨® que de compositors com Xenakis. Ja en aquell moment, al si de Dau al Set, va iniciar la seva productiva amistat amb Joan Brossa.

Els vuit minuts de la seva Pe?a per a serra mec¨¤nica de 1965 van ser el primer exemple de m¨²sica totalment electr¨°nica creada al nostre pa¨ªs. Quatre anys despr¨¦s, la seva composici¨® Ib¨¨mia per a orquestra de cambra va ser la primera partitura creada per ordinador seguint conceptes estrictament matem¨¤tics. Mestres es va mantenir actiu fins a finals del segle passat escrivint diversos tractats de musicologia i una biografia sobre el seu admirat Robert Gerhard que es va publicar el 2011. Les seves ¨²ltimes composicions, publicades l'any 2000, mostraven el ventall est¨¨tic en el qual encara es movia el compositor manres¨¤, incloent-hi una pe?a per a quatre flautes, una altra per a piano a quatre mans, un duo per a guitarra i acordi¨®, m¨²sica per a diversos percussionistes i cinc poemes per a rapsode i flauta. Aquell any se li va concedir el Premi Nacional de M¨²sica de la Generalitat.