L¡¯independentisme tem m¨¦s Illa que el virus

El p¨¤nic d'Esquerra Republicana de perdre la posici¨® de cap que ocupava en els sondejos preelectorals s'ha unit ara al terror que fa mesos que pateixen els exconvergentes de Junts davant de l'expectativa de quedar fora del Govern en unes eleccions al Parlament. La por va provocar la decisi¨® que es va prendre divendres 15 de gener de suspendre per decret les eleccions auton¨°miques del 14 de febrer i posposar-les fins a finals de maig. La pand¨¨mia ¨¦s una excusa poc cre?ble: mentre es permeti que els ciutadans agafin el metro i l'autob¨²s per anar a treballar o anar de rebaixes ¨¦s insostenible considerar m¨¦s arriscat entrar en un col¡¤legi electoral ben preparat i controlat. A l'univers pol¨ªtic independentista li fa m¨¦s por Salvador Illa que el coronavirus. ?s el que hi ha.

Per a Junts o ERC, el que compta de deb¨° ara mateix no ¨¦s tant governar sin¨® ser al Govern, aquesta ¨¦s la ra¨® per la qual els interessa ajornar aquestes eleccions tant com sigui possible. Els m¨²ltiples ressorts institucionals i administratius de la Generalitat que controlen s'han convertit en el plasma en el qual viuen i s'alimenten pol¨ªticament. El gaudi d'aquest preci¨®s h¨¤bitat corre perill si ERC queda en una posici¨® secund¨¤ria en les eleccions. Els sondejos preelectorals indiquen que ¨¦s possible, a causa de la forta aposta del PSC per recuperar la seva ja gaireb¨¦ oblidada posici¨® de primera for?a de les esquerres catalanes. Quan es van publicar els resultats, es van disparar les alarmes.

En les pr¨°ximes eleccions, siguin quan siguin, estan en joc l'oposici¨® dreta-esquerra, l'oposici¨® autonomia-independ¨¨ncia i l'oposici¨® radicalisme-moderaci¨®. Per¨° tamb¨¦ hi ha en joc el control d'una Administraci¨® de nova planta creada segons els interessos pol¨ªtics i ideol¨°gics de la dreta nacionalista. La gran oportunitat hist¨°rica que va caure en mans de Jordi Pujol a partir de 1980. ?s un enorme aparell que ha adquirit una gran dimensi¨® social i econ¨°mica. ?s el Govern, en primer lloc, per¨° tamb¨¦ ¨¦s tot el que hi ha per sota de la c¨²pula. Des de la selecci¨® del personal a la radiotelevisi¨® p¨²blica de la Generalitat, per citar aparells de forta incid¨¨ncia pol¨ªtica.

Aquella oportunitat de 1980 hauria estat potser menys transcendent si hagu¨¦s durat nom¨¦s una legislatura o dues, com ¨¦s freq¨¹ent en els sistemes parlamentaris concebuts per a l'alternan?a en el Govern. El biaix politicoideol¨°gic inicial hauria estat mal¡¤leable. Per¨° no va ser el cas. L'oportunitat va durar 23 anys ininterromputs. Turbul¨¨ncies de tota mena durant la d¨¨cada 2010-2020 han provocat la desaparici¨® de CiU, la mort d'alguns partits i la creaci¨® d'altres. Per¨° l'univers pol¨ªtic i sociol¨°gic del pujolisme ha continuat orbitant entorn d'aquest entramat institucional, administratiu i medi¨¤tic.

L'alian?a d'ERC amb la dreta nacionalista o independentista d'Artur Mas i Carles Puigdemont ha servit per consolidar aquest model. Oriol Junqueras ha fet des del 2012 el mateix que Heribert Barrera i Joan Hortal van fer en la d¨¨cada de 1980 donant suport a Pujol. Fins i tot quan Josep Llu¨ªs Carod i Joan Puigcerc¨®s van crear el 2003 el govern de les esquerres presidit per Pasqual Maragall, el primer que van reclamar per a ERC va ser precisament el control de la radiotelevisi¨® de la Generalitat.

Tot aix¨° no ¨¦s un fet excepcional. Amb les particularitats que sigui, vindria a ser la versi¨® local del que ha passat amb el PNB a Euskadi, amb el PSOE a Andalusia i amb el PP a Gal¨ªcia. Els aparells administratius constru?ts i despr¨¦s controlats durant d¨¨cades per un sol partit es converteixen en causa i efecte de potents in¨¨rcies pol¨ªtiques i socials. Creen interessos.

La direcci¨® d'ERC vol, des de fa anys, convertir el seu partit en el substitut del pujolisme i ja fa mesos que fantasieja amb la idea d¡¯assolir el seu objectiu. Ser el primer en el bloc independentista, ostentar-ne la direcci¨®, marcar les seves prioritats i estrat¨¨gies. Controlar l'aparell de govern. Inesperadament, quan creia que estava a punt d¡¯aconseguir-ho, l'entrada en joc d'Illa ho ha posat en risc.

Davant de l'ensurt, els independentistes han decidit donar tres mesos i mig m¨¦s d'agonia a un govern sense majoria parlament¨¤ria que en realitat fa un any que est¨¤ en coma. Han guanyat temps per intentar desgastar l'inesperat rival. Hi ha molt en joc.