Ricard Gili: ¡°Els m¨²sics de jazz actuals no fascinen com els d¡¯abans¡±

El proper 29 de gener, el Palau de la M¨²sica viur¨¤ un esdeveniment doble: La Locomotora Negra celebrar¨¤ els seus 50 anys de vida i, alhora, iniciar¨¤ les activitats del seu comiat definitiu. El 31 de gener de 1971, un quintet de joves aficionats al jazz es presentava a la hist¨°rica Cova del Drac. Mig segle despr¨¦s, quatre d¡¯ells, sense haver-se professionalitzat mai, continuen militant en el mateix grup, convertit ara en una big bandde 17 m¨²sics, sempre sota la batuta del seu fundador Ricard Gili. Arquitecte, trompetista i cantant, per¨° sobretot divulgador apassionat, Gili (Barcelona, 1948) continua destil¡¤lant un contagi¨®s entusiasme juvenil en totes i cadascuna de les frases que pronuncia, tot i que siguin les de l¡¯adeu musical.

Pregunta. Cal felicitar-lo pels cinquanta anys o donar-li el condol pel comiat?

Resposta. Felicitar-me per les dues coses. Poder acabar quan vols i triant la forma en qu¨¨ vols acabar est¨¤ prou b¨¦. Acabem contents, trobant-nos b¨¦ i no en plena decad¨¨ncia, cosa que hauria estat molt trista.

P. Llavors, per qu¨¨ acabar si es troben b¨¦ i contents?

R. Ens hem fet grans, alguns estem per sobre dels 70, i no ¨¦s el mateix tocar en un trio o un quartet que organitzar una orquestra de 17 m¨²sics. Jo continuar¨¦ fent coses en petits grups sense tot l¡¯embull organitzatiu, que ¨¦s gaireb¨¦ com el d¡¯una empresa. A m¨¦s, ¨¦s dif¨ªcil als 80 anys seguir dominant els instruments i ens volem acomiadar tocant dignament dins les nostres possibilitats. Ho trobar¨¦ a faltar, ¨¦s clar, per¨° despr¨¦s de 50 anys, tinc la sensaci¨® que ja he fet la feina.

P. Com explicaria aquesta feina?

R. Un grup amb 50 anys ¨¦s una cosa que no pot dir gaire gent, i en el jazz encara menys, per¨° l¡¯important, i no ho diem nosaltres, ¨¦s haver ajudat que molta gent s¡¯acosti al jazz, haver col¡¤laborat a popularitzar per tot Catalunya el jazz m¨¦s cl¨¤ssic, d¡¯arrel tradicional. Per a un grup amateur no es pot demanar m¨¦s, no?

¡°En el franquisme, el jazz va ser signe de resist¨¨ncia; a difer¨¨ncia del pa¨ªs, al darrere no hi havia pamflet, per¨° s¨ª afirmaci¨®¡±

P. Sempre s¡¯han sentit orgullosos d¡¯aquest amateurisme. Fins i tot, en les seves fitxes sempre posen la professi¨® extramusical dels integrants...

R. Ara haur¨ªem de canviar-ho per ¡°jubilats¡­. Ho f¨¨iem aix¨ª perqu¨¨ ning¨² s¡¯enganyi. Quan un membre ha volgut professionalitzar-se, com va fer Oriol Roman¨ª, ha deixat l¡¯orquestra, perqu¨¨ no era un modus vivendi. Som amateurs, per¨° amb una afici¨® i unes ganes de fer jazz tal com vam aprendre dels m¨²sics negres nord-americans; el jazz no ¨¦s m¨¦s que la m¨²sica que ells van crear.

P. I qu¨¨ feien cinc jovenets catalans tan implicats en una m¨²sica tan llunyana quan ni es parlava de globalitzaci¨®?

R. Som una part min¨²scula d¡¯aquest planeta Terra que va quedar fascinat ja des dels anys vint per la m¨²sica que feien els negres nord-americans. A Catalunya hi havia bastanta afici¨®, no vam ser una singularitat, per¨° tampoc era normal en aquell moment.

P. Com es vivia aquesta m¨²sica en plena dictadura?

R. El jazz formava part d¡¯una din¨¤mica de resist¨¨ncia cultural, m¨¦s que per la m¨²sica en si mateixa, per l¡¯actitud de fer les coses que el r¨¨gim no feia i nosaltres s¨ª, com la Nova Can?¨®. Era una m¨²sica de resist¨¨ncia, per¨° sense dir-ho. En aquest pa¨ªs hem viscut molt del pamflet, i darrere del pamflet no hi havia res; en canvi, amb el jazz era diferent: no hi havia pamflet, per¨° darrere hi havia l¡¯afirmaci¨® de dir: Aqu¨ª estic jo.

P. Com ha evolucionat aquella escena jazz¨ªstica fins avui?

R. Abans els aficionats eren gent militant, apassionada, que organitzaven audicions, trobades, eren molt actius. Aquesta intensitat no la veig en l¡¯actualitat. Ara els aficionats van a algun concert, un cop a l¡¯any al festival de jazz, compren algun disc..., per¨° s¡¯ha perdut aquella intensitat gaireb¨¦ de hooligans dels seixanta. La fascinaci¨® que nosaltres sent¨ªem quan actuaven a Barcelona gent com Louis Armstrong, Duke Ellington, Count Basie... una generaci¨® de m¨²sics que galvanitzaven l¡¯aficionat. Tot aix¨° s¡¯ha anat perdent; els m¨²sics actuals no fascinen com fascinaven els d¡¯abans, no existeix aquell entusiasme de posar-se dret sobre les cadires. Tamb¨¦ la vida s¡¯ha atomitzat molt, abans anar al Jamboree o al Palau era un acte important; pujar a Andorra a comprar discos era heroic. Ara la societat s¡¯ha com adormit per la facilitat, pots escoltar cinc-centes mil coses diferents a Spotify, ho pots trobar tot, cert, per¨° no saps el que has d¡¯escoltar.

P. L¡¯exc¨¦s crea el problema?

R. L¡¯exc¨¦s mal dirigit. El nostre treball amb la Locomotora ha estat prioritzar la informaci¨® i sensibilitzaci¨® al voltant del jazz, que la gent s¨¤piga qu¨¨ ha existit i ho valori. Des de la Fundaci¨® Catalana de Jazz Cl¨¤ssic seguim donant confer¨¨ncies i seminaris perqu¨¨ la gent s¡¯informi, perqu¨¨ al carrer hi ha molt poca informaci¨® i poc fidedigna. Als setanta ¨¦rem minoritaris, per¨° amb aspiraci¨® popular; ara s¡¯ha redu?t tot a un festival a l¡¯any i no hi ha m¨¦s. ?rem minoritaris, per¨° amb vocaci¨® de fer apostolat, per dir-ho aix¨ª.

P. Hi ha qui creu que m¨¦s que un m¨²sic de jazz vost¨¨ era un divulgador apassionat.

R. Crec que si alguna feina se¡¯m pot recon¨¨ixer ¨¦s el de transmetre al p¨²blic all¨° que m¡¯havia fascinat.

P. Veu gent jove disposada a seguir aquest cam¨ª al seu voltant?

R. Tinc moltes esperances en grups com la Sant Andreu Jazz Band. Confio que aquests nanos s¡¯adonin d¡¯aquest tresor que no podem perdre, ficant-se en aquest llenguatge d¡¯una manera natural sense necessitat de voler inventar la p¨®lvora.