La cartof¨ªlia, una desconeguda

La ¡°cartof¨ªlia¡± ¨¦s el nom que, pr¨¤cticament a tot Europa, identifica el col¡¤leccionisme de targetes postals il¡¤lustrades. Als Estats Units, als anys 40 del segle passat, es va introduir el terme ¡°deltiologia¡±. En tot cas, cap de les dues paraules estan admeses ni per la Real Academia de la Lengua Espa?ola ni per l¡¯Institut d¡¯Estudis Catalans. I han tingut temps d¡¯escoltar-les perqu¨¨ ¡°cartof¨ªlia¡± ¨¦s un mot que neix a Fran?a a finals del XIX. Encara que hi ha autors que expandeixen el territori sem¨¤ntic d¡¯aquests vocables i hi inclouen, per exemple, l¡¯amor als mapes i que la Societat Cartof¨ªlica Australiana admet com a socis els col¡¤leccionistes de cromos¡­ el Cercle Cart¨°fil de Catalunya est¨¤ dedicat a la investigaci¨®, promoci¨® i divulgaci¨® de la targeta postal il¡¤lustrada, estrictament. I al llibre Els inicis de la targeta postal a Catalunya, Andorra i Balears, un monumental treball de l¡¯historiador i actual president de l¡¯entitat, Ramon Pla, i de l¡¯historiador i director de la revista del Cercle, Jaume Tarr¨¦s, es deixa ben clar que no es pot parlar de targeta postal si no ¨¦s per a la ¡°comunicaci¨® escrita en una cartolina sense sobre mitjan?ant el servei postal de correus¡±. Pla diu que la cartof¨ªlia busca la hist¨°ria gr¨¤fica d¡¯una zona a trav¨¦s de la postal, investiga l¡¯obra d¡¯un fot¨°graf, d¡¯un editor, el tractament d¡¯una tem¨¤tica¡­ ¡°La cartof¨ªlia ¨¦s una gran desconeguda¡±.

La hist¨°ria de la postal es considera que comen?a amb la proposta formal que el prussi¨¤ Heinrich von Stephani fa a la Confer¨¨ncia Postal del seu pa¨ªs l¡¯any 1865. No va prosperar perqu¨¨ el director de correus les va considerar un atemptat al secret de les comunicacions. De totes maneres, els austr¨ªacs, explica Tarr¨¦s, van recollir la idea i l¡¯octubre de 1869 emetien les primeres postals. Eren targetes sense imatges amb el franqueig impr¨¨s. S¨®n les anomenades enter postals, de les quals s¡¯ocupa l¡¯enterof¨ªlia. La primera targeta postal il¡¤lustrada es va editar amb motiu de l¡¯Exposici¨® Universal de Par¨ªs de 1889. A Espanya, l¡¯any 1905, Correos va autoritzar a dividir el revers de les targetes en dues meitats mitjan?ant una ratlla vertical per separar el missatge del nom i l¡¯adre?a del destinatari. ¡°Quan van sortir les primeres targetes postals amb imatges estava prohibit escriure al revers on figurava solament l¡¯adre?a i s¡¯havien d¡¯aprofitar racons que deixava la imatge o fer-ho sobre la mateixa imatge¡±, comenta Tarr¨¦s.

La historia de la postal a Espanya, seguint el llibre de Tarr¨¦s i Pla, ¨¦s plena de noms catalans. El primer decret creant la postal ¨¦s de 1871 amb V¨ªctor Balaguer de director general de Correos y Tel¨¦grafos. El decret les concebia, per¨° no se¡¯n van fabricar fins que el desembre de 1873 el Govern de la Primera Rep¨²blica aprov¨¤ fer-ho en r¨¨gim de monopoli. Narc¨ªs Monturiol era el cap de la F¨¢brica Nacional del Sello i la gravaci¨® litogr¨¤fica dels primers exemplars la va fer Joaquim Pi i Margall, germ¨¤ del president de la Rep¨²blica. ¡°El monopoli p¨²blic¡±, subratlla Tarr¨¦s, ¡°s¡¯acab¨¤ l¡¯any 1887. Oscar Hauser i Adolf Menet, impressors su?ssos instal¡¤lats a Madrid, fabricaran el 1894 la primera postal sobre Barcelona, dedicada a quatre vistes de la ciutat. Altres impressors estrangers s¡¯establiran a Barcelona i tamb¨¦ apareixeran els editors locals¡±.

A la literatura d¡¯aquella ¨¨poca, es parla del col¡¤leccionisme de postals tractant-lo d¡¯¡±sport¡±. Amb la incorporaci¨® d¡¯artistes a la creaci¨® d¡¯il¡¤lustracions per a postals (des d¡¯Antonio Utrillo o Alexandre de Riquer a Ramon Casas) neix un altre concepte singular: el ¡°cartellisme petit¡± que podia tenir una motivaci¨® est¨¨tica, publicit¨¤ria¡­ S¨®n les postals amb imatges pr¨°pies que editen fabricants de sifons, paper de fumar o d¡¯An¨ªs del Mono, segurament la m¨¦s popular.

El creixement de les ciutats, la millora del transport i l¡¯aparici¨® del turisme expliquen el fulgurant ¨¨xit de la postal a principis de segle. Un ¨¨xit que s¡¯ha anat apagant amb la fotografia als m¨°bils, la comunicaci¨® digital instant¨¤nia¡­. I els clubs cart¨°fils, ¨°bviament, han seguit la mateixa tend¨¨ncia. El cercle de Catalunya el van crear l¡¯any 1980 un grup de col¡¤leccionistes. Des de la guerra civil que no n¡¯hi havia cap a Espanya i ara n¡¯¨¦s l¡¯¨²nic. ¡°De fet, cart¨°fils de la resta de l¡¯Estat s¨®n socis de la nostra entitat¡±, precisa Pla. En total, s¨®n una vuitantena i el que m¨¦s preocupa ¨¦s l¡¯abs¨¨ncia de jovent. ¡°Les inquietuds, ara, s¨®n diferents¡±.

¡°Cal recordar que la postal va popularitzar la fotografia quan el seu suport era fr¨¤gil, les c¨¤meres eren escasses i es feien poques c¨°pies. La postal, amb les seves grans tirades, abarateix la foto i permet, aspecte important per als arxius, que ara es trobin imatges que haurien desaparegut¡±. El Cercle ha fet donaci¨® del seu fons bibliogr¨¤fic i publicacions a l¡¯Ateneu Barcelon¨¨s, la seva revista es troba a molt determinades biblioteques, fomenta la investigaci¨®, ajuda a qui demana informaci¨® i, quan passi la pand¨¨mia, recuperar¨¤ el seu treball de divulgaci¨®. Per exemple, col¡¤labora amb l¡¯Ajuntament de l¡¯Ametlla del Vall¨¨s en el Museu Virtual de la Targeta Postal de Catalunya que, ara per ara, no t¨¦ seu f¨ªsica. A Internet mostra una tria de 7.000 postals.

Pla destaca que la hist¨°ria de la postal abriga moltes altres hist¨°ries. I en dona dos exemples. Un: l¡¯any 1938, quan els bombardejos de Barcelona, la quinta columna enviava a una estafeta de Marsella controlada pels franquistes postals de la ciutat on hi feien creus en els edificis destru?ts. Era una manera de documentar la seva efic¨¤cia. I un altre: Fa anys, una ¨¤via japonesa va trobar a la botiga de Joan Cort¨¦s de Girona tres postals de la seva ciutat, Nagasaki. Eren de la fruiteria familiar. La seva emoci¨® va ser immensa. No solament perqu¨¨ hi va recon¨¨ixer parents seus. Aquelles postals eren una prova per poder recuperar la propietat del terreny. Amb la bomba nuclear va desapar¨¨ixer, tamb¨¦, tota la documentaci¨® i quan l¡¯Ajuntament va refer el padr¨®, un ve¨ª influent va reclamar com seu el solar on era la botiga de l¡¯¨¤via.

La postal, un document. Aqu¨ª hi ha el fonament de la cartof¨ªlia.