El desplegament dels horts solars xoca amb agricultors i ecologistes

El desplegament de l'energia solar s'enfronta a un n¨²vol de dubtes. Les empreses promotores van a la ca?a d'¨¤mplies extensions de terreny per instal¡¤lar-hi plaques i la seva intenci¨® xoca amb les necessitats del sector agr¨ªcola, que es queixa perqu¨¨ no pot competir amb les tarifes de lloguer de les finques. S¡¯hi sumen les reserves que genera un model d'implantaci¨® que concentra els horts solars en unes quantes comarques i que no admet pauses: la Generalitat va contrarellotge per complir els compromisos de la llei del canvi clim¨¤tic aprovada el 2017 per tots els grups excepte el PP.

¡°Llogar una finca perqu¨¨ hi muntin un hort solar pot donar una rendibilitat fins a deu vegades superior que si s¡¯utilitza per conrear un hort de cereals o patates¡±. Ho afirma Jaume Pedr¨®s, responsable d'energies alternatives d'Uni¨® de Pagesos, que revela el dilema amb qu¨¨ topen molts propietaris de terres agr¨ªcoles quan reben una proposta per desplegar instal¡¤lacions fotovoltaiques. Per llogar una hect¨¤rea de cultiu de sec¨¤ a l'any, l¡¯agricultor pot embutxacar-se 300 euros; per permetre que s¡¯hi plantin plaques solars, 2.000.

En el cas de l'energia solar ve de primera perqu¨¨, segons els compromisos adquirits per la Generalitat, abans que acabi aquesta d¨¨cada hi ha d'haver instal¡¤lats 4.000 megawatts (MW) de fotovoltaica. ¡°Ara mateix tenim 300 MW¡±, revela Manel Torrent, director de l'Institut Catal¨¤ d'Energia (Icaen).

La carrera ha comen?at. L'¨²ltim any, el Departament de Territori ha registrat m¨¦s de 200 projectes per desplegar instal¡¤lacions fotovoltaiques sobre una superf¨ªcie de 7.000 hect¨¤rees. La pon¨¨ncia d'energies renovables, on hi ha representants de diversos departaments, es reuneix un cop per setmana i ha donat llum verda a 80 projectes amb capacitat per generar 900 MW. Ha descartat 25 propostes al¡¤legant que ¡°no s¨®n viables¡±. Els altres expedients estan pendents de valoraci¨®, juntament amb aquells nous que es vagin registrant.

La forta demanda per plantar horts solars anticipa un conflicte per trobar s¨°l disponible. ¡°La necessitat d'ocupar territori suposa un greu problema¡±, admet Manel Torrent, que avisa que si el desplegament de les energies alternatives no va acompanyat de pol¨ªtiques que incentivin la rebaixa del consum energ¨¨tic ser¨¤ ¡°un disbarat¡± perqu¨¨ el recurs, en aquest cas el s¨°l, ¨¦s limitat. ¡°Catalunya s'ha fixat l'obligaci¨® per llei que el 50% de l'energia el¨¨ctrica que consumeixi ha de ser renovable, amb la qual cosa cal instal¡¤lar 10.000 MW de renovables abans del 2030¡±, apunta el director de l'Icaen. El c¨¤lcul atribueix 4.000 MW a la fotovoltaica i 6.000 MW a l'e¨°lica. ¡°Cal treballar per fer-ho possible per¨° soc una mica esc¨¨ptic¡±, admet Torrent.

Les presses per aconseguir l¡¯objectiu que va fixar el Parlament amb les energies verdes desemboquen en un xoc d'interessos. D'un costat, el sector agr¨ªcola ha aixecat la veu per avisar que no pot competir amb les tarifes de lloguer que paguen les empreses que desenvolupen energia solar, per aix¨° la superf¨ªcie disponible per al cultiu queda compromesa. ¡°A Catalunya, el 50% de la terra agr¨ªcola no ¨¦s propietat de qui la treballa, sin¨® que l'agricultor paga una renda a un propietari¡±, diu Pedr¨®s. Les empreses promotores d'energies renovables expliquen que les queixes venen sempre d¡¯¡°els pagesos que no tenen terreny¡±, a la qual cosa al¡¤leguen que ¡°hi ha espai per a tothom¡±, perqu¨¨ per plantar plaques solars i molins es necessita ocupar ¡°menys del 3% del territori de Catalunya¡±.

¡°Els horts solars s¡¯han de situar en terrenys que no siguin gaire bons per a l¡¯agricultura¡±, insisteix Pedr¨®s. Aix¨ª, proposa com a llocs idonis els terrenys rocosos, inclinats i aquells on costa llaurar. El director de l'Icaen no amaga que hi pugui haver un debat entre ¡°sobirania energ¨¨tica i sobirania aliment¨¤ria¡±, per¨° defensa que ja es preveu una categoritzaci¨® dels s¨°ls agr¨ªcoles: els m¨¦s f¨¨rtils queden protegits d'usos aliens a l'agricultura.

Un altre front obert contra el desplegament de les renovables ¨¦s el que assenyala una concentraci¨® d'instal¡¤lacions solars en unes comarques concretes. A la regi¨® de Lleida hi ha 88 projectes per habilitar horts solars. Nom¨¦s al Segri¨¤ es concentren 33 sol¡¤licituds. A Tarragona i les Terres de l'Ebre hi ha 42 projectes m¨¦s, gaireb¨¦ els mateixos que s'acumulen al triangle de l'Anoia, el Bages i Osona. ¡°La pressi¨® que rep Terres de l'Ebre amb l'e¨°lica ¨¦s la mateixa que rep Lleida amb la fotovoltaica, perqu¨¨ hi fa m¨¦s sol i el terreny ¨¦s m¨¦s pla que a Girona¡±, opina Torrent.

Queixes per l'¡°allau¡± i la ¡°massificaci¨®¡± de projectes

A la comarca lleidatana de les Garrigues, diverses entitats i col¡¤lectius ecologistes s'uneixen en la Coordinadora per a una d'e¨°lica i solar sostenibles amb l'objectiu de protestar davant de ¡°l'allau¡± de projectes energ¨¨tics que amena?a amb ¡°una massificaci¨®¡±, diuen. Tamb¨¦ des del Bages se senten retrets contra l'hort fotovoltaic que l'empresa ICL, gestora de les mines de S¨²ria i Sallent, vol plantar a la zona del Cogull¨®. La CUP es fa eco de les cr¨ªtiques en contra de la proliferaci¨® de projectes de parcs solars i e¨°lics i exigeix ¡°consensuar amb el territori¡± la transici¨® energ¨¨tica. La diputada Nat¨¤lia S¨¤nchez ha denunciat els ¡°interessos econ¨°mics¡± que poden amagar i acusa les empreses d'¡°especulaci¨®¡±.