¡®L¡¯exorcista¡¯ ja expulsa dimonis en catal¨¤

La g¨¨nesi de L'exorcista, una de les obres m¨¦s terror¨ªfiques de tots els temps, feia una mica de riure: William Peter Blatty, el seu autor, volia sortir del seu encasellament com a escriptor d'obres c¨°miques i guions absurds. Tamb¨¦ ¨¦s de riure que la novel¡¤la, de la qual nom¨¦s als Estats Units ja se n'han venut m¨¦s de 13 milions d'exemplars des de la seva publicaci¨® el 1971, hagi trigat just mig segle a traduir-se al catal¨¤, en un particular homenatge que li ret ara la joven¨ªssima Obscura Editorial.

El gener del 1968, Blatty (Nova York, 1928-2017) va llogar una cabanya al llac Tahoe per escriure una novel¡¤la sobre una ¡°possessi¨® demon¨ªaca a la qual feia m¨¦s de 20 anys que li donava voltes¡±, recordava. Passava llavors per una doble crisi professional: estava fart que l'identifiquessin com a autor de novel¡¤les hilarants i guions eixelebrats, un g¨¨nere que, a m¨¦s, anava a la baixa, com notava a la butxaca. Blatty era popularment conegut com l'autor de ?Qu¨¦ camino para la Meca, Jack? (1960), burletes mem¨°ries del seu pas per les Forces A¨¨ries, o pels guions de les divertid¨ªssimes El nou cas de l'inspector Clouseau (1964) i ?Qu¨¦ hiciste enla guerra, pap¨¤? (1966).

Durant sis setmanes, en aquella cabanya Blatty no va passar de ¡°canviar la data d'inici del primer par¨¤graf del llibre¡±, com va admetre d¨¨cades despr¨¦s. La cosa no sortia perqu¨¨ la hist¨°ria de la possessi¨® demon¨ªaca camuflava un desequilibri m¨¦s existencial de l'escriptor. Blatty era fill d'immigrants libis; el seu pare els havia abandonat quan ell era petit i la seva mare, neboda de bisbe, era una fervent cat¨°lica. Molt unit a ella, la seva mort el 1967 li va generar una aut¨¨ntica crisi de fe, que en el fons va ser la llavor de la seva futura gran novel¡¤la. Un cas real que va passar a finals dels anys quaranta a Maryland amb un nen de 14 anys era la base d'una hist¨°ria que el va impressionar, per¨° el drama residia en els seus propis dubtes, que va conjurar liter¨¤riament a L'exorcista, tant o m¨¦s una hist¨°ria de fe i sacrifici que de terror. Aix¨ª ho encarna a l'obra el jove pare Damien, que davant la malaltia terminal de la seva mare dubta de manera profund i punyent de les seves creences i la seva vocaci¨®.

En aquest context espiritual, Damien, ajudat per l'anci¨¤ i expert en exorcismes pare Merrin, ha d'enfrontar-se a l'estrany cas de Regan, una nena de 12 anys v¨ªctima d'uns successos paranormals cada vegada m¨¦s violents i davant dels quals els metges no troben cap causa cient¨ªfica. La possessi¨® demon¨ªaca apareix com a ¨²nica explicaci¨®. Tots dos capellans s¨®n jesu?tes, la mateixa orde religiosa sota la qual va estudiar el nen Blatty, en un m¨¦s dels rastres autobiogr¨¤fics que va deixar a l'obra, com el de la seva experi¨¨ncia en la guerra psicol¨°gica en la qual va treballar durant la Segona Guerra Mundial. ¡°Operacions ps¨ªquiques¡±, les va definir, sense entrar mai en gaires detalls.

Va trigar gaireb¨¦ un any a escriure la novel¡¤la, que va deixar de pressa i amb retocs d'¨²ltima hora (suavitzar el vocabulari groller de la mare de la nena i deixar un final m¨¦s obert, ¡°menys obvi¡±, com li havia demanat el seu editor) per acceptar l'enc¨¤rrec aliment¨®s de fer-ne una adaptaci¨® cinematogr¨¤fica. Mentrestant, L'exorcista va acabar publicant-se el 1971, amb un ¨¨xit total: 52 setmanes en la llista dels m¨¦s venuts, 17 de les quals com a n¨²mero u. Aix¨ª i tot, l'impacte no va servir per facilitar que se'n fes una versi¨® cinematogr¨¤fica, de la qual Blatty mateix va fer el gui¨® i que va dirigir William Friedkin. El film, del 1973, que van interpretar Max von Sydow, Jason Miller i Linda Blair en el paper de la nena Regan, es va convertir, no obstant aix¨°, en una icona de la cultura popular, cosa que de retruc li va passar a la novel¡¤la.

Blatty va rebutjar participar en un segon lliurament audiovisual i fins al 1983 no va escriure una mena de seq¨¹ela, Legion, que va servir de base per al film L'exorcista III (1990). No va tornar a tocar la novel¡¤la fins al 2011, en el 40¨¨ aniversari, donant m¨¦s ritme als di¨¤legs i introduint-hi alguna escena m¨¦s esgarrifosa encara. Aquesta edici¨® ¨¦s en la que es basa la versi¨® en catal¨¤ que ara publica Obscura Editorial, en traducci¨® d'Eduard Sep¨²lveda. ¡°Hi hem estat treballant durant m¨¦s d'un any¡±, admet Job Per¨®, apassionat lector de novel¡¤les de terror i del primer Stephen King i que, amb 47 anys, compaginant la seva tasca com a distribu?dor de productes qu¨ªmics, ha fet realitat la seva vocaci¨® i ha creat una editorial que tindr¨¤ en l'incert, en el que infon temor per desconegut o misteri¨®s, la seva ra¨® de ser.

Una veta editorial a l¡¯al?a

Terror, ci¨¨ncia-ficci¨® i fantasia, en catal¨¤ i castell¨¤, per a franges crossover i adults i a un ritme d'una desena de t¨ªtols l'any (almenys, un ter? en catal¨¤) s¨®n les coordenades d'Obscura Editorial, que en el panorama en catal¨¤ s'afegeix a una onada de nous segells en aquesta veta en menys de dos anys, amb l'arribada de Mai M¨¦s i Chronos (el 2019), i al notable increment de t¨ªtols d'aquests ¨¤mbits als cat¨¤legs d'altres ja existents, com Males Herbes, Raig Verd, L¡¯Altra Editorial i Pag¨¨s Editors. ¡°Anirem m¨¦s amb textos que siguin clarament de terror, una fantasia m¨¦s fosca que no es quedi en espases i dracs i una ci¨¨ncia-ficci¨® m¨¦s inquietant i menys tecnol¨°gica¡±, fixa Per¨® com a elements diferenciadors per buscar la parcel¡¤la intransferible d'Obscura Editorial. Una altra distinci¨® ser¨¤ una l¨ªnia de no-ficci¨® sobre ¡°mites, llegendes i religi¨®¡±, ara com ara amb un sol t¨ªtol (Els ¨²ltims dies de Mahoma, de Hela Ouardi, amb problemes de censura en pa?sos isl¨¤mics), que acollir¨¤ una s¨¨rie espec¨ªfica sobre figures catalanes.

Per ser coherent amb el seu nom, l'editorial, amb tot just un any de vida, va tenir un inici terror¨ªfic. ¡°El confinament de mar? del 2020 va comen?ar la mateixa setmana que el nostre primer llibre, C¨ªnder i el pr¨ªncep de mitjanit, de la directora de cinema i escriptora Susan Ee, arribava a les llibreries; i ens va agafar amb dos llibres m¨¦s a la distribu?dora¡±, recorda Per¨®, per la qual cosa va rec¨®rrer als seus estalvis i els del seu pare, amb qui ha muntat una editorial que no t¨¦ treballadors fixos, per¨° s¨ª l'editora externa Roser Vales.

Un autor del g¨¨nere com Jes¨²s Ca?adas, que, despr¨¦s de participar en una antologia, recomana obres (com Los ¨²ltimos d¨ªas de Jack Sparks, de Jason Arnopp), ajuda tamb¨¦ a alimentar un cat¨¤leg en un moment d'alta compet¨¨ncia, ¡°per¨° apassionant: com pitjor ho passa un, m¨¦s consumeix terror en la mesura que ens ajuda a afrontar i superar millor les nostres pors quotidianes¡±, formula Per¨®. Tampoc ¨¦s ali¨¨, defensa, el triomf del g¨¨nere en l'audiovisual ¡°que retroalimenta el sector: les hist¨°ries de les pantalles es nodreixen de llibres com les editorials amb productes que en surten¡±.

De moment, el seu cat¨¤leg inclour¨¤ ben aviat, entre d'altres, la versi¨® castellana al mar? del nou llibre del duo Salvador Macip i Ricard Ruiz Garz¨®n, una realitat alternativa amb plaga inclosa que deixa invident la gent (Janowitz, al mar?). I, amb tots els honors (tapa dura i 1.400 exemplars), a partir del 18 de febrer, L¡¯exorcista, o els pares Damien i Merrin traient dimonis en catal¨¤. Com si fossin el mateix Jacint Verdaguer el 1891.