Resurrecci¨® de Layret

A les acaballes del franquisme, el 1970, Maria Aur¨¨lia Capmany i Xavier Romeu van escriure una obra de teatre documental, Preguntes i respostes sobre la vida i la mort de Francesc Layret, advocat dels obrers de Catalunya, que va fixar per a molts la imatge de l¡¯advocat assassinat a mans de pistolers vinculats a la patronal. Una mica despr¨¦s, l¡¯historiador Joaquim Ferrer en va fer una biografia, encara en plena dictadura. Per contrast, en l¡¯etapa democr¨¤tica Layret (Barcelona, 1880-1920) no ha tingut l¡¯atenci¨® que es mereixia, menys encara en els darrers anys, quan el focus p¨²blic i acad¨¨mic est¨¤ exageradament decantat a partir de la Segona Rep¨²blica.

Per aix¨° cal celebrar que en el marc del desllu?t centenari de l¡¯assassinat de Layret, que va tenir lloc el nefast 2020, alg¨² com l¡¯advocat Vidal Aragon¨¦s (Cornell¨¤ de Llobregat, 1978) hagi apostat per dedicar temps i energies a revisitar el personatge. Certament, el seu assassinat fa cent anys va ser una prova fefaent de com les gastaven la patronal, el Govern Civil i els pistolers del Sindicat Lliure per combatre el sindicalisme de classe. El p¨¤nic conservador a la revoluci¨® ho justificava tot, i Layret era vist com un perill¨®s advocat disposat tothora a defensar els obrers davant els tribunals, sovint sense cobrar.

'FRANCESC LAYRET. VIDA, OBRA I PENSAMENT'

Vidal Aragon¨¦s
Tigre de Paper
320 p¨¤gines
18 euros

El llibre d¡¯Aragon¨¦s proposa, per¨°, una revisi¨® que mostra el personatge en tota la seva complexitat: vida, obra i pensament. Advocat defensor d¡¯obrers, per¨° que no va ser mai sindicalista. Admirat pels militants de la CNT, per¨° de la qual mai va formar part. I sobretot, i sovint menys publicitat, pol¨ªtic enquadrat en el catalanisme republic¨¤ d¡¯esquerres i pe?a clau en l¡¯articulaci¨® d¡¯aquest espai pol¨ªtic, sempre en les posicions m¨¦s n¨ªtidament d¡¯esquerres i m¨¦s a prop de les reivindicacions del m¨®n obrer.

Va ser membre del Centre Nacionalista Republic¨¤ i de la Uni¨® Federal Nacionalista Republicana, i fundador del Bloc Republic¨¤ Autonomista i del Partit Republic¨¤ Catalanista. Una vida pol¨ªtica intensa, doncs, que el llibre vol reivindicar expressament. I cal recordar que fou regidor a l¡¯Ajuntament de Barcelona ja el 1905, i tamb¨¦ diputat a Corts per Sabadell el 1919.

?s sobretot en els darrers anys de la seva vida que Layret apareix com un l¨ªder que des del republicanisme catalanista s¡¯apropa clarament al socialisme, i ho fa reivindicant tant la l¨ªnia proudhoniana, hereva en part del vell federalisme de Francesc Pi i Margall, com tamb¨¦ la l¨ªnia marxista m¨¦s ortodoxa, sense que aix¨° represent¨¦s per a ell una contradicci¨®.

Ning¨² sap cap a on s¡¯hauria decantat si no l¡¯haguessin assassinat el 1920, quan arran de la Revoluci¨® Russa s¡¯estava clarificant el panorama pol¨ªtic i estrat¨¨gic de les esquerres, per¨° Aragon¨¦s mostra no nom¨¦s l¡¯inter¨¨s de Layret per seguir les primeres passes de l¡¯estat sorgit de la Revoluci¨® Russa, sin¨® tamb¨¦ la seva voluntat de convertir el Partit Republic¨¤ Catalanista en un partit n¨ªtidament obrerista.

I encara hi ha un altre Layret, implicat en la difusi¨® cultural en els medis obrers, especialment a trav¨¦s de l¡¯Ateneu Enciclop¨¨dic Popular. No en va, el periodista Paco Madrid el qualificava com un ¡°home de pensament i d¡¯ateneu¡±, per contrast amb Llu¨ªs Companys, ¡°home d¡¯acci¨® i de caf¨¨¡±.

Tot i que l¡¯autor no ¨¦s historiador d¡¯ofici i elabora el llibre sense dissimular l¡¯admiraci¨® pel personatge, som davant una obra molt ben documentada, amb recerca nova, on destaca el seguiment exhaustiu de la premsa de l¡¯¨¨poca, els discursos al Congr¨¦s de Diputats i epistolaris, que permeten accedir, per exemple, a la darrera carta enviada per Layret a Marcel¡¤l¨ª Domingo. Un llibre que esdevindr¨¤ refer¨¨ncia obligada en la hist¨°ria de les esquerres catalanes.?