On la ciutat perd el seu nom

Des que a finals dels anys setanta Manolo Laguillo (Madrid, 1953) va comen?ar a fotografiar el nucli antic i la perif¨¨ria de Barcelona, aquest gran escenari que compon una ciutat va passar a ser la principal obsessi¨® de la seva feina art¨ªstica. Per aquest motiu l'autor ha passejat la seva mirada per diferents enclavaments, Bilbao, Beirut, Nova York, Trieste, Gibraltar o el Jap¨®, entre d'altres, donant forma a una obra on no hi ha lloc per a l'an¨¨cdota. Desapassionada, neutra i frontal, es distancia dels codis tradicionals de la representaci¨® arquitect¨°nica, i ¨¦s avui considerada un referent del documentalisme urb¨¤.

S¨®n 205 les imatges que, ordenades en 27 s¨¨ries, deu de les quals in¨¨dites, componen Projectes (1983-2020), l'exposici¨® que La Virreina dedica al fot¨°graf comissariada pel director del centre d'art, Valent¨ªn Roma. Un recorregut de quatre d¨¨cades que transmet una estranya atemporalitat. No obstant aix¨°, el temps ¨¦s part fonamental de l'obra de l'autor. S'expressa a trav¨¦s de la transformaci¨® d'un territori, del desordre fragmentari i ca¨°tic que defineix l'espai urb¨¤. La realitat fragmentada del paisatge queda reconfigurada o reconstru?da mitjan?ant el rigor que el mitj¨¤ fotogr¨¤fic proporciona a l'autor, i al seu afany perfeccionista. Una realitat que, d'altra banda, ens veiem impossibilitats a capturar ¨ªntegrament, i per tant nom¨¦s existeix tal com passa a ser emmagatzemada en la nostra mem¨°ria. D'aqu¨ª la intencionalitat de l'autor que la seva obra funcioni com un arxiu.

Les limitacions i ambig¨¹itats del mitj¨¤ fotogr¨¤fic formen part del discurs d'aquest fot¨°graf que indaga les tensions socials, econ¨°miques i pol¨ªtiques que defineixen el paisatge. Treballa normalment en blanc i negre. La manca de color augmenta la capacitat de concentrar l'atenci¨® en l'anatomia de la ciutat, en les seves l¨ªnies de for?a; el color convida a la distracci¨®. De la mateixa manera, li interessa aquell terreny que ¨¦s m¨¦s opac i alhora m¨¦s real, territori que amb freq¨¹¨¨ncia ve a desembocar en la perif¨¨ria de la ciutat. Hi ha poca pres¨¨ncia humana en la silenciosa obra de Laguillo. Un silenci que inquieta en la s¨¨rie dedicada a Barcelona, realitzada a l'abril, en ple confinament. El buit ha deixat de ser un efecte i ¨¦s ara el tema. Un buit que, d'altra banda, gaireb¨¦ ning¨² ha vist. La s¨¨rie ¡°ensenya l'impossible¡±, assenyala l'artista.

¡°De fet, totes les ciutats s¨®n ciutats fantasma, del centre a la perif¨¨ria, si ¨¦s que aquesta jerarquia, com b¨¦ ens ensenya la fotografia de Manolo Laguillo, t¨¦ encara algun sentit¡±, escriu Juan Jos¨¦ Lahuerta en un text que s'inclou a Pseudopanorama, un monogr¨¤fic publicat en paral¡¤lel a la mostra, l'edici¨® del qual ha estat a c¨¤rrec de Moritz K¨¹ng.

Aquests s¨®n els comentaris de l'autor sobre sis de les seves obres:

1. Bilbao, 1983

¡°Aquesta fotografia pertany al treball que vaig fer a principis d'octubre del 1983 a Bilbao i el seu entorn, al llarg d'una setmana despr¨¦s d'un devastador episodi de gota freda. La imatge t¨¦ aquesta qualitat que cerco en la fotografia: convertir en una cosa interessant, i fins i tot bonica, el que en un principi podria ser considerat tot el contrari. Concedeixo molta atenci¨® al detall. M'interessa el directe, mostrar les coses amb nitidesa i claredat. Si hagu¨¦s d'identificar-me amb alg¨² en la manera d'apropar-me als temes ho faria amb Walker Evans¡±.

2. Territoire de Belfort, 1986-1990

Per iniciativa del Centre d¡¯Acci¨® Cultural de Belfort (CAC) deu fot¨°grafs vam treballar de manera intermitent al llarg de quatre anys al departament franc¨¨s del Territoire de Belfort. L'excepcionalitat d'aquest projecte rau en el fet que se centra en el paisatge rural. Els municipis que vaig haver de fotografiar limitaven amb Su?ssa. Molts dels seus habitants treballen per a la ind¨²stria rellotgera i la Renault i conreen els camps durant els caps de setmana. La zona resultava rara, sense gaire gr¨¤cia, per¨° suposava sortir de la zona de confort a la qual moltes vegades ens acostumem els fot¨°grafs. Va suposar una ampliaci¨® d'horitzons i una oportunitat d'aprenentatge. Aquest lloc on s'entrecreuen diverses l¨ªnies d'alta i mitjana tensi¨®, i tamb¨¦ de telefonia, es troba alhora en tres municipis, i la idea em resultava divertida. La imatge ¨¦s estranya, apareixen uns vilatans que no se sap gaire b¨¦ qu¨¨ estan fent. ?s una foto enigm¨¤tica al mateix temps que reflecteix una situaci¨® que no deixa de ser molt normal¡±.

3. Matosinhos, Porto, 1988

¡°Encara que en l'exposici¨® aquesta imatge est¨¤ situada a la sala dels treballs per enc¨¤rrec, no ho ¨¦s. Mostra una de les primeres obres d'?lvaro Siza en un barri de Porto. Va consistir a intervenir directament el litoral per generar unes piscines que s'omplen i buiden al ritme de les marees. La foto ¨¦s de principis de setembre. Fa calor i encara no ha marxat la boira matutina. Es tracta d'una imatge excepcional dins de la meva obra, perqu¨¨ hi ha gent, per¨° alhora ¨¦s molt meva. ?s una excepci¨® que confirma la regla¡±.

4. Takayama, Jap¨®, 2014

¡°Les fotografies realitzades durant un viatge de tres setmanes pel Jap¨® van suposar un punt d'inflexi¨® en el meu treball. A partir de llavors incorporo a la llista del que m'interessa fotografiar, de forma plenament conscient, l'agrupaci¨® ca¨°tica i atzarosa de les construccions. M'enfrontava a una cultura ex¨°tica, completament diferent de la nostra. Van haver de passar uns quants anys fins que em vaig adonar del seu valor com un corpus de treball unitari. Un dels criteris d'ordenaci¨® podria ser el buit. Predomina el buit, l'abs¨¨ncia. Veiem un petit aparcament en un dels carrers principals. El lloc ¨¦s molt japon¨¨s. Existeix una estranya harmonia dins de l'entropia que predomina en aquest indret. Em for?ava a incorporar una forma d'ordre que no t¨¦ res a veure amb la nostra. Els japonesos s¨®n absolutament racionals. La seva taxonomia ¨¦s diferent, organitzen d'una altra manera les categories. L'¨²s del color ¨¦s important en aquesta fotografia, el to suau i apastelat s'apropa molt a la qualitat monocrom¨¤tica del blanc i negre, i hi afegeix informaci¨®. L'ombra sobre l'estructura que tanca l'espai no s'apreciaria b¨¦ en blanc i negre. Es tracta de l'ombra dels edificis que s¨®n fora de camp. Parla del que no es veu¡±.

5. Vandell¨®s I, Tarragona, 2019

¡°Forma part d'una s¨¨rie dedicada a les centrals nuclears, interrompuda per la pand¨¨mia. Mostra la sitja on s'emmagatzemava el grafit despr¨¦s d'haver estat utilitzat en la reacci¨® nuclear. Les marques a les parets s¨®n a un metre de dist¨¤ncia entre si, i es fan a mesura que s'avan?a en la descontaminaci¨®. Tot all¨° relacionat amb l'energia nuclear t¨¦ una dimensi¨® descomunal, gaireb¨¦ fara¨°nica. M'interessa molt el tema de la insufici¨¨ncia de la fotografia; com no arriba a retre compte del que volem veure i, no obstant aix¨°, dins de la nostra cultura semblaria just el contrari; que gr¨¤cies a la fotografia coneixem les coses. La fotografia ha de ser tractada amb molt de criteri, ja que podria servir per amagar la realitat. Per aquest motiu el tema de les centrals nuclears es relaciona amb el tema de la impossibilitat de representar la realitat mitjan?ant la fotografia¡±.

6. Sagrada Fam¨ªlia, Barcelona, 16 d'abril, 2020

¡°Durant el per¨ªode m¨¦s dur del confinament per la covid-19 vaig tenir l'oportunitat de rec¨®rrer Barcelona durant tres dijous consecutius. Vaig centrar la meva atenci¨® en els empla?aments i llocs que en el passat solien estar plens de gent. La Sagrada Fam¨ªlia ¨¦s dels llocs m¨¦s visitats pels turistes que arriben a la ciutat. Veure-la aix¨ª resulta colpidor. Esperem que mai m¨¦s es repeteixi aquesta situaci¨®. Podria no haver tallat l'edifici a la fotografia, per¨° d'aquesta manera s'aprecia millor l'espai absolutament buit. Des de la dist¨¤ncia no es podria veure b¨¦¡±.

Projectes. (1983-2020). Manolo Laguillo. La Virreina Centre de la Imatge. Barcelona. Fins al 14 de febrer del 2021.

Pseudopanorama. Manolo Laguillo. La Virreina Centre de la Imatge / Museu Universitat de Navarra / Ajuntament de Barcelona /Institut de Cultura. 140 p¨¤gines. 28 euros.